- Ecologistes en Acció ha publicat un informe on descriu quatre alternatives actuals, concretes, viables i desitjables per a la transició ecològica en el context de crisi climàtica i col·lapse ambiental i energètic.
- Les experiències aborden alguns dels sectors més importants per al sosteniment de la vida —alimentació, habitatge, cures i energia— i són susceptibles de créixer i replicar-se.
La selecció de les iniciatives cerca una diversitat àmplia que il·lustri la riquesa de l’ecosistema d’alternatives ja existents. D’una banda, les alternatives recorren gairebé tot el territori peninsular, des d’Andalusia (Alumbra), al País Basc (Urdunya), passant per Madrid (A3calles) i Catalunya (Cal Cases). Algunes de les alternatives estudiades han decidit situar-se en espais urbans (A3calles), mentre que d’altres s’entenen com a part del món rural (Cal Cases, Urduña i Alumbra).
Finalment, es recullen alternatives que parteixen de les institucions locals (Urduña), altres que sorgeixen des de col·lectius socials i creen associacions publicocomunitàries (Alumbra), iniciatives que neixen com a autònomes però tenen la pretensió de ser finançades per fons públics (A3calles), i projectes autònoms que opten per la construcció d’una independència simultània de l’estat i el mercat (Cal Cases).
Totes aquestes experiències són susceptibles d’un escalat vertical (creixement) o horitzontal (reproducció) i són laboratoris de com pot viure una gran part de la població d’una altra manera. Per tant, tenen el potencial de transformar les nostres expectatives del que una vida desitjable pot esdevenir.
A continuació s’enumeren les conclusions principals de l’informe:
- Tot i la diversitat d’experiències, totes comparteixen claus comunes: projectes col·lectius que donen centralitat a la comunitat, el suport mutu, la justícia i, per descomptat, la sostenibilitat.
- Les alternatives rurals mostren una potencialitat més gran d’avançar en autonomia, especialment material, però en el present tenen una important dependència dels mons urbans, sobretot en l’adquisició de recursos econòmics. D’aquí es desprèn la necessitat de continuar reforçant la construcció d’autosuficiència econòmica, que no pot ésser de cada projecte en solitari, sinó fonamentalment mitjançant la construcció de xarxes amb una escala mitjana.
- La relació amb la comunitat és més senzilla als entorns rurals que als urbans. En aquests darrers, es recorre a “quarterar” la ciutat per intentar crear entorns més assequibles.
- Les experiències basques i catalanes, no pas per casualitat, són les més desenvolupades. Això mostra com el teixit social previ és determinant, ja que permet trobar la massa crítica de persones que puguin dur a terme projectes ambiciosos i el suport col·lectiu perquè això sigui possible.
- La construcció cap a dins de les iniciatives no és suficient, sinó que s’ha de compatibilitzar amb la construcció de societats ecosocials.
- Les experiències requereixen temps i esforç per poder desenvolupar-se amb profunditat. Aquest temps es pot escurçar amb el suport de les institucions públiques (financer, legislatiu, polítiques públiques).
Aquest camí comporta diversos riscos. Un és que l’opció es vinculi a una opció política determinada. Davant d’això, l’estratègia ha estat generar acords transversals amb una gran part de l’arc de partits. Això, però, comporta un altre risc important, el de perdre la vocació transformadora del projecte. Entre aquests dos pols, transversalitat i radicalitat, la feina és complicada. Una de les opcions que han seguit diversos projectes és legitimar-se mitjançant la satisfacció de les necessitats sentides per la població.
Un segon risc és que el suport institucional pot generar una desafecció ciutadana de la iniciativa. La sensació que el projecte no és propi sinó responsabilitat de la institució. Davant d’això, una estratègia de gestió comunitària i no tant pública pot ser un èxit.
- Totes les alternatives estudiades, encara que hagin pogut posar el focus en un aspecte (alimentació, habitatge, energia, cures), en realitat alhora són projectes més integrals. Aquest és un element clau en la construcció d’autonomia, ja que permet abastar més facetes vitals.
- Totes les iniciatives necessiten una notable inversió de temps en la seva escalabilitat bé en vertical (creixement) o bé en horitzontal (reproducció) però, alhora, la seva simple existència facilita molt aquest procés.
- Les estratègies verticals (creixement) i horitzontals (reproducció d’escalat no són incompatibles, sinó que s’han d’hibridar de manera sinèrgica en un procés de canvi social.
La entrada Alternatives reals davant la crisi ecològica i l’esgotament dels minerals fòssils aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires