- L’abocament de petroli a les platges de Ventanilla és un dels desastres ambientals més importants dels darrers anys al Perú.
- Diversos ecosistemes s’han vist afectats i han fet impracticable la pesca artesanal, de la qual depenen més de 500 pescadors de la zona.
- Ecologistes en Acció se suma a les demandes de Moviment Ciutadà Enfront del Canvi Climàtic del Perú, que exigeix que Repsol faci públic el seu Pla de Contingència i rendeixi comptes per la ineficàcia de les mesures de contenció desplegades.
El 15 de gener es va produir un vessament de petroli a les platges de Ventanilla, situades a la costa peruana. Va passar durant el procés de descàrrega d’un vaixell petrolier a la refineria La Pampilla, operada per Repsol. L’accident el va causar el fort onatge després de l’erupció del volcà Tonga. S’han abocat 6.000 barrils de petroli (954 tones), cosa que en fa un dels desastres ambientals més greus dels últims anys al Perú. Les insuficients mesures de contenció de Repsol ja s’han cobrat 18.000 metres quadrats de costa. S’han vistafectats diversos ecosistemesi han fet impracticable la pesca artesanal de què depenen més de 500 pescadors de la zona.
Ecologistes en Acció exigeix que Repsol assumeixi la seva responsabilitat i compensi la població local pel vessament de petroli a la costa peruana. La companyia no ha d’escatimar en despeses per revertir com més aviat millor la situació, malgrat que molts dels danys a les reserves naturals ja seran irreparables. L’organització ecologista se suma a les demandes de Moviment Ciutadà Davant del Canvi Climàtic del Perú (MOCICC), que exigeix que Repsol faci públic el seu Pla de Contingència i rendeixi comptes per la ineficàcia de les mesures de contenció desplegades.
Repsol ha donat a conèixer la seva versió dels fets. La descàrrega de petroli havia començat el dia anterior a l’erupció, el 14 de gener. L’endemà els operadors de la refineria van consultar la Marina de Guerra peruana i li van demanar confirmació sobre l’alerta a les costes per al Perú. La Marina no va donar l’alerta i va continuar amb la descàrrega. Després de l’incident a causa de les fortes onades, la refineria va desestimar l’abast del desastre comunicant inicialment a les autoritats un vessament de 0,16 barrils (25 litres), segons informa l’OEFA. La portaveu de Repsol ha declarat: “Nosaltres pensàvem que no n’havia sortit més, que havia estat una cosa lleu. El producte va viatjar pel fons del mar i després va sortir l’endemà. A l’instant en què ho sabem posem tot en marxa”.
Repsol ha de donar explicacions, en primer lloc, de per què van continuar amb la descàrrega malgrat tenir motius per consultar la Marina sobre algun possible risc. En segon lloc, ha de respondre per què no es va desplegar un pla de contingència més equipat des del principi, tot i observar inicialment que l’abocament havia estat mínim. Com es va demostrar després, l’onatge podria estar ocultant la magnitud real del vessament.
Atenent-se a les declaracions de la companyia, sembla que no es va valorar el risc a l’alça i va provocar l’expansió de la zona afectada. Repsol també ha d’explicar per què la portaveu va afirmar la necessitat de formar personal nou per ampliar les tasques de neteja i contenció. Això podria fer pensar que el protocol de contingència no contemplava aquesta situació o no es disposava d’un dispositiu d’emergència a l’alçada.
Independentment que Repsol suggereixique no són culpables del desastre, segons els articles 1970 del Codi Civil i 144 de la Llei General de l’Ambient peruans, la responsabilitat de Repsol és objectiva: no necessita un factor de dol o culpa a l’hora de determinar la seva responsabilitat civil. El fet que traslladés materials perillosos és suficient. Mentre que Repsol evita ser identificat com a culpable de cara a l’opinió pública, els ecosistemes i la població de la zona ja han patit danys irreversibles per unes mesures que han resultat ineficaces.
L’organització ecologista recorda que aquest no és pas un cas aïllat. Repsol té al Perú un ampli historial d’impactes socioecològics, denúncies de males pràctiques i violacions de drets humans, i són especialment greus els impactes de la seva activitat d’extracció d’hidrocarburs a la regió amazònica de Camisea. El de les platges de Ventanilla és un de molts casos d’abocaments de petroli que ha patit el Perú, entre ells els més de 400 vessaments que han afectat l’Amazònia peruana entre el 2000 i el 2019 . Encara que la tendència mundial d’aquest tipus d’accidents és a la baixa, els danys són moltes vegades irreparables. El 2021 es van produir cinc vessaments de mida mitjana (7-700 tones) i un de gran escala (més de 700 tones), al qual cal sumar el del cap de setmana passat al Perú. Ecologistes en Acció ressalta que una economia basada en el petroli i els seus derivats és incompatible amb la vida.
La entrada Exigeixen que Repsol assumeixi la seva responsabilitat pel vessament de petroli a la costa peruana aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires