- Les organitzacions ecologistes Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya presenten arguments que demostren que, amb els Plans Hidrològics presentats recentment, estarem molt lluny de complir amb l’objectiu d’aconseguir un bon estat de salut per als sistemes aquàtics abans de 2027.
- Més del 40 % del rius, aiguamolls i aqüífers espanyols encara estan en mal estat, malgrat que ja s’han consumit les dues terceres parts del temps màxim que la Directiva Marc de l’Aigua de la UE (DMA) otorga per revertir aquesta situació i arribar a aquest objectiu.
Les organitzacions ambientals recorden que només s’ha millorat a l’hora de reconèixer els greus problemes que pateixen els ecosistemes aquàtics i aqüífers, i s’han fet certs avenços en algunes matèries, com incorporar millor la restauració dels rius. Això no obstant, aquests plans continuen sense afrontar els desencadenants de la degradació dels ecosistemes aquàtics. Això vol dir que no es garantirà que els rius, aiguamolls i aqüífers espanyols puguin adaptar-se al canvi climàtic i, encara menys, que sobrevisquin a l’extrema sobreexplotació.
Grans obres que xoquen amb la transició ecològica
De la mateixa manera, insisteixen en què era raonable que moltes infraestructures danyoses pels rius, com els grans embassaments, no entressin en aquest cicle de planificació. No obstant, els documents mantenen algunes obres obsoletes per a la transició ecològica i la protecció de les masses d’aigua, entre elles, el recreixement de Yesa (a l’Ebre), les balses de La Rial i de Los Morales (al Duero), o el recreixement de l’Agrio (al Guadalquivir). De fet, s’inclouen obres que compten fins i tot amb sentències de nul·litat per part dels tribunals, com en el cas de Mularroya.
Cabdals per complir l’expedient
Encara que Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya donin la benvinguda a què, per primer cop, després de 12 anys de planificació hidrològica, es reconegui l’obligatorietat de fixar un règim de cabdals ecològics universal, els cabdals mínims, en general insuficients, estan lluny de complir amb els objectius de la legislació d’aigües.
Malgrat aquest temps transcorregut, els valors fixats pels cabdals ecològics no s’ajusten als resultats dels estudis més recents, essent necessària la seva redefinició. Al contrari, els cabdals s’ajusten per no comprometre els consums actuals o futurs, per la qual cosa no suposen en la pràctica gairebé cap tipus de restricció, tal i com exigeix la llei. A més, el programa de seguiment del seu compliment real pels usuaris és molt limitat i no atén a les necessitats hídriques dels espais Red Natura 2000, tal i com apuntava la Comissió Europea en els seus informes d’avaluació dels plans vigents.
L’aposta per l’expansió i intensificació del regadiu
Les organitzacions ecologistes alerten que es segueixen promovent les activitats que més impacten els rius, aiguamolls i aqüífers, lligades a l’expansió del regadiu intensiu en totes les seves vessants. Entre elles, noves transformacions, intensificació i ampliació de regs existents mitjançant modernitzacions que no tenen una justificació mediambiental, i l’ús de l’aigua depurada o la substitució de bombatges. Tanmateix, insisteixen en què es manté en bona part aquesta política, culpable dels greus problemes de sobreexplotació i mal estat de les masses d’aigua a moltes conques, sense reduir prèviament les demandes.
De fet, els plans mantenen pressupostos superiors als 300 milions d’euros per a nous regadius al Duero o propers als 1.000 a l’Ebre. A això li hem de sumar una política de modernització de regadius, només a l’Ebre, de prop de 190.000 hectàrees, que no s’ajusta als objectius de la DMA, i que incidirà en una major pressió per extracció sobre les masses d’aigua.
Espais emblemàtics: falta d’ambició
La degradació dels aiguamolls emblemàtics, Doñana, Mar Menor, Tablas de Daimiel, delta de l’Ebre o l’albufera de València, segueix sense corregir-se, malgrat la urgència i gravetat de la seva situació. No aporten suficient aigua mitjançant la Planificació Hidrològica, que es la pedra angular de la política de conservació d’aquests grans ecosistemes. La falta de plans d’actuació per les masses subterrànies en risc dels aqüífers que alimenten a alguns d’ells impedeix activar mesures d’Estat urgents per a salvar-los.
Per un costat, Doñana llangueix per la sobreexplotació i bona part de les inversiones “estrella” es destinen a portar aigua de fora sense controlar prèviament l’excés d’extracció. Per l’altre, el delta de l’Ebre, amb la seva possible desaparició, segueix sense veure l’activació immediata de l’aportació de sediments. Els objectius insuficients de qualitat i quantitat d’aigua per l’albufera de València impediran arribar a 2027. I les autoritats regionals no admeten mesures que propiciïn canvis en les polítiques agràries de l’entorn del Mar Menor i Daimiel causants dels problemes, ni tan sols es discuteixen o qüestionen de cara als recursos minvants existents.
Plans Hidrològics tancats en fals
Ha finalitzat el període d’informació pública dels Plans Hidrològics sense que s’hagin tancat els compromisos amb la UE, a través de canvis normatius adequats. Entre ells, la coordinació dels esborranys dels reglaments del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació contra l’excés de contaminació agrària per nitrats, o contra l’expansió de les macrogranges, per la qual Espanya està imputada davant del Tribunal de Justícia de la UE, la incorporació de les recomanacions del Tribunal de Cuentas de la UE sobre l’impacte del regadiu o l’Estratègia de Transició Hidrològica que exigeix la Llei de Canvi Climàtic. Tampoc s’ha establert l’adequada governança davant les mesures de la PAC dirigides a la intensificació o expansió del regadiu.
Espanya segueix tractant de mantenir una política d’aigües expansives en el consum, que té com a conseqüència el greu deteriorament dels ecosistemes aquàtics, sense replantejar-se completament el model econòmic, especialment l’agrari.
Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya sol·liciten que les inversions dels plans hidrològics es dirigeixin de forma majoritària a arribar als objectius ambientals que exigeix la DMA per 2027, i al mateix temps adverteixen que ja estem en el temps de descompte.
La entrada Els nous plans hidrològics segueixen sent insuficients per fer front al desafiament de la crisi climàtica de l’aigua aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires