- L’aprovació del Setè Pla de Gestió de Residus Nuclears és una fita imprescindible que els governs anteriors porten intentant evitar durant anys.
- Per al Moviment Ibèric Nuclear, del qual forma part Ecologistes en Acció, el pla conté bons aspectes, com ara l’abandó del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) a Villar de Cañas (Conca).
- Tot i així, segons les organitzacions, el retard d’una solució definitiva al 2073 és una política de residus negligent que equival a “deixar les escombraries radioactives a les portes de les centrals durant més de 40 anys”.
- El pla continua tenint importants absències, com la gestió de possibles fallades als contenidors de residus o la necessitat de tancar i no ampliar el Cabril.
Segons el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA), del qual forma part Ecologistes en Acció, l’aprovació del Setè Pla de Gestió de Residus Nuclears és una fita fonamental per definir i consolidar la política sobre residus radioactius. Els governs anteriors fa anys que eviten les qüestions espinoses de la gestió dels residus nuclears, de manera que el pla anterior ha estat vigent durant 17 anys, tot un rècord. L’absència d’aquesta planificació ha generat problemes enormes durant aquests anys i ha complicat els processos de tancament de les centrals davant la manca d’instruccions per a la gestió dels residus nuclears radioactius.
Per a les organitzacions ecologistes i antinuclears, el nou pla és un pas imprescindible perquè “ja era hora de saber què es farà amb els residus radioactius”. A més, el pla presenta una millora clara respecte a l’anterior: l’abandonament de l’ATC, el Magatzem Temporal Centralitzat dels residus radioactius d’alta activitat. Aquesta instal·lació, que s’ubicaria a Villar de Cañas (Conca), implicava el trasllat de més de mig miler de contenidors radioactius per les carreteres de l’Estat espanyol per emmagatzemar-los durant dècades i després moure’ls de nou a un altre magatzem definitiu (el Magatzem Geològic a Profunditat (AGP).
Davant l’aprovació d’aquesta normativa, el MIA recorda que la millor gestió dels residus nuclears és no generar-los, per la qual cosa reitera la seva exigència de tancament immediat de totes les centrals nuclears: “La incapacitat dels governs anteriors d’abordar una gestió adequada de els residus nuclears està provocant una gestió dolenta i perillosa”.
La manca d’una planificació adequada a temps ha provocat l’autorització de magatzems temporals individualitzats (ATI) a l’exterior de centrals nuclears per emmagatzemar la totalitat dels residus d’alta activitat originats durant més de 40 anys. Cosa que equival, segons les organitzacions, “a treure la merda radioactiva a la porta” i suposa elevar el risc nuclear.
Per a les organitzacions, resulta inacceptable que el Setè Pla de Gestió de Residus Nuclears endarrereixi l’operació de l’emmagatzematge definitiu fins al 2073. És a dir, es trigaran gairebé 40 anys a donar una solució als residus nuclears d’alta activitat, romanent fins aleshores a l’entorn de les centrals nuclears, mantenint i incrementant el risc nuclear.
El MIA insisteix que és prioritari que s’avanci, agilitzi i proposi una solució definitiva, començant per exigir transparència a l’empresa pública per a la gestió dels residus nuclears (ENRESA), que ha d’informar la societat dels coneixements de què disposi, dels detalls de les estimacions de cost que es donen al setè pla i de com s’espera finançar-los.
Segons les dades disponibles, les empreses elèctriques que s’han lucrat amb l’electricitat nuclear no aporten prou per gestionar aquests residus; uns fons que aniran disminuint a mesura que es tanquen les centrals. Si no se soluciona, serà la ciutadania qui novament acabarà pagant una gran part del cost de l’activitat de l’oligopoli elèctric (Iberdrola, Endesa i Naturgy).
Encara queden importants qüestions sense resoldre al Setè Pla de Gestió de Residus Nuclears, com què fer quan un contenidor emmagatzemat a l’entorn de la central durant anys pateixi qualsevol problema que elevi les seves emissions radioactives i, per tant, sigui necessària la intervenció humana en unes instal·lacions adequades. El pla dóna una indicació vaga sobre això: es traslladarien al lloc que tingui aquestes instal·lacions. Segons el MIA, “és inacceptable que es recorrin les carreteres del país amb material d’alt nivell de radioactivitat en condicions insegures. Considerem que cada lloc d’emmagatzematge ha de ser capaç d’afrontar aquesta situació”.
A més, les organitzacions han posat com a exemple El Cabril, un magatzem definitiu de residus de Molt baixa (enderrocs), Baixa i Mitja Activitat (que són perillosos entre 60 i 300 anys) ja que rebrà una ingent quantitat de residus d’aquests desmantellaments. “Les instal·lacions de Baixa i Mitja s’ompliran amb el desmantellament de Garoña. Per al desmantellament de la resta cal una ampliació del magatzem. El Cabril, però, està en un lloc d’alt valor natural, lluny de totes les centrals nuclears i va ser designat a dit. Aquesta situació s’ha de corregir, no continuar i incrementar aquest error”, afegeixen.
Les organitzacions antinuclears han conclòs: “Un nou pla de residus és molt necessari, però hi ha qüestions molt importants per a definir. Aquest pla és una mostra clara de com l’energia nuclear és cara, bruta i perillosa. Després de més de mig segle d’operació de les centrals nuclears, encara no hi ha una solució satisfactòria per als residus radioactius. És un terrible i enverinat llegat a centenars de generacions futures que cal abordar abans que desapareguin els seus responsables”.
La entrada El Govern aprova el Setè Pla de Gestió de Residus Nuclears aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires