Proposen el reciclatge de metalls com a alternativa a la mineria

La demanda creixent de metalls ha portat a iniciar multitud de nous projectes miners a tot el món. En bona part, aquest augment de l’extracció primària es justifica per la necessitat de proporcionar els materials necessaris per a l’electrificació i descarbonització de la societat, però rarament es considera com l’extracció primària mateixa està generant problemes ambientals nous i majors que se sumen al que es pretén solucionar, la crisi climàtica global.

Les actuals polítiques de transició ecològica estan centrades en la substitució tecnològica, en la generació d’electricitat i en la mobilitat. Això fa que la demanda prevista dels minerals requerits per a la fabricació d’aquestes tecnologies es multiplique en els pròxims anys. El Banc Mundial (2021) preveu un augment de la demanda de liti i cobalt del 500 % entre 2018 i 2050 i del níquel en un 100%. Per al coure es preveu extraure’n tant en els pròxims 30 anys com en els 7.000 anteriors.

Mineria urbana enfront de l’extractivisme

Tal com reconeixia la Comunicació de la Comissió Europea de setembre de 2020, el percentatge de la demanda total satisfeta a partir de metalls secundaris, per a elements com el niobi, indi, liti, tàntal, beril·li, disprosi, gal·li, hafni i escandi, entre d’altres, és del 0 %.

Enfront dels nous projectes de mineria de coure proposats en la Faixa Pirítica Ibèrica (incloent-hi la reobertura d’Aznalcóllar), a Extremadura (Alconchel) o a Galícia (Touro), o els projectes de mineria d’or de Salave (Astúries) o Corcoesto (Galícia), la investigació realitzada en aquest informe conclou que la quantitat per a reciclar d’aquests metalls continguda en l’estoc nacional de bateries, vehicles i aparells elèctrics i electrònics (AEE), supera la demanda estatal prevista per a la fabricació de les tecnologies de transició analitzades, amb un 5.814,3 % en el cas del coure i 137,5 % en relació a l’or.

La concentració d’alguns elements en residus tecnològics és molt més elevada que la concentració en els jaciments minerals. En el cas d’un telèfon mòbil intel·ligent, l’or es troba 100 vegades més concentrat que a les mines de major llei.

Els importants danys ambientals que genera la mineria

En l’informe es comparen els impactes entre l’extracció i processament de metalls procedents de la mineria convencional amb els metalls recuperats o secundaris. Es revela de manera clara com els baixos preus de la mineria oculten els impactes negatius que té aquesta activitat sobre els territoris i les comunitats on es desenvolupa.

A la UE, els residus miners ja són la segona principal font de residus. Generen entre el 25 % i el 30 % del total. A les explotacions de metalls com l’or o la plata, més del 99,9% del que s’extrau acaba convertint-se en residus. Per al cas del coure, la producció d’una tona de metall genera 110 tones de llots i 200 tones d’estèrils de runar. Cada any s’extrauen uns 150.000 milions de tones de roques que generen, entre d’altres residus, 13.000 milions de tones de llots.

Necessitat de polítiques industrials a favor del reciclatge

Cal una política industrial que establisca la creació d’empreses públiques i una planificació de les capacitats de reciclatge futures. Qüestions com el desencaix i separació de components són molt intensives en mà d’obra, però fan possible maximitzar la recuperació. Considerant a penes el valor en metalls preciosos (or, plata, coure, platí, pal·ladi, ruteni, rodi, iridi i osmi) i materials crítics (cobalt, pal·ladi, indi, germani, bismut i antimoni) continguts en els RAEE generats en 2019, la seua extracció secundària generaria 50.000 milions d’euros.

Per aquest motiu, és important desenvolupar mesures com ara el condicionament de l’extracció primària de metalls a la recuperació secundària o a l’impuls de solucions innovadores de recuperació de metalls.

Els efectes positius del reciclatge de metalls

Els efectes positius d’obtenir metalls a partir del reciclatge enfront d’obtindre’ls a partir de minerals procedents de l’extracció inclouen, en primer lloc, la reducció de la pressió minera, amb els problemes ambientals que aquesta implica. Per exemple, reciclant una tona d’acer s’evita l’extracció de 1,4 tones de mineral de ferro i una quantitat similar de «estèrils» sense valor econòmic, que es descarten com a residu en runars. En termes d’afectacions hídriques, l’acer reciclat suposa reduccions en la contaminació de les aigües del 76 % i de consum d’aigua en un 40 %.

D’altra banda, frenar o impedir la incineració, depòsit en abocador o abandó de metalls amb potencial de provocar danys ambientals, suposa per si mateix una externalitat positiva en termes socials i ambientals.

Impuls per al canvi

Les dècades que hi ha per davant són fonamentals per a dur a terme una transició ecològica que transforme estructuralment les nostres societats. Aquesta transició va molt més enllà d’una mera substitució tecnològica. Una gran quantitat d’aquests minerals ja està arribant als canals oficials de gestió i tractament de residus. Cal un impuls que permeta sistematitzar-ne el reciclatge i aprofitament.

La entrada Proposen el reciclatge de metalls com a alternativa a la mineria aparece primero en Ecologistas en Acción.