- La COVID-19 ha posat al descobert les múltiples vulnerabilitats del capitalisme global. Davant això, és necessari un urgent canvi de sistema socioeconòmic.
Vulnerabilitat del capitalisme
El nostre ordre socioeconòmic es caracteritza per un altíssim nivell d’interconnexió. Això el fa molt vulnerable, perquè els problemes es propaguen ràpidament per ell. L’extensió de la pandèmia a través de les xarxes empresarials i turístiques és un exemple d’aquesta vulnerabilitat. És cert que la interconnexió també permet que les ajudes flueixin entre territoris (si políticament i econòmicament es vol), però el que mostra la crisi sanitària és que la vulnerabilitat és qualitativament major. A més, fer que el sistema funcioni com un tot està produint que les fallades en una part (el sistema sanitari en aquest cas) s’amplifiquin i expandeixin afectant el conjunt.
Aquest sistema a més té un alt nivell d’especialització pel que fa a allò que produeixen els territoris. L’autonomia econòmica és inexistent, especialment com més gran és la interconnexió, la qual cosa augmenta la vulnerabilitat. D’aquesta manera, la pandèmia ha mostrat com la majoria dels països no fabriquen mascaretes, ni tantes altres coses indispensables per a afrontar una pandèmia. Això ha fet que el coronavirus s’hagi estès més.
El desenvolupament del capitalisme genera un increment de les desigualtats socials. És més, es sosté sobre aquest increment. Aquestes desigualtats estan sent importants en la propagació del virus. Les poblacions que tenen pitjors condicions sanitàries (per exemple, per una alimentació menys saludable o per viure més amuntegades) es veuen més afectades pel SARS-CoV-2 i amb això ajuden a l’extensió de la pandèmia.
I no sols genera desigualtats, sinó destrucció ambiental, que és la principal causa de l’increment de les malalties zoonòtiques en les últimes dècades.
La cerca del màxim benefici, que és un axioma del capitalisme, perquè en cas contrari entra en crisi, s’expressa de múltiples formes. Una n’ha estat el desmantellament dels serveis públics (despeses improductives en la terminologia de l’FMI), començant per la sanitat, la qual cosa ha suposat un increment de l’estrès sistèmic. Tot el funcionament del sistema s’ha hagut d’alentir per a no desbordar els minvats serveis sanitaris d’urgències.
Davant tot això, el capitalisme aposta com a solució a tots els problemes que causa, pel desenvolupament tecno-científic. No obstant això, la tecnologia té múltiples límits. Per exemple, les vacunes no generen immunitat total i és possible que no valguin d’un any per a un altre. A més, la tecnologia no genera solucions immediates. En el cas de les recerques mèdiques, la disposició d’una vacuna contra la COVID-19 s’ha demorat més d’un any. Terminis massa dilatats per a superar una crisi sistèmica, com hem experimentat.
#LaMillorVacuna
En les últimes dècades, han augmentat els processos de zoonosis fruit, fonamentalment, de la destrucció ecosistèmica i de la ramaderia industrial. Aquestes noves espècies víriques tenen una alta probabilitat de desestabilització global fruit de la vulnerabilitat del capitalisme global.
A més, el capitalisme és responsable de la crisi socioambiental que vivim.
Davant això, necessitem un sistema econòmic que per comptes de generar problemes globals els minimitzi i estigui preparat per a resistir-los. Des d’Ecologistes en Acció sabem que una economia així és una economia ecològica, feminista i solidària.
La entrada La Millor Vacuna és una economia ecològica, feminista i solidària aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires