Obsolescència no programada del capitalisme

Després de segles fent barbaritats amb les persones (guerres, massacres, esclavisme, explotació) i amb el medi ambient (destrucció i contaminació d’ecosistemes, extinció d’espècies), aquest sistema insensible i insaciable ens ha dut a la crítica situació actual, pandèmia inclosa. I si no fora pels problemes mediambientals, cada volta més insostenibles i difícils de dissimular, continuaria fent barbaritats indefinidament perquè la gent és fàcil d’enganyar (mireu sinó com torna a créixer l’extrema dreta que va provocar la II Guerra Mundial i 60 milions de morts…), però a la Natura no pot enganyar-la perquè funciona amb lleis fisicoquímiques absolutament indiferents a la publicitat i les mentides dels grans líders polítics, econòmics, religiosos i mediàtics.

Així doncs, el capitalisme de les corporacions encapçalat pels USA i el capitalisme d’Estat encapçalat per Xina estan arribant a la seua data de caducitat, l’obsolescència no programada, almenys per tres causes diferents:

Emergència climàtica: la recent COP26 ha declarat que durant aquesta dècada hem de reduir els gasos d’efecte hivernacle, i per tant els combustibles fòssils, en un 45 % si volem limitar la pujada global de temperatures als 1’5 ºC, de manera que els fenòmens climàtics extrems no resulten excessivament destructius i puguem suportar-los¹. Però els compromisos reals dels governs resulten insuficients (alguns encara subvencionen avions, automòbils, turisme massiu, armaments i ampliacions de ports, carreteres, AVE…) i ens duen cap a pujades de 2 ºC i 3 ºC durant les pròximes dècades, amb l’agreujant que alguns fenòmens com el desgel de l’Àrtic, les glaceres i la tundra s’autoalimenten i poden accelerar irreversiblement el calfament global. I si les temperatures globals pugen tant, a Espanya tindrem estius amb dies de 50 ºC i de 60 ºC, com al Sàhara²… Són conscients els governs, els amos de les grans companyies i la ciutadania que açò resulta absolutament insostenible i amenaça la supervivència de milions d’espècies, inclosa la nostra?

Declivi dels recursos naturals: alguns minerals estratègics estan esgotant-se a la carrera, per exemple el mercuri (del qual hem extret ja el 92%), la plata (79%), or (75%), estany (75%), arsènic (75%), antimoni (72%), plom (72%), coure (59%), petroli (48%), etc., i açò comença a generar greus problemes ja, abans que s’esgoten. Al petroli concretament encara li queden la meitat de reserves, però les d’extracció fàcil s’han acabat i cada any resulta més complicat i més car continuar extraient-lo, de forma que la seua producció ha passat el peak oil i està declinant, especialment el dièsel, combustible de la maquinària pesada… Amb el declivi i l’esgotament dels recursos naturals, quant pot durar aquest sistema basat en el creixement continu i el petroli abundant i barat?

Esclafit del sistema: a la llarga açò resulta insostenible, la qüestió ara és què faran els líders mundials a curt i mitjà termini? Doncs no pareix que vulguen resoldre els problemes perquè de moment a ells els va bé, cada vegada són més rics i tenen més poder, tot el contrari del que els passa als pobles. I seguixen fent més del mateix: especulació, acumulació i bambolles financeres, desconnexió del món financer amb l’economia real, privatització dels serveis públics, inclús de les pensions, automatització dels processos i disminució del treball humà, atur creixent especialment entre els joves, manteniment de llargues jornades laborals, augment de l’edat de jubilació, etc. etc. Tant es deixen dur per la inèrcia històrica que estan repetint les «solucions» que ja aplicaren a la major crisi anterior, el crac de 1929 i la depressió mundial dels anys 30: fer que paguen la crisi els de baix, endurir la repressió i la manipulació, fomentar els grups/partits/governs d’extrema dreta, impulsar una nova escalada armamentista amb l’OTAN envaint països petroliers, saquejant-los i assetjant a russos, xinesos i d’altres… Ja sabem com va acabar aquella gran crisi i ara podria ser molt pitjor perquè tenen 13.000 míssils termonuclears, molt més destructius que les bombes que arrasaren Hiroshima i Nagasaki. Com quedaria aquesta civilització si esclatara una III Guerra Mundial? Sobreviuria algú?

Avui som ja 7.921 milions d’éssers humans però el problema principal no és la superpoblació sinó el superconsum. Com va dir Ghandi, «la Terra té recursos suficients per a mantenir a tota la humanitat però no per a satisfer l’avarícia d’alguns«. En altres paraules, no hi ha prou recursos ni capacitat de regeneració de la biosfera perquè la nostra economia, consum i residus continuen creixent fins a l’infinit; aquesta insensata pretensió dels capitalistes i els seus economistes resulta completament impossible i ens duu als humans i a milions d’espècies cap al femer de la història!

No obstant això, hi ha solucions per a tots els problemes i les coneguem des de fa temps, però totes passen per superar aquest sistema. Solucions com les que proposen 11.000 científics: generalitzar l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables, eliminar els subsidis als combustibles fòssils, ajudar als països pobres a abandonar-los, protegir i recuperar els ecosistemes, consumir més aliments d’origen vegetal i menys animals, estabilitzar la població mundial respectant els drets humans, etc. etc. etc.

I consumint menys, als països rics, podem inclús viure millor. Per exemple, respecte a l’emergència climàtica cal reduir a la meitat els combustibles fòssils, que són quasi el 90% de l’energia que utilitzem, i podem fer-ho perfectament perquè ara mateix hi ha persones que mantenen un bon nivell i qualitat de vida consumint molta menys energia i recursos que la mitjana dels conciutadans³. I són igual o més feliços perquè, després de cobrir les necessitats bàsiques, benestar i felicitat ja no creixen amb el consum, fins i tot poden decréixer pels negatius impactes del consumisme sobre la salut i el medi ambient.

Inevitablement anem a decréixer perquè hem sobrepassat els límits fonamentals de la biosfera i açò resulta insostenible. Avisats estàvem perquè ho prediren fa 50 anys els autors d’Els límits del creixement i ho han corroborat nombrosos estudis posteriors. La qüestió ara és com decreixem, si per les males, seguint com anem fins que esclate incontrolable el col·lapse, o per les bones, organitzant-nos i empoderant-nos les persones conscients i conduint-ho nosaltres de forma científica, democràtica, cooperativa i solidària.

Aquesta dècada serà crucial, si la perdem inútilment com les anteriors potser ja no podrem recuperar l’equilibri climàtic, ni tindrem prou recursos per al canvi o simplement haurem rebentat en una nova deflagració mundial… Però el futur no està escrit i si els de baix no ens deixem enganyar ni conduir com borregos a l’escorxador, si ens organitzem i lluitem, podem superar aquest sistema obsolet i evolucionar cap a un altre molt millor…

Pedro Domínguez, portaveu de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció

Obsolescencia No Programada del Capitalismo

Tras siglos haciendo barbaridades con las personas (guerras, masacres, esclavismo, explotación) y con el medio ambiente (destrucción y contaminación de ecosistemas, extinción de especies), este sistema insensible e insaciable nos ha traído a la crítica situación actual, pandemia incluida. Y si no fuera por los problemas medioambientales, cada vez más insostenibles y difíciles de disimular, continuaría haciendo barbaridades indefinidamente porque la gente es fácil de engañar (sólo así se explica que vuelva a crecer la extrema derecha que provocó la II Guerra Mundial y 60 millones de muertos), pero a la Naturaleza no pueden engañarla porque funciona con leyes fisicoquímicas absolutamente indiferentes a la publicidad y a las mentiras de los grandes líderes políticos, económicos, religiosos y mediáticos.

Así pues, el capitalismo de las corporaciones liderado por los USA y el capitalismo de Estado liderado por China están llegando a su fecha de caducidad, la obsolescencia no programada, al menos por tres causas diferentes:

Emergencia climática: la reciente COP26 declaró que durante esta década hemos de reducir los gases de efecto invernadero, y por tanto los combustibles fósiles, en un 45% si queremos limitar la subida global de temperaturas a 1’5ºC, de forma que los fenómenos climáticos extremos no resulten excesivamente destructivos y podamos soportarlos⁴. Sin embargo, los compromisos reales de los gobiernos resultan insuficientes (algunos todavía subvencionan aviones, automóviles, turismo masivo, armamentos y ampliaciones de puertos, carreteras, AVE…) y nos llevan hacia subidas de 2ºC y 3ºC durante las próximas décadas, con el peligro de que algunos fenómenos como el deshielo del Ártico, los glaciares y la tundra se autoalimenten y aceleren irreversiblemente el calentamiento global. Y si las temperaturas globales suben así, en España tendremos veranos con días de 50ºC y de 60ºC, como en el Sáhara⁵… Son conscientes los gobiernos, los amos de las grandes compañías y la ciudadanía de que esto resulta absolutamente insostenible y amenaza la supervivencia de millones de especies, incluida la nuestra?

Declive de los recursos naturales: algunos minerales estratégicos están agotándose a la carrera, por ejemplo el mercurio (del cual hemos extraído ya el 92 %), la plata (79 %), oro (75 %), estaño (75 %), arsénico (75 %), antimonio (72 %), plomo (72 %), cobre (59 %), petróleo (48 %), etc., y esto empieza a generar graves problemas ya, antes de que se agoten. Al petróleo concretamente todavía le quedan la mitad de reservas, pero las de extracción fácil se han acabado y cada año resulta más complicado y más caro continuar extrayéndolo, de forma que su producción ha pasado el peak oil y está declinando, especialmente el diésel, combustible de la maquinaria pesada… Con el declive y el agotamiento de los recursos naturales, cuánto puede durar un sistema basado en el crecimiento continuo y el petróleo abundante y barato?

Estallido del sistema: a la larga este sistema resulta insostenible, pero la cuestión ahora es que harán los líderes mundiales a corto y mediano plazo? En principio no parece que quieran resolver los problemas porque de momento a ellos les va bien, cada vez son más ricos y tienen más poder, lo contrario de lo que les pasa a los pueblos. Y siguen haciendo más de lo mismo: especulación y burbujas financieras, desconexión del mundo financiero y la economía real, privatización de los servicios públicos e incluso de las pensiones, automatización de los procesos y disminución del trabajo humano, paro creciente especialmente entre los jóvenes, mantenimiento de las largas jornadas laborales, alargamiento de la edad de jubilación, etc. etc. Tanto se dejan llevar por la inercia histórica que están repitiendo las «soluciones» que ya aplicaron a la mayor crisis anterior, el crack de 1929 y la depresión mundial de los años 30: hacer que paguen la crisis los de abajo, endurecer la represión, fomentar los grupos/partidos/gobiernos de extrema derecha, especialistas en mentir y provocar, impulsar una nueva escalada armamentista con la OTAN destruyendo países petroleros, saqueándolos y asediando a rusos, chinos y otros, etc. Ya sabemos como acabó aquella crisis y ahora podría ser mucho peor porque tienen 13.000 misiles termonucleares, mucho más destructivos que las bombas que arrasaron Hiroshima y Nagasaki… Cómo quedaría esta civilización si estallara una III Guerra Mundial? Sobreviviría alguien?

Hoy somos ya 7.921 millones de seres humanos pero el problema principal no es la superpoblación sino el superconsumo. Cómo dijo Ghandi, «la Tierra tiene recursos suficientes para mantener a toda la humanidad pero no para satisfacer la avaricia de algunos». En otras palabras, no hay bastante recursos ni capacidad de regeneración de la biosfera para que nuestra economía, consumo y residuos continúen creciendo hasta el infinito; esta insensata pretensión de los capitalistas y sus economistas resulta completamente imposible y nos lleva a los humanos y a millones de especies hacia el basurero de la historia!

Sin embargo, hay soluciones para todos los problemas y las conocemos desde hace tiempo, pero todas pasan por superar este sistema. Soluciones como las que proponen los 11.000 científicos: generalizar el ahorro, la eficiencia y las energías renovables, eliminar los subsidios a los combustibles fósiles, ayudar a los países pobres a abandonarlos, proteger y recuperar los ecosistemas, consumir más alimentos de origen vegetal y menos animales, estabilizar la población mundial respetando los derechos humanos, etc.

Y consumiendo menos, en los países ricos, podemos incluso vivir mejor. Por ejemplo, respecto a la emergencia climática hay que reducir a la mitad los combustibles fósiles, que son casi el 90% de la energía que utilizamos, y podemos hacerlo perfectamente porque ahora mismo hay personas que mantienen un buen nivel y calidad de vida consumiendo mucha menos energía y recursos que la media de sus conciudadanos⁶. Y son igual o más felices porque, después de cubrir las necesidades básicas, bienestar y felicidad ya no crecen con el consumo, incluso pueden decrecer por los negativos impactos del consumismo sobre la salud y el medio ambiente.

Inevitablemente vamos a decrecer porque hemos sobrepasado los límites fundamentales de la biosfera y esto resulta insostenible. Avisados estábamos porque lo predijeron hace 50 años los autores de Los límites del crecimiento y lo han corroborado numerosos estudios posteriores. La cuestión ahora es como decrecemos, si por las malas, siguiendo como vamos hasta que estalle incontrolable el colapso, o por las buenas, organizándonos y empoderándonos las personas conscientes y conduciéndolo nosotros de forma científica, democrática, cooperativa y solidaria.

Esta década será crucial, si la perdemos inútilmente como las anteriores quizás ya no podremos recuperar el equilibrio climático, ni tendremos suficientes recursos para el cambio o simplemente habremos reventado en una nueva deflagración mundial… Pero el futuro no está escrito y si los de bajo no nos dejamos engañar ni conducir como borregos al matadero, si nos organizamos y luchamos, podemos superar este sistema obsoleto y evolucionar hacia otro mucho mejor…

Pedro Domínguez, portaveu de La Ribera enBici-Ecologistes en Acció.

La entrada Obsolescència no programada del capitalisme aparece primero en Ecologistas en Acción.