- La Coordinadora Estatal Stop Ramaderia Industrial, en la qual participa Ecologistes en Acció, s’oposa als posicionaments esbiaixats i simplistes de les organitzacions agràries i del sector carni, que no distingeixen entre el model de ramaderia extensiva i el model industrial.
- Aquestes organitzacions ignoren que el model de ramaderia industrial agreuja la despoblació de zones rurals en generar pocs llocs de treball i provoca un gran impacte ambiental, especialment a través de la contaminació de l’aigua amb nitrats.
- La recent denúncia de la Comissió Europea a Espanya pels alts nivells de nitrats a les aigües subterrànies és una evidència més dels efectes nocius de les macrogranges.
Les més de 50 plataformes i associacions veïnals de set comunitats autònomes que formen part de la Coordinadora Estatal Stop Ganadería Industrial1 no han entrat mai ni entraran en lluites polítiques. La Coordinadora té un caràcter transversal i el seu missatge és clar: donar suport a la ramaderia extensiva davant del model de ramaderia industrial, que ni fixa població, ni dinamitza les zones rurals econòmicament, ni és la solució per a l’Espanya buidada i ben al contrari afecta greument la qualitat de l’entorn, les aigües i la manera de viure dels qui treballen i poblen el món rural.
La Coordinadora no està en contra del consum de carn, ni està en contra de la ramaderia, s’oposa al model de ramaderia industrial pels danys que provoca al medi rural i recolza la ramaderia extensiva, que respecta els recursos, fixa població i ofereix un producte de qualitat superior.
La ramaderia industrial i les zones rurals
La Coordinadora Estatal Stop Ramaderia Industrial demana a les organitzacions patronals càrnies (ASICI, AVIANÇA, INTERCUN, INTEROVIC, INTERPORC I PROVACUNO) i a les organitzacions agràries (ASAJA, UPA i COAG) que no facin interpretacions poc rigoroses i esbiaixades de la problemàtica que suposa la ramaderia industrial a les zones rurals. Aquestes declaracions no fan més que enterbolir el debat i enviar un missatge erroni a la ciutadania.
S’estan publicant titulars que no reflecteixen la realitat, com per exemple que les explotacions de ramaderia industrial generen molta ocupació. Segons l’informe de Principals Indicadors Econòmics del Sector de la Carn de 2020 del Ministeri d’Agricultura entre l’any 2015 i 2020 el cens de porcs a Espanya ha crescut un 35%, però el nombre de granges més petites (menys de 1.000 animals) ha baixat un 30 % a tot Espanya en els darrers deu anys. És a dir, com més creix la ramaderia industrial més granges familiars desapareixen. Un estudi del Institute for Agriculture and Trade Policy el reafirma tot concloent que aquest tipus de ramaderia destrueix el triple de llocs de treball que generen, ja que en ser explotacions molt automatitzades requereixen molt poca mà d’obra, i els treballs que crea són de pitjor qualitat , precaris i mal remunerats.
Hi ha infinitat de pobles a Espanya on la ramaderia industrial no ha frenat la despoblació, sinó que l’ha agreujat. Per exemple, al municipi d’Albacete de Balsa de Ves amb 131 veïns, on es crien uns 100.000 porcs a l’any i que ha perdut un 40 % dels seus veïns des que es va instal·lar la macrogranja el 2006.
Qualitat de la carn
Està despertant molta polèmica que la carn procedent del model de ramaderia industrial es qualifiqui com de pitjor qualitat en comparació amb la procedent de les explotacions en extensiu. És obvi si es coneixen les diferències entre els models de producció en intensiu i en extensiu, sobretot pel que fa a l’alimentació de l’animal, l’ús d’antibiòtics… Ningú no posa en qüestió que la carn que s’exporta des d’Espanya compleix els requisits legals i sanitaris, com s’està mal interpretant. Simplement que hi ha una carn barata procedent de ramaderia industrial la qualitat nutricional de la qual és menor respecte a la carn de ramaderia extensiva.
Exemples dels efectes de la ramaderia industrial
Les plataformes i associacions veïnals que formen part de la Coordinadora Estatal Stop Ganadería Industrial es basen en fets comprovats. Es pot citar com a exemple d’evidència científica la contaminació de l’embassament d’As Conchas a Ourense, que el converteix en una sopa verda de nitrats i cianobacteris i la seva relació amb gran quantitat d’explotacions de ramaderia industrial a la comarca, acreditat per un estudi de la Universidad de Vigo el 2020.
Més recentment, la Comissió Europea ha decidit portar Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per incomplir la Directiva de nitrats i no haver pres mesures suficients contra la contaminació dels aqüífers. Pel que fa a la contaminació de l’aire, Espanya des del 2010 supera el límit legal d’emissions tòxiques d’amoníac que marca la legislació europea. Gran part de l’amoníac prové de la degradació dels residus dels animals.
Però no són les úniques evidències. També es poden citar els pobles segovians d’Ochando i Lastras de Cuellar, que s’han d’abastir amb garrafes d’aigua, ja que els aqüífers estan contaminats amb nitrats. Als voltants hi ha explotacions de ramaderia industrial.
A més, cal ressenyar sentències judicials que avalen la contaminació de l’aigua a conseqüència de la ramaderia industrial, com per exemple la Sentència núm. 10/2018 del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la-Manxa on “queda suficientment acreditat pels informes dels Serveis de Salut de la Conselleria de Sanitat […] que les aigües de consum públic de l’Ajuntament de Torrejoncillo del Rey estan contaminades pels nitrats procedents dels purins i fems originats per les granges de porcs”.
Així mateix, mereix una menció l’informe del Ministeri per a la Transició Ecològica del 2019 que alertava de la incidència que estaven causant les granges de porcs al desastre del Mar Menor.
Espanya es troba en estat d’Emergència Climàtica, segons el que va declarar el govern central el 2020 i amb uns Objectius de Desenvolupament Sostenible que per complir-los necessiten accions que van més enllà de portar un pin a la solapa i de discursos benintencionats.
La entrada Les plataformes contra la ramaderia industrial confirmen els danys que causa aquest model aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires