- En una resolució pionera a Espanya, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya exigeix plans de qualitat de l’aire eficaços per reduir la contaminació per ozó a dotze de les catorze zones de la Comunitat.
- La sentència, resultat d’una demanda d’Ecologistes a Acció de Catalunya, va més enllà de les sentències de Castella i Lleó el 2018 (confirmada pel Tribunal Suprem el 2020) i de Navarra el 2021 i tindrà conseqüències per a la dotzena de comunitats que segueixen incomplint la normativa de qualitat de l’aire, en relació amb l’ozó.
Per sentència de 12 de desembre de 2022, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya “condemna la Generalitat de Catalunya que elabori, aprovi i publiqui, com més aviat millor, els Plans de Millora de Qualitat del Aire” de dotze de les catorze zones en què es divideix el territori als efectes d’avaluar la qualitat de l’aire: Àrea de Barcelona, Vallès-Baix Llobregat, Penedès-Garraf, Camp de Tarragona, Plana de Vic, Comarques de Girona, Empordà, Alt Llobregat, Pirineu Oriental, Prepirineu, Terres de Ponent i Terres de l´Ebre.
Tot estimant parcialment el recurs contenciós administratiu promogut per Ecologistes a Acció de Catalunya, el pronunciament del Tribunal dóna continuïtat a altres de similars a Castella i Lleó i Navarra, confirmats pel Tribunal Suprem, que posen de manifest la negligència de les comunitats autònomes a l’hora de complir les seves obligacions per millorar la qualitat de l’aire i protegir la salut pública i el medi ambient, en relació amb el contaminant ozó troposfèric.
En opinió d’Ecologistes en Acció, el pronunciament del Tribunal de Catalunya és d’una gran importància perquè és la primera vegada que un Tribunal espanyol manifesta la insuficiència dels plans de millora de la qualitat de l’aire aprovats per l’Administració, en aquest cas la catalana. Anteriorment, el 2022 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid es va limitar a constatar l’existència del pla de qualitat de l’aire, “sense […] entrar en la bondat jurídica de les seves disposicions”.
A partir dels informes de la pròpia Generalitat de Catalunya, el Tribunal considera acreditat que des dels anys 2012-2014 se superen sistemàticament a la Comunitat els valors objectiu per a la protecció de la salut i de la vegetació establerts per la normativa, per la qual cosa “hi ha la certesa […] que les actuacions administratives desenvolupades fins ara no han estat suficients, i això perquè els Plans de Millora que s’han elaborat no han mostrat més que una tendència cap a un lleu descens del contaminant assenyalat, que no ni destacable en termes d’eficàcia”.
“És indiferent que el [contaminant ozó] sigui de caràcter primari o secundari, o que aquest s’origini en part a conseqüència d’activitats industrials humanes o per la barreja/combustió amb altres contaminants, quan està en joc la vida i salut de les persones, els cultius i la pròpia atmosfera venidora per al gaudi de les futures generacions, ja que el que cal és actuar en conseqüència, i no intentar escudar-se en aquest tipus d’argumentacions que no són de rebut”.
El Tribunal assenyala com a evident que l’article 16.2 de la Llei estatal de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera i l’article 24.1 del Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, obliguen les comunitats autònomes a adoptar “com a mínim” plans de millora de la qualitat de l’aire i el compliment dels objectius de qualitat de l’aire en el seu àmbit territorial, “per la qual cosa és irritant que tracti de justificar l’absència de reglamentació al·legant també que estem davant d’un problema sistèmic que flueix a nivell internacional”.
Per al Tribunal català, “cada Administració pot combatre el contaminant [ozó] amb Plans individuals de Millora de Qualitat de l’Aire o amb Plans de Millora que lluitin contra diversos, però el que no es pot permetre, és que aquesta argumentació sigui suficient per seguir sense activitat reglamentària de cap classe, tenint en compte que han fallat totes les mesures adoptades per restablir el medi ambient adequat”, amb cita expressa de l’article 43.1 de la Constitució Espanyola.
Això no obstant, el Tribunal desestima la pretensió que es declarin les zones i aglomeracions afectades com de “protecció especial”, “doncs la imposició de la potestat reglamentària a la demandada, no pot assolir fins a la imposició del contingut amb què ha de quedar redactada la norma, encara que hi hagi obligació legal de dictar-la, tal com ha opinat el Tribunal Suprem”.
La sentència, enfront de la qual només cap un recurs davant el Tribunal Suprem “en el cas que concorri algun supòsit d’interès casacional objectiu”, constitueix un nou precedent judicial que, a més de la Generalitat de Catalunya, obliga en la pràctica que els governs d’onze comunitats més on s’han incomplert els objectius elaborin plans eficaços per reduir l’ozó.
Ecologistes en Acció reclama a la Generalitat de Catalunya i a les onze restants comunitats autònomes que incompleixen la normativa de qualitat de l’aire en relació a l’ozó, així com al Ministeri per a la Transició Ecològica, que abordin sense més demora l’elaboració de plans eficaços per lluitar contra aquest gas, i demana a la Comissió Europea que extremi l’exigència dels plans esmentats i de la seva aplicació en la revisió de la Directiva de Qualitat de l’Aire en curs.
L’ozó troposfèric, també conegut com a ozó “dolent” per contraposició al de l’estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pel transport i algunes indústries, en presència de radiació solar.
A Catalunya, es forma principalment a partir d’aquests contaminants precursors emesos a dues zones de Catalunya: l’Àrea de Barcelona i el Vallès – Baix Llobregat, a causa de l’elevada intensitat del trànsit motoritzat, el trànsit de l’aeroport del Prat, el transport marítim del port de Barcelona i la important activitat industrial que suporta aquest territori; i el Camp de Tarragona, especialment per les emissions del complex petroquímic i el port de Tarragona.
La contaminació generada en aquestes zones s’expandeix per la resta del territori català causant afeccions en zones rurals molt allunyades en la forma d’ozó troposfèric, que inclús arriben fins a la regió pirinenca o els territoris al sud propers a l’Ebre, especialment a sotavent dels grans focus emissors dels contaminants precursors esmentats.
Per inhalació, provoca irritació dels ulls i les vies respiratòries superiors, reducció de la funció pulmonar, un increment del risc de malalties respiratòries agudes (asma, MPOC) i l’agreujament de patologies cardiovasculars, amb resultat d’hospitalització o mort.
L’Agència Europea de Medi Ambient estima entre 1.500 i 1.800 les morts prematures anuals a Espanya produïdes com a conseqüència de l’exposició a nivells d’ozó com els registrats habitualment a l’estiu al centre i al sud d’Espanya. L’ozó, a més de per a les persones, és tòxic per a la vegetació, i danya els boscos i redueix la productivitat dels cultius.
La entrada El Tribunal de Justícia de Catalunya condemna la Generalitat a aprovar plans de qualitat de l’aire eficaços per reduir l’ozó aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires