Presenten la web Los rostros de la soja

Ecologistes en Acció llança una pàgina web sobre les realitats que hi ha darrere de l’agroindústria de la soia.
Los rostros de la soja mostra com el funcionament estructural del sistema agroalimentari és devastador i per què ha de canviar-se.
L’Estat espanyol és líder europeu en la producció de pinsos i de de porcs, cada vegada més orientats a l’exportació. El 2018 Espanya va importar 5,7 milions de tones de soia majoritàriament oculta en carns, ous o làctics de granges industrials.

Ecologistes en Acció presenta Los rostros de la soja, una web informativa que descriu les diferents dimensions que té aquesta agroindústria. Actualment, la producció de soia es destina a subministrar inputs a diferents indústries, principalment per a la producció de pinsos, la fabricació de productes ultraprocessats i la producció de biocombustibles. La web mostra com les importacions de soia a la Unió Europea (UE) tenen importants petjades en el clima, la biodiversitat, el funcionament ecològic, el benestar social i els drets humans en els països d’origen.

La desforestació dels boscos tropicals, com l’Amazònia, El Cerrado o el Gran Chaco, és part d’una llarga cadena de subministrament que comença a la frontera agrícola sud-americana i finalitza en els plats europeus. La UE és el segon mercat d’exportació més important de soia després de Xina. La fabricació de pinsos per a la ramaderia industrial consumeix el 87 % de la soia importada a la UE.

La ciutadania espanyola consumeix molta soia, encara que no es vegi a simple vista. El 2018 Espanya va importar 5,7 milions de tones de soia, majoritàriament oculta en les carns, ous o làctics de granges industrials. L’Estat espanyol és líder europeu en producció de pinsos i de porcs, cada cop més orientats a l’exportació. La població espanyola consumeix sis vegades més carn que el màxim recomanat, la qual cosa és poc saludable i insostenible.

La versatilitat de l’agronegoci de la soia suposa també que un dels usos que se li doni a aquest cultiu sigui la producció de biocombustibles. El dièsel que es consumeix a Espanya porta fins a un 7 % de biocombustibles que majoritàriament prové de l’oli de soia i de palma. L’ús de l’oli de soia en el dièsel fòssil ha passat de representar un 10,3 % del total del biodièsel consumit el 2016 al 27 % el 2020. El cicle de producció i consum del biodièsel d’oli de soia produeix dos vegades més emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que el dièsel fòssil.

El cultiu de soia, destinat a l’elaboració de pinsos i biocombustibles, contribueix de forma important a les emissions antròpiques de gasos de GEH i és un factor clau en la petjada climàtica. Aquesta situació podria agreujar-se si l’acord UE-Mercosur entra en vigor: es calcula que la producció de soia augmentaria en 10 milions de tones l’any.

La preocupació entorn al consum europeu de productes bàsics agrícoles com la soia i la seva contribució a la desforestació i a la crisi climàtica posa en el centre el debat de buscar alternatives en l’alimentació i el transport. Per exemple passa per apostar per dietes menys càrniques i per la ramaderia ecològica o extensiva, per la qual cosa és urgent l’establiment d’una moratòria a la construcció i ampliació de granges industrials, que la Coordinadora Estatal STOP Ganadería Industrial demana al govern central. I, en la mobilització, confinem els cotxes, recuperem la ciutat.

La demanda presentada per Ecologistes en Acció i altres organitzacions contra el Govern d’Espanya per incomplir les seves obligacions climàtiques també es justifica pels impactes de les seves polítiques comercials i la seva acció exterior. És incoherent que el govern espanyol tramiti la Ley de Cambio Climático y Transición Energética i, al mateix temps, impulsi la firma d’un acord comercial amb els països del Mercosur que agreujaria la desforestació i l’emergència climàtica.