- Ecologistes en Acció dóna la benvinguda al 2022 amb el desig que l’any nou es posi al centre de tots els interessos atendre la salut de les persones i la salut del planeta.
- La ciutadania, que durant dos anys de pandèmia ha demostrat la nostra capacitat per respondre a la crisi sociosanitària, té la clau per fer front als reptes ecosocials d’aquest any que comença.
- Emergència climàtica, pèrdua de la biodiversitat, desforestació o invasió de plàstics són alguns dels problemes mediambientals als quals cal donar resposta des d’un enfocament de justícia social i equitat.
Fa quatre anys Ecologistes en Acció donava la benvinguda al 2018 demanant salut –per a les persones i els ecosistemes–, diners –repartiment de la riquesa– i amor –dedicar més temps a les relacions socials–. El 2019 l’organització ecologista afirmava que aquesta dècada ho havia de canviar tot i el 2020 recordava que, davant les crisis de biodiversitat i canvi climàtic, tocava cooperar i rebel·lar-se, agafar els carrers. I en això va arribar la pandèmia que encara es travessa a nivell planetari: la salut ha passat a ser el tema principal de debat, tot ha canviat de sobte i ha tocat estar a casa més del desitjat.
Per això, Ecologistes en Acció dóna la benvinguda al 2022 amb el lema de la seva darrera Assemblea Confederal celebrada a Xixón el desembre del 2021: «Recuperar la salut i el carrer».
Primer propòsit: recuperar la salut
Després d’una crisi sanitària ningú no dubta que recuperar la salut és el més important. Però no podem oblidar que no es gaudia de bona salut abans del 2020. Els informes de qualitat de l’aire d’Ecologistes en Acció reflecteixen les desenes de milers de morts prematures que es produeixen per la contaminació atmosfèrica a l’Estat espanyol. Tampoc no és gaire saludable l’aigua que es beu o la que és als rius, ni els aliments que es consumeixen, a causa d’un model agrari més pensat per enriquir una minoria que per alimentar de manera saludable la població. La gestió dels residus, especialment de la incineració, que se sol situar a prop de les poblacions més empobrides, també suposa problemes de salut humana.
Més enllà de la contaminació ambiental, el model econòmic actual està produint cada cop més problemes de salut mental, fruit entre altres coses de la precarietat, l’aïllament o de la manca de temps per a la cura. Problemes que a més són més patents en dones i persones en situació de més vulnerabilitat, com aquelles amb menys recursos econòmics o les persones migrants. Cosa que s’ha aguditzat amb la pandèmia, perquè, malgrat el que s’ha repetit moltes vegades, el coronavirus sí que entén de desigualtats socials.
D’altra banda, si aquesta pandèmia ha mostrat alguna cosa és que la salut del planeta i la de les persones estan lligades. La pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic estan darrere de l’augment de malalties infeccioses, l’augment de desplaçaments forçats, la pèrdua d’aliments o les morts per l’augment d’esdeveniments climàtics extrems. També la lluita per recursos naturals està darrere de les guerres, les baixes de les quals segueixen sent una vergonya per a la humanitat.
Recuperar la salut, per tant, va molt més enllà de baixar la incidència o la mortalitat provocada per la COVID-19, encara que sens dubte això sigui molt important. Recuperar la salut passa, per descomptat, per reforçar la sanitat pública, juntament amb la resta de serveis públics, ja que són aquests els que permeten pal·liar les diferències socials. Però també implica revertir la pèrdua de biodiversitat, mitigar el canvi climàtic, canviar el model agrari cap a l’agroecologia, recuperar els espais naturals i evitar la desforestació, deixar els combustibles fòssils sota la terra, acabar amb l’excés de residus i eliminar tot allò que no sigui biodegradable. A més de canviar el model productiu per produir només allò que no sobrepassi els límits dels ecosistemes, reduir la jornada laboral per repartir la feina i poder dedicar més temps a les feines de cura, eliminar l’extrema riquesa per avançar en equitat social i aturar totes les guerres. En resum i sense mitges tintes: aturar el capitalisme, que posa el lucre per sobre de la salut del planeta i de les persones.
Segon propòsit: recuperar el carrer
Si alguna cosa sap Ecologistes en Acció és que els desitjos no es compleixen per art de màgia, i molt menys perquè els que són al poder cedeixin en nom de la justícia social i ambiental. N’és una prova la incapacitat de governs i institucions internacionals per prendre mesures ambicioses i contundents sobre canvi climàtic i biodiversitat per revertir ambdós problemes tan greus.
La classe política, ostatge dels poders econòmics, s’ha mostrat sens dubte incapaç de dur a terme els canvis que demana la societat sota les recomanacions científiques. Això s’observa clarament amb els fons Next Generation, suposadament encaminats a respondre a la crisi social però que, com s’advertia des d’Ecologistes en Acció, estan anant a les grans empreses i estan reforçant el model que ha generat la crisi socioambiental sense produir canvis estructurals.
Tota millora social ha estat precedida d’una forta mobilització. Per això, en el context actual de pandèmia i emergència ecològica actual, el paper de la ciutadania organitzada continua sent fonamental. Una ciutadania que ha demostrat responsabilitat i solidaritat durant aquests dos anys fent sacrificis pel bé comú. Una ciutadania que ha patit la malaltia i també el confinament, la distància social i la por. Una ciutadania que en aquestes dures condicions s’ha organitzat per repartir menjar, assistir la gent malalta i posar remei als durs cops de la crisi.
Fa més d’una dècada, les investigadores del Centre Internacional de Conflicte No Violent Maria J. Stephan i Erica Chenoweth van determinar, després d’un estudi de més d’un segle de mobilitzacions, que fa falta un 3,5 % de la població proactiva en protestes no violentes per aconseguir un canvi social. Avui Ecologistes en Acció apel·la a la mobilització social i a la desobediència civil a la recerca dels canvis que la ciutadania necessita. Després de dos anys sostenint, cuidant i responent, ara el que és responsable i indispensable és recuperar les llibertats perdudes en aquesta pandèmia i prendre els carrers.
Reprendre les mobilitzacions climàtiques, donar força a la lluita per un tren públic i social que vertebri el territori, reforçar les accions contra la ramaderia industrial, continuar resistint els tractats comercials i d’inversió, promoure l’ocupació digna i ecològica, renaturalitzar rius, defensar la sanitat, les pensions, l’aigua, la llum i la resta de serveis públics, recuperar espais que són de totes –com la llacuna de la Janda– o bloquejar la reunió de l’OTAN al juny en són exemples. Això és posar, de veritat, la salut al centre.
La entrada 2022: recuperar la salut i el carrer aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires