Les electrocucions d’ocells en els suports elèctrics, des de fa uns quants anys, s’han convertit en la causa més important de mortalitat no natural d’ocells, especialment del grup de les aus rapinyaires, tant diürnes com nocturnes. Al mateix temps, les col·lisions d’ocells en les línies elèctriques és un factor que es té en menor consideració, ja que la seua repercussió sobre les aus està molt infraestimada, perquè per diverses circumstàncies no se’n troben els cadàvers (cauen ferides al sòl i es van allunyant a poc a poc del lloc, són depredades per carnívors terrestres i desapareixen, no es prospecten les línies i per tant no es comptabilitzen, hi ha dificultat en alguns recorreguts, falta un protocol específic d’electrocucions, els propietaris dels terrenys les retiren, etc.). Aquestes circumstàncies són denunciades reiteradament per diverses organitzacions naturalistes i ecologistes que formen part d’Ecologistes en Acció, ja que estan assolint unes dimensions enormes, i sobretot per l’afectació a espècies catalogades coma “vulnerables” o “en perill d’extinció”, com és el cas de l’àguila imperial ibèrica, el trencaossos, l’águila de panxa blanca, l’àguila pescadora, l’aufrany, el milà reial, etc.
Ecologistes en Acció del País Valencià considera actualment l’electrocució és la primera causa de mortalitat d’aus rapinyaires i denuncia que hi ha un gran descontrol i desconeixement sobre quantes aus moren realment per causes d’electrocucions o xocs amb els cables de les línies elèctriques. Recorda que el Ministeri de Medi Ambient, en el seu estudi de 2016, calcula que les morts per aquesta causa a Espanya van ser d’entre 11.000 i 33.000 rapinyaires anuals, però les dades només procedeixen d’11 comunitats autònomes, perquè falten les dades del País Basc, Navarra, Extremadura, Madrid, Balears i Canàries. No obstant això, associacions com ara la Fundación de Amigos del Águila Imperial calculen una xifra de morts anuals per electrocució i col·lisió entre 192.000 i 337.000. La causa d’aquest gran interval és que molts dels cadàvers no es localitzen, especialment quan les morts són per col·lisió; de fet, un estudi a Lanzarote i Fuerteventura de SEO/BirdLife estima que el 86,6 % dels ocells que queden ferits o morts desapareixen sense que els compten. Altres organitzacions com l’Asociación de Naturalistas del Sureste, Ecologistes en Acció, Naturactúa, Meles, Anida, Ulula i Stipa, apunten que només es detecta el 3 % de les aus mortes per electrocució i col·lisió.
Al País Valencià l’administració xifra les morts anuals per electrocució i col·lisió amb cables elèctrics al voltant de 1.000 rapinyaires, sense fer seguiments exhaustius de les línies i suports, i només referides a les aus trobades de manera casual que entren als tres Centres de Recuperació de les tres províncies, per la qual cosa aquesta xifra podria estar molt infravalorada i podria augmentar significativament amb seguiments intensos i continuats. Per tant, ens trobem davant d’una amenaça a la biodiversitat a gran escala, que hem d’estudiar, valorar, denunciar i aturar, a fi que les empreses elèctriques i particulars s’adapten a l’obligació de les lleis i apliquen mesures antielectrocució i anticol·lisió en les seues línies, ja que són els únics responsables d’aquests milers de morts.
És molt important recordar que “tots els suports i línies elèctriques” poden provocar la mort d’ocells contínuament, és a dir, durant les 24 hores del dia i durant tots els dies de l’any. Aquesta condició fa més urgent prendre decisions i accions ràpides, consensuades i amb evidència científica, per a evitar aquesta alta mortalitat de fauna, especialment d’aus rapaces i altres planadores com ara les cigonyes, entre d’altres.
Les mesures proposades es resumeixen en:
1.- Aplicació de la legislació, en especial la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, Reial decret 1432/2008 i Resolució de 15 octubre del 2010 de la Conselleria de Medi Ambient, sobre protecció de l’avifauna de les electrocucions i col·lisions.
2.- Canvi de la legislació actual per a ajustar-la a la realitat del moment (altíssima mortalitat d’espècies en perill d’extinció o vulnerables), que afecte totes les línies elèctriques i que faça responsable de la mort d’ocells a qui les produeix (empreses elèctriques i particulars); especialment cal revisar o modificar el Reial decret 1432/2008, la Resolució de 15 d’octubre de 2010, etc. sobre protecció de l’avifauna contra la col·lisió i electrocució.
Una vegada fetes les modificacions, caldria revisar tota la legislació sobre el tema com a mínim cada cinc anys, per tal d’anar actualitzant-la amb noves normes i articulat, respecte a les evidències científiques que es vagen obtenint.
3.- Anul·lació dels convenis de l’Administració amb les empreses elèctriques, on es minimitza el problema i se les eximeix de la seua responsabilitat total, inclosa l’obligació de rectificar els suports de manera preventiva.
4.- Per a les rectificacions hauria d’elaborar-se un Pla Tècnic de Rectificació i Condicionament dels Suports i Línies Elèctriques, tant a curt (màxim 1 any), mitjà (màxim 3 anys) i llarg termini (màxim 5 anys), independentment de les accions immediates que s’han de realitzar (en dies, cas d’electrocucions).
5.- En una línia on s’ha produït la mort d’un ocell per electrocució, es col·locaran elements antielectrocució i anticol·lisió en tota la línia, evitant i anticipant-nos a noves electrocucions d’espècies catalogades, com ara l’àguila de panxa blanca, l’àguila pescadora, el milà reial, etc. i altres no catalogades (corbs…).
6.- Totes les construccions de línies noves hauran de tindre en els informes previs a la construcció l’obligació d’analitzar com a potencial impacte el seu efecte sobre els ocells, siguen sedentaris, migrants o hivernants, que es plasmarà en l’estudi d’impacte ambiental i en d’altres informes.
7.- Potenciar línies soterrades. Es soterraran les línies a les zones amb alta mortalitat o possibilitat d’electrocució / col·lisió d’ocells (zones de concentracions d’aus, migració de rapinyaires, nidificació d’espècies catalogades, zones d’hivernada, etc.), seguint el traçat de les vies de comunicació (carreteres, pistes o camins), per a evitar els impactes ambientals i també de salut. Per exemple, en el cas de la instal·lació de les MAT (línies de molt alta tensió) i altres línies. En els casos que s’indique per informe tècnic, es faran les línies amb cable aïllat i trenat per a disminuir, de manera molt efectiva, les morts.
8.- No es permetrà la instal·lació de línies elèctriques entre masses forestals i amb els cables per davall de l’altura dels arbres (pins, roures, carrasques, etc.). Les línies hauran d’estar sempre per damunt dels arbres i hauran d’estar indicades amb material anticol·lisió i els suports amb material antielectrocució. Això evitarà la mort d’ocells, especialment rapinyaires forestals jóvens o migratoris, i la generació d’incendis forestals per caiguda d’arbres sobre els cables.
9.- Rectificació preventiva de suports i línies, especialment les ubicades a les zones amb gran afluència i concentració d’ocells, zones de dispersió, zones humides, etc., incloent-hi les zones urbanitzades (urbanitzacions de segones residències, zones periurbanes) i línies pròximes a nuclis urbans i zones industrialitzades.
10.- Els suports i les línies elèctriques de nova instal·lació sempre portaran incorporats els elements aïlladors i de senyalització necessaris, i es prohibiran els dissenys perillosos i sense aïllament.
11.- Els dissenys perillosos d’antigues instal·lacions (tipus creu amb aïlladors verticals, cables per damunt de la creu, suports de tipus volta, de tipus “T”), han d’anar corregint-se en un termini curt de temps i amb la màxima urgència es rectificaran els suports que porten transformadors i derivacions, que augmenten enormement la perillositat de les línies.
12.- Rectificar immediatament, en dues setmanes màxim, tots els suports elèctrics on s’ha produït la mort d’ocells (rapinyaires, corbs, altres) per a evitar noves morts; en cas contrari, es notificarà a la Fiscalia. En el cas que per circumstàncies tècniques no es puga rectificar tota la línia, se’n modificaran com a mínim tots els suports amb estructura perillosa; en aquest cas s’inclourà a més dels suports amb material antielectrocució, els cables amb material anticol·lisió amb les tècniques i models més efectius.
13.- En el cas de subvencions per a la rectificació de suports perillosos o amb morts d’aus, aquestes només seran accessibles a particulars, amb un informe previ de capacitat d’executar l’obra, i deixant fora a les multinacionals i grans empreses elèctriques que hauran de fer obligatòriament les rectificacions amb fons econòmics propis.
14.- Seguiment de les línies i suports elèctrics de manera sistemàtica per personal de l’administració, operaris o propietaris de les línies elèctriques, a fi de localitzar els “punts negres” i que es rectifiquen immediatament, atés que, actualment els controls en busca de cadàvers d’ocells són nuls o molt esporàdics, per la qual cosa en la seua gran majoria són troballes ocasionals. Això provoca el gran desconeixement real de la quantitat d’aus mortes per aquestes causes que està ocorrent actualment.
15.- Obligatorietat d’informar de la troballa d’un ocell mort quan es realitzen tasques d’aclarida sota les línies elèctriques, per part dels operaris de les empreses elèctriques. També obligatorietat de denunciar la mort per electrocució a la Fiscalia Provincial de totes les morts d’espècies d’ocells catalogats.
16.- Seguiment semestral de les línies rectificades i amb major impacte sobre la fauna, pel fet que s’ha demostrat que molts dels elements antielectrocució i col·lisió es deterioren o desplacen amb el temps, cosa que fa ineficaç la rectificació.
17.- Totes les administracions implicades (Conselleria de Medi Ambient i Conselleria d’Indústria, etc.), portaran un registre únic dels animals morts per electrocució i col·lisió, entre altres causes de mort o ferida, que estarà complet i actualitzat,
18.- Hauran de ser públiques les llistes de les aus mortes per electrocució i col·lisió, fins i tot per altres causes, per a poder ser consultat per la ciutadania i per les associacions conservacionistes entre d’altres, o amb autorització en el cas que no siguen d’accés lliure; per a aquesta finalitat es pot utilitzar la web de la Conselleria.
19.- Caldria augmentar el nivell de comunicació i cooperació de totes les administracions implicades, locals, provincials i regionals, i també de l’administració de justícia i Fiscalia, inclòs el Defensor del Poble, etc., que haurien de tindre accés directe a la base de dades de mortalitat de vertebrats per línies i altres causes. Consensuar accions i utilitzar totes les ferramentes necessàries per a evitar la important pèrdua de biodiversitat per les elèctriques.
20.- Augmentar el nivell de sensibilització i implicació dels propietaris i operaris de les empreses elèctriques i de la ciutadania en general, pel que fa al tema de la pèrdua de biodiversitat per la mort contínua de fauna per electrocució, col·lisió, ofegament, atropellament i caça, de manera que es feren visibles els temes que afecten els ocells i els ecosistemes i indirectament tota la societat.
Veinte medidas para evitar muertes de aves en tendidos eléctricos
Las electrocuciones de aves en los apoyos eléctricos, desde hace varios años, se han convertido en la causa más importante de mortalidad no natural de aves, especialmente del grupo de las aves rapaces, tanto diurnas como nocturnas. Al mismo tiempo, las colisiones de aves en las líneas eléctricas es un factor que se tiene en menor consideración, ya que su repercusión sobre las aves está muy infraestimada, al no ser localizados los cadáveres por diversas circunstancias (caen heridas al suelo y se van alejando poco a poco del lugar, son predadas por carnívoros terrestres y desaparecen, no se prospectan las líneas y por tanto no se contabilizan, dificultad de algunos recorridos, falta de un protocolo específico de electrocuciones, retirada por propietarios de los terrenos, etc.). Estas circunstancias son denunciadas reiteradamente por diversas organizaciones naturalistas y ecologistas que forman parte de Ecologistas en Acción, ya que las dimensiones que están tomando, y sobre todo la afectación a especies catalogadas como “Vulnerables” o “En Peligro de Extinción”, como el águila imperial, quebrantahuesos, águila perdicera, águila pescadora, alimoche, milano real, etc., son enormes.
Ecologistes en Acció del País Valencià considera, que en la actualidad, la electrocución es la primera causa de mortalidad de aves rapaces y denuncia que hay un gran descontrol y desconocimiento en saber realmente cuántas aves mueren por causas de electrocuciones o choques con los cables de las líneas eléctricas. Recuerda que el Ministerio de Medioambiente, en su estudio de 2016, cifra las muertes por esta causa entre 11.000 y 33.000 rapaces anuales en España, pero los datos sólo proceden de 11 Comunidades autónomas, faltando datos del País Vasco, Navarra, Extremadura, Madrid, Baleares y Canarias. Sin embargo, asociaciones como la Fundación de Amigos del Águila Imperial cifran las muertes entre 192.000 y 337.000 muertes/año por electrocución y colisión. Esta gran horquilla es debido a que muchos de los cadáveres no se localizan, especialmente por colisión; de hecho un estudio en Lanzarote y Fuerteventura de SEO/BirdLife estima que el 86,6 % de las aves que quedan heridas o muertas desaparecen sin ser contabilizadas. Otras organizaciones como Asociación de Naturalistas del Sureste, Ecologistas en Acción, Naturactúa, Meles, Anida, Ulula y Stipa, apuntan que solo se detecta el 3 % de las aves muertas por electrocución y colisión.
En la Comunitat Valenciana, la administración cifra las muertes por electrocución y colisión con cables eléctricos alrededor de 1.000 rapaces al año, sin hacer seguimientos exhaustivos de las líneas y apoyos, solo referidas a las aves encontradas de forma casual que entran a los tres Centros de Recuperación de las tres provincias, por lo que esta cifra podría estar muy infravalorada y podría aumentar significativamente con seguimientos intensos y continuados. Por tanto, nos encontramos ante una amenaza a la biodiversidad a gran escala, que debemos estudiar, valorar, denunciar y detener, para que las empresas eléctricas y particulares se adapten a la obligación de las leyes y pongan medidas antielectrocución y anticolisión en sus líneas, ya que son los únicos responsables de estas miles de muertes.
Es muy importante recordar que “todos los apoyos y líneas eléctricas” pueden provocar la muerte de aves continuamente, es decir, durante las 24 h. del día y durante todos los días del año. Esta condición hace más urgente tomar decisiones y acciones rápidas, consensuadas y con evidencia científica, para evitar esta alta mortalidad de fauna, especialmente de aves rapaces y otras planeadoras como las cigüeñas, entre otras.
Las medidas propuestas se resumen en:
1.- Aplicación de la legislación, en especial la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, Ley 26/2007, de 23 de octubre, de Responsabilidad Medioambiental, Real Decreto 1432/2008 y Resolución de 15 octubre del 2010 de la Conselleria de Medi Ambient, sobre protección de la avifauna de las electrocuciones y colisiones.
2.- Cambio legislativo actual ajustándose a la realidad del momento (altísima mortalidad de especies En Peligro de Extinción o Vulnerables), que afecte a todas las líneas eléctricas y haciendo responsable de la muerte de aves a quien las produce (empresas eléctricas y particulares), especialmente se debe revisar o modificar el Real Decreto 1432/2008, la Resolución de 15 de octubre de 2010, etc. sobre protección de la avifauna contra la colisión y electrocución.
Una vez modificados, se debería hacer una revisión de todas las legislaciones que afectan a este tema, como mínimo cada cinco años, para ir actualizando con nuevas normas y articulado, respecto a las evidencias científicas que se vayan obteniendo.
3.- Anulación de los convenios de la administración con las empresas eléctricas, donde se minimiza el problema y exime a las compañías eléctricas de su total responsabilidad, incluida la obligación de rectificar los apoyos de forma preventiva.
4.- Para las rectificaciones debería elaborarse un Plan Técnico de rectificación y acondicionamiento de los apoyos y líneas eléctricas, tanto a corto (máximo 1 año), medio (máximo 3 años) y largo plazo (maximo 5 años), independientemente de las acciones inmediatas a realizar (en días, caso de electrocuciones).
5.- En una línea donde se ha producido la muerte de un ave por electrocución, se colocarán elementos antielectrocución y anticolisión en toda la línea, evitando y anticipándonos a nuevas electrocuciones de especies catalogadas, como el águila–azor perdicera, águila pescadora, milano real, etc. y otras no catalogadas (cuervos,…).
6.- Todas las construcciones de líneas nuevas deberán tener en los informes previos a la construcción la obligación de analizar como potencial impacto el efecto sobre las aves, ya sean sedentarias, migrantes e invernantes, que se plasmará en el Estudio de Impacto Ambiental y en otros informes.
7.- Potenciar líneas soterradas. Se realizará el soterramiento de las líneas en zonas con alta mortalidad o posibilidad de electrocución / colisión de aves (zonas de concentraciones de aves, migración de rapaces, nidificación de especies catalogadas, zonas de invernada, etc.), siguiendo el trazado de las vías de comunicación (carreteras, pistas o caminos), para evitar los impactos ambientales y también de salud. Por ejemplo, en el caso de la instalación de las MAT (líneas de Muy Alta Tensión) y otras líneas. En los casos que se indique por informe técnico, se realizan las líneas con cable aislado y trenzado para disminuir, de forma muy efectiva, las muertes.
8.- No se permitirá la instalación de líneas eléctricas entre masas forestales, y cuyos cables estén por debajo de la altura de los árboles (pinos, robles, encinas, etc.). Las líneas deberán estar siempre por encima de los árboles y deberán estar indicadas con material anticolisión y los apoyos con material antielectrocución. Evitando con ello la muerte de aves, especialmente rapaces forestales jóvenes o migratorias, y la producción de incendios forestales por caída de árboles sobre los cables.
9.- Rectificación de apoyos y líneas de forma preventiva, especialmente las ubicadas en zonas con gran afluencia y concentración de aves, zonas de dispersión, humedales, etc., incluyendo las zonas urbanizadas (urbanizaciones de segundas residencias, zonas periurbanas) y líneas próximas a cascos urbanos y zonas industrializadas.
10.- Los apoyos y líneas eléctricas de nueva instalación siempre llevarán incorporados los elementos aisladores y de señalización necesarios, prohibiendo los diseños peligrosos y sin aislamiento.
11.- Los diseños peligrosos de antiguas instalaciones (tipo cruceta con aisladores verticales, cables por encima de la cruceta, apoyos de tipo bóveda, de tipo “T”), deben ir corrigiéndose en un plazo corto de tiempo, y con máxima urgencia se rectificarán los apoyos que lleven transformadores y derivaciones, que aumenta enormemente la peligrosidad del tendido.
12.- Rectificar de inmediato, en dos semanas máximo, todos los apoyos eléctricos donde se han producido la muerte de aves (rapaces, cuervos, otras), evitando nuevas muertes; en caso contrario, se notificará a la Fiscalía. En el caso que por circunstancias técnicas no se pueda rectificar toda la línea, se modificarán como mínimo, todos los apoyos con estructura peligrosa de la línea, en este caso se incluirá a parte de los apoyos con material antielectrocución, los cables con material anticolisión con las técnicas y modelos más efectivos.
13.- En el caso de subvenciones para rectificación de apoyos peligrosos o con muertes de aves, éstas sólo serán accesibles a particulares, previo informe de capacidad de realizar la obra, dejando fuera a las multinacionales y grandes empresas eléctricas que deberán hacer obligatoriamente las rectificaciones con fondos económicos propios.
14.- Seguimiento de las líneas y apoyos eléctricos de forma sistemática por personal de la administración, operarios o dueños de las líneas eléctricas, con el fin de localizar los “puntos negros” y que se rectifiquen inmediatamente, dado que, actualmente los controles en busca de cadáveres de aves son nulos o muy esporádicos, siendo en su gran mayoría hallazgos ocasionales. Ello provoca el gran desconocimiento real de la cantidad de aves muertas por estas causas que está ocurriendo en la actualidad.
15.- Obligatoriedad de informar del hallazgo de una ave muerta cuando se realizan tareas de aclareo debajo de las líneas eléctricas, por parte de los operarios de las empresas eléctricas. Así como la obligatoriedad de denunciar la muerte por electrocución a la fiscalía provincial de todas las muertes de especies de aves catalogadas.
16.- Seguimiento semestral de las líneas rectificadas y con mayor impacto sobre la fauna, debido a que se ha demostrado que muchos de los elementos antielectrocución y colisión, se deterioran o desplazan con el tiempo, siendo ineficaz la rectificación.
17.- Todas las administraciones implicadas (Conselleria de Medi Ambient i Conselleria d’Industria, etc.), llevarán un registro único de los animales muertos por electrocución y colisión, entre otras causas de muerte o heridos, que estará completo y actualizado,
18.- Deberán ser públicos los listados de las aves muertas por electrocución y colisión, incluso otras causas, para poder ser consultado por la ciudadanía y asociaciones conservacionistas entre otros, o con autorización en el caso de no ser de libre acceso, para ello se puede usar la web de la Consellería.
19.- Se debería aumentar el nivel de comunicación y cooperación de todas las administraciones implicadas, locales, provinciales y regionales, así como la administración de justicia y fiscalía, incluyendo al Defensor del Pueblo, etc., teniendo estos acceso directo a la base de datos de mortalidad de vertebrados por tendidos y otras causas. Consensuando acciones y utilizando todas las herramientas necesarias para evitar la importante pérdida de biodiversidad por las eléctricas.
20.- Aumentar el nivel de sensibilización e implicación de los dueños y operarios de las empresas eléctricas y de la ciudadanía en general, sobre el tema de la pérdida de biodiversidad por la muerte continua de fauna por electrocución, colisión, ahogamiento, atropello y caza, haciendo visible los temas que afectan a las aves y ecosistemas e indirectamente a toda la sociedad.
La entrada Vint mesures per a evitar morts d’aus en línies elèctriques aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires