400 megacentrals solars al PV…
Tota la vida reclamant l’ús de l’energia solar (ES) sense que ens feren cas i ara volen instal·lar-nos 400 megacentrals fotovoltaiques, ocupant i destruint molts km² de terres fèrtils i muntanyes. No volies caldo, doncs 400 tasses! … Com és de maligne aquest sistema que destrossa l’entorn inclús amb l’ES, mare de la vida a la Terra!
Òbviament el clima està calfant-se acceleradament i urgix posar-hi remei, hem d’espavilar-nos perquè sols tenim aquesta dècada per a evitar la irreversibilitat i el desastre climàtic. Però això no podem solucionar-ho eliminant la vegetació, contaminant amb més herbicides, omplint de més cables el cel i destruint el paisatge rural amb les megacentrals, una allau que més pareix neocolonització energètica que solució ecològica.
A més, hi ha alternatives pràctiques molt millor i els governs central, autonòmic i locals haurien de prioritzar-les en funció del mínim impacte possible i el màxim benefici socioecològic, seguint aquest ordre:
1r. Estalvi i eficiència, el més important perquè l’energia o la matèria prima que no es consumix és un impacte ambiental que evitem, més uns recursos i uns diners que reservem per a coses més necessàries. I podem estalviar fàcilment un 20 % aprofitant la llum natural, millorant l’aïllament, rodejant-nos de vegetació, ficant l’aire condicionat suau, utilitzant finestres de doble cristall, electrodomèstics A+, llums leds, aplicant les 4R, etc. etc.
2n. Energia solar d’impacte quasi zero, ES perquè és l’única que tenim de sobra ací i a escala humana, instal·lant les plaques sobre les cobertes dels nostres habitatges, edificis públics, indústries, magatzems, etc., perquè sobre lo construït l’impacte és quasi nul. I als preus actuals resulten tan rentables que amb l’electricitat que estalvien s’amortitzen en uns 5 anys (o menys amb les subvencions) i duren més de 30…, per això les grans empreses volen acaparar l’ES. S’hauria de reservar la major part dels MW fotovoltaics per a l’autoconsum domèstic, industrial, dels serveis, etc. i la Generalitat i els Ajts. haurien d’oposar-se a aquesta salvatjada de 400 megacentrals fotovoltaiques, igual com ja estan fent moltes associacions ecologistes i ciutadanes per tot el PV.
3r. Energies renovables d’impacte mínim, instal·lant-les sobre espais ja degradats, no sobre camps de cultiu (i menys de regadiu) o zones forestals, perquè no podem sacrificar més terra viva. Cal doncs racionalitzar, reduir aquesta allau de megacentrals i situar-les a prop de les poblacions de major consum; es podrien instal·lar, per exemple, sobre les autovies i autopistes, on generarien uns 4 MW per km, o sobre les vies del ferrocarril, resultaria un poc més costós però l’impacte ambiental seria mínim i a més innovaríem com fan a Corea o Àustria. I les poques i reduïdes centrals que realment facen falta haurien de ser agrovoltàiques, amb panells més elevats per a ser compatibles amb cultius de poca altura.
4t. Reduir el transport motoritzat, perquè no oblidem que el sector que més gasos d’efecte hivernacle emet, amb molta diferència, és el transport; per tant, no hi haurà solució per a l’emergència climàtica si actuem sols o principalment sobre la producció elèctrica. I no confiem en el vehicle elèctric perquè no hi ha prou metalls per a substituir els milions de vehicles actuals, ni tampoc en l’hidrogen perquè és una tecnologia encara en fase d’investigació. Hem de reduir tot el transport motoritzat a la meitat durant aquesta dècada, ho diuen el últims informes de l’IPCC i el PNUMA. En realitat açò hauria de ser la prioritat nº 1 per a tots, donada la seua importància.
5t. Decreixement solidari, no hi ha més remei que decréixer perquè estem esgotant els recursos naturals i la capacitat regeneradora de la biosfera, que amenaça amb col·lapsar. I el decreixement ha de ser just i solidari, perquè ja està bé que ho paguen tot sempre els de baix, quan són precisament els de dalt els qui més consumixen, contaminen i destruïxen… Hem de consumir productes locals (creant llocs de treball ací i evitant la ruïna de la nostra economia) i viatjar menys, per a ser feliços no és necessari anar a Cancun ni a Beijing, al contrari, viurem més sans i segurs si millorem els nostres pobles amb més parcs, més bicis i més activitats socioculturals i viatgen menys. De fet, el petroli barat s’esgota i faríem bé en anar reservant-lo per a les activitats realment necessàries, com la producció d’aliments.
La entrada Les megacentrals fotovoltaiques a les autovies! aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires