Per un consum de carn conscient, responsable i sostenible

Ecologistes en Acció valora positivament el debat públic sobre la producció i el consum de la ramaderia industrial en el context actual de profunda crisi mediambiental.
L’organització ecologista ofereix dades i propostes, des d’una mirada rigorosa i científica, sobre els productes de la ramaderia industrial, la qualitat i la sanitat, les alternatives i el consum assumible de carn.
Consumir és un acte polític que es realitza cada dia; no es pot carregar tota la responsabilitat dels canvis sobre el consum en comptes de la producció.

Si algú dubtava que consumir és un acte polític, la polèmica provocada aquestes últimes setmanes a propòsit de les afirmacions del ministre de Consum sobre la ramaderia industrial ho torna a confirmar. Ecologistes en Acció considera que el debat provocat ha estat molt positiu perquè la ciutadania parli i s’informi sobre un tema tan important per a un futur sostenible com la producció i el consum de carn.

En aquest context, l’organització ecologista vol contribuir a aquest debat social amb la publicació de les dades i les propostes següents pel que fa al consum de carn:

1. Sobre la seguretat alimentària de la carn industrial

En principi, no hi pot haver restes d’hormones i antibiòtics a les carns que arriben al mercat ja que estan estrictament prohibides. Tanmateix, sovint s’utilitzen antibiòtics de forma sistemàtica o preventiva. L’amuntegament en condicions antinaturals i molt estressants per als animals obliga a utilitzar antibiòtics per mantenir-los sans en aquestes condicions.
La ramaderia industrial és la principal consumidora d’antibiòtics al món. A Espanya, tres quartes parts de tots els antibiòtics del país es destinen a animals de ramaderia.
Estudis recents han confirmat la presència en aigües d’àrees amb ramaderia industrial de residus d’antibiòtics i superbacteris que hi són resistents. Aquest és un dels perills més grans per a la salut humana.

2. Sobre la qualitat de la carn industrial

Per parlar de qualitat només cal recordar les diferents qualitats del pernil salat, tant en termes nutritius com organolèptics (gust, olor, textura). Això depèn en bona part del que mengi aquest animal i de les condicions en què visqui.
Apostar per alternatives de qualitat, com ara la ramaderia extensiva, ha d’anar de la mà de la reducció del consum de carn. No es tracta només de substituir una carn per una altra, sinó qüestionar les quantitats de proteïna animal que es consumeixen.

3. Sobre el consum de carn i la salut

El consum de carn vermella i processada està associat a una sèrie de malalties relacionades amb el càncer colorectal, l’obesitat, la salut mental, diabetis tipus II, malalties cardiovasculars, malalties de l’intestí (diverticulitis), malalties cròniques del fetge o la mort prematura. Estudis com els de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho certifiquen.
La FAO aconsella consumir com a màxim 300 grams de carn (si és vermella, 200; altres, fins a 500) a la setmana per persona.
L’Agència Espanyola Seguretat Alimentària i Nutrició proposa un consum màxim de 2-4 racions (100-125 grams) per setmana de carn, preferiblement de pollastre o conill i no més de 2 racions per setmana de carn vermella.
L’informe del consum alimentari a Espanya 2020 del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació recull un consum a l’any per càpita superior als 50 kg, que, segons altres fonts, puja fins als 100 kg.
En conjunt, el consum de carn a Espanya és de dues a quatre vegades superior a les recomanacions sanitàries i ecològiques.

4. Allò que es pot i cal fer des del consum conscient

Assumir una actitud ciutadana de consum conscient, responsable o sostenible.
Deixar de carregar el gruix de la culpa sobre consumidores i consumidors. El consum no és el que determina la producció, sinó que sol ser al contrari: són les decisions a l’estructura productiva les que estableixen les pautes de consum mitjançant la publicitat i l’escamoteig de les alternatives.
Estem en un món globalitzat, on les dietes saludables són inassequibles per a més de 3.000 milions de persones, i on prop d’un terç de la mortalitat és deguda a algun tipus de malnutrició. Una dieta amb protagonisme de la carn redueix les possibilitats d’una alimentació saludable, sostenible i universal.
Veganisme, vegetarianisme i flexitarianisme són tres opcions ètiques, saludables i sostenibles, emmarcades tant com sigui possible en l’agroecologia. En sentit ampli, els flexitarians serien els que no sobrepassen les 2-3 racions de 125 grams ni els 400-450 grams totals per setmana. La dieta mediterrània de tota la vida seria una concreció de la flexitariana.
Dades esperançadores: segons l’informe ‘The Green Revolution’, avui dia el 7,9 % de la població espanyola es considera flexitariana, l’1,5 % vegetariana i el 0,5 % vegana. Són xifres que segueixen creixent.

5. El que Ecologistes en Acció, en línia amb la declaració de la plataforma Stop Ramaderia Industrial, exigeix al Govern i legisladors

Declaració urgent d’una moratòria a l’ampliació o l’aprovació de noves explotacions de ramaderia intensiva.
Polítiques concretes encaminades a la desaparició gradual de la ramaderia industrial.
Polítiques de suport decidit a la ramaderia extensiva, l’única alternativa realment sostenible.
Fi de tots els subsidis i avantatges fiscals de la ramaderia industrial.
Increment notable del control i la inspecció de les explotacions industrials.
Normatives de benestar animal menys tolerants i més exigents, i l’obligació de complir-les.
Etiquetatge de la carn de ramaderia extensiva amb un segell específic propi.
Regulació exigent de la publicitat de tota la indústria alimentària, especialment la adreçada a infància i adolescència.
Polítiques que fomentin a restaurants i menjadors públics una alimentació on predominin els productes d’origen vegetal, ecològics i locals.

La entrada Per un consum de carn conscient, responsable i sostenible aparece primero en Ecologistas en Acción.