Ens autodenominem Homo sapiens però, dissortadament, a sovint fem coses que posen en dubte, sinó contradiuen, aquest nom pretensiós. Veiem algunes de les burrades més recents que venim fent:
Des de fa un parell d’anys tanquen el major parc que tenim a partir de les 22 h., dins hi ha unes 100 faroles i quan el tanquen les deixen enceses tota la nit, sense cap utilitat ni raó, a no ser que vulguen enllumenar els nius dels ocellets que hi ha dins. Els ecologistes hem demanat que les apaguen quan tanquen totes les portes, per a estalviar electricitat, contaminació on es genera, contaminació lumínica ací i diners de tots; de moment no ens han contestat i nosaltres esperem que facen més cas que quan demanàrem que no reduïren la terra baix dels arbres perimetrals.
Per a alimentar la població amb carn es necessita 10 voltes més superfície cultivada que per a alimentar-la amb productes vegetals, la qual cosa implica molta més destrucció d’ecosistemes i contaminació. A més, hui sabem que la carn és potencialment cancerígena (OMS) i que la dieta més saludable és la mediterrània tradicional, a base dels vegetals de temporada, locals i cultivats sense verins ni adobs químics; l’agricultura dels nostres besavis era tota ecològica i la carn la criaven ells mateixos, de manera que escassejava i la consumien en poca quantitat. No obstant això, la majoria de la població ara menja molta carn i de mala qualitat (per tota la química que li’n donen als pobres animals), imitant el pèssim model nord-americà que es bassa en xul·letons, hamburgueses, pizzes, dolços industrials, begudes dolces, snacks i d’altres porqueries, amb el qual EE UU és líder en obesitat, diabetis, malalties coronàries, càncers, etc. etc.
Els preus dels combustibles estan pujant molt i sembla que seguiran així sobretot perquè el petroli fàcil d’extraure, barat i de qualitat, està acabant-se després d’un segle de consumir-lo com si fora inesgotable, encara que els científics ja avisaren allà pel 1956 (Hubbert, peak oil) i 1972 (Meadows, Límits del creixement). Lo racional seria explicar-ho bé a la ciutadania i aconseguir que el consum decresca regularment, deixant les reserves per a les activitats imprescindibles: produir aliments, transport col·lectiu, ambulàncies, bombers, etc. etc., amb el qual a més començaríem a solucionar l’emergència climàtica que ens està ficant en perill a tots. Però les grans companyies han guanyat bilions amb aquest consumisme desaforat i no volen canviar, els governs són còmplices o tenen por i no fan els canvis radicals que necessitem, i els ciutadans seguixen viatjant amunt i avall com si no passara res, consumint combustibles i productes importats d’altres continents… Doncs bé, «quan més alt pugem, més dura serà la caiguda» i quan més tardem en reduir el consum dels combustibles, més car, més difícil i més dur resultarà tot.
Pràcticament tots els països estan sobreendeutats, la majoria més enllà del seu PIB, i es necessiten moltíssims diners per a realitzar la Transició Ecològica que solucione el desastre climàtic i d’altres problemes ambientals i socials, però als grans líders mundials no se’ls ha ocorregut una altra cosa que provocar una nova guerra en Europa amb la segona potència militar/nuclear del món, de forma que ens arruïnen més encara i damunt poden desencadenar la III (i última) Guerra Mundial. Quin destrellat més gran aquesta guerra i totes les altres, bàsicament fem com el ximpanzés i ens cacem mútuament, amb la diferència que ells sols utilitzen mans, dents, pals i pedres i nosaltres utilitzem tots tipus d’armes super-sofisticades i som capaços d’acabar utilitzant les NBQ (nuclears, bacteriològiques i químiques), amb el qual no quedaria ningú per a comptar-lo. Com podem dir-nos sapiens?
I quin poc trellat enviar armes i més armes a Ucraïna en volta d’obligar ambdues parts a negociar i arribar a acords, com aquells de Minsk. Quin error no haver dissolt l’OTAN, causa principal d’aquesta i de moltes guerres, quan es va dissoldre l’homòleg Pacte de Varsòvia. Quin destrellat que el nostre govern es vanaglorie de que es celebre ací la reunió de l’OTAN, quina vergonya de «socialistes» venuts completament als ianquis. I quin perill per a tothom que la UE obeïsca ximplonament les ordres del govern d’EE UU, el qual obeïx les del complex militar-industrial, que obeïx als seus amos, els grans capitalistes, que són esclaus de l’avarícia i dels instints més primaris, com els ximpanzés…
Ai, un poc més de trellat, per favor!
La entrada Un poc de trellat, per favor! aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires