Feliç solstici d’hivern i nova volta al Sol

La nit del 21 al 22 de desembre, aproximadament a les 4:27, va començar l’hivern a l’hemisferi nord (l’estiu al sud). Va ser ací la nit més llarga de l’any i també el punt de referència per a separar les continues voltes al Sol que la Terra va donant sense parar des de molt abans que apareguérem els Homo sapiens (realment som sapiens?)…

Els nostres avantpassats necessitaven conèixer aquest punt de referència per a comptar els dies i preparar-se per a caçar els animals que migraven estacionalment i ells en menjaven alguns per a viure. També per a saber quants dies faltaven per a poder recolectar els aliments principals. I encara després per a saber quan faltava per a sembrar bé els cultius. Necessitaven conèixer quan començaven a repetir-se les estacions per a poder sobreviure en un món fértil i viu, però molt dur.

Per això totes les cultures humanes han celebrat aquest dia: Saturnal, Amaterasu, Janucà, Beiwe, Nadal, Yule, … Un dia de joia i esperança, perquè a partir d’ell comença un nou cicle de vida.

El primer problema que tingueren els avantpassats fou mesurar com s’acurtaven o allargaven els dies, amb pals i pedres perquè no tenien una altra cosa, per a deduir el cicle i buscar el punt de referència. El segon problema fou que el temps en donar una volta al Sol, l’any, no és múltiple exacte del temps que tarda la Terra en fer una rotació completa, el dia, perquè l’any equival a 365,242189… dies de mitjana, quelcom moltíssim més difícil de mesurar.

D’ací els errors dels calendaris antics, com el romà o julià, que en considerar l’any de 365’25 dies (com els egipcis), amb un petit error per excés, per a ajustar-lo bé i passar al calendari occidental modern, el gregorià, en 1582 hagueren d’eliminar-hi 10 dies complets…

Un altre error significatiu i molt curiós és que, amb eixos desfases històrics i cronològics, Crist (si realment va existir) nasqué en l’any 5 abans de Crist…