Cimera de biodiversitat: s’acaba el temps per aconseguir un acord ambiciós i vinculant

El 19 de desembre finalitzarà la COP15 de Montreal. El seu èxit depèn de l‟aprovació del Marc Global per a la Biodiversitat Post-2020.
El text recull els compromisos internacionals per frenar la pèrdua de biodiversitat abans del 2030 i aconseguir, el 2050, “viure en harmonia amb la natura”.
Ecologistes en Acció adverteix que els diferents punts de vista d’algunes delegacions i la pressió dels lobbies empresarials estan llastrant les negociacions.
L’organització ecologista reclama la necessitat d’un compromís polític fort per avançar en el document, que encara no té la definició necessària.

El 7 de desembre passat va arrencar la COP15 de biodiversitat, on delegacions de les parts signants del Conveni de Diversitat Biològica (CDB) es reuneixen amb l’objectiu d’aprovar el Marc Global per a la Biodiversitat Post-2020.

El primer esborrany es va publicar el juliol del 2021, amb més d’un any de retard. Des de llavors, el Grup de Treball s’ha reunit periòdicament amb l’objectiu d’aconseguir avançar en els acords per arribar a Montreal amb un text sintetitzat. Tanmateix, una setmana després de l’inici de la COP15 encara es discuteix un document que no aconsegueix posicionar-se en les qüestions més controvertides, ple de suggeriments, textos alternatius i postures incompatibles.

Ecologistes en Acció ha estat fent un seguiment proper de la COP15 en coordinació amb la CBD Alliance, conglomerat d’organitzacions mediambientals que participen a la CDB tot defensant els interessos de la societat civil i influint en la presa de decisions. L’organització ecologista reconeix que hi ha hagut alguns acostaments, encara que les divisions persisteixen.

Els avenços més importants s’han produït en els Protocols de Cartagena sobre Seguretat de la Biotecnologia i de Nagoya sobre Accés als Recursos Genètics i Participació Justa i Equitativa en els Beneficis que es derivin de la seva utilització. Especial atenció està rebent la Informació Digital sobre Seqüències de recursos genètics, o DSI (per les sigles en anglès), que s’utilitza en accions per a la conservació i la utilització sostenible de la biodiversitat, com la taxonomia i la vigilància d’espècies invasores. Ecologistes en Acció i la CBD Alliance reclamen que per garantir els drets de les comunitats indígenes la DSI ha de garantir el Consentiment Lliure i Informat a qualsevol ús biotecnològic dels recursos genètics, i així s’ha de recollir al Marc Global Post-2020.

Multitudinàries protestes s’han concentrat a les portes de la COP15, i han denunciat l’absoluta falta de compromís per part dels representants governamentals demostrada fins ara. A la cerimònia d’obertura el discurs del Primer Ministre del Canadà va ser interromput per activistes indígenes. La societat demana solucions contundents a la crisi ecològica i acció política immediata.

Els quatre objectius per al 2050 (Conservació, Usos sostenibles, Repartiment de beneficis i Implementació) i 18 de les 22 Metes per al 2030 que estructuren el Marc Global Post-2020 segueixen massa oberts, cosa que pot donar com a resultat un tractat internacional sense precedents o una estratègia insuficient.

Ecologistes en Acció i la CBD Alliance reclamen que, per garantir el primer, el Marc Global Post-2020 ha d’incorporar els punts següents:

Posar el focus a atacar les causes subjacents en comptes de centrar-se en la simple declaració d’àrees protegides. La Meta 30×30 (30% de superfície terrestre sota figures de protecció i 30% de marina per al 2030) no solucionarà la crisi i s’està utilitzant per desviar l’atenció d’acords més importants.
Renunciar a sistemes de compensació tipus “guany net”, “pèrdua neta zero” o la inclusió de terminologia dubtosa com “Solucions Basades en la Natura” o “positiu per a la naturalesa”. Aquests mecanismes estan impulsats pels lobbies empresarials i es fan servir per compensar danys irreversibles a la biodiversitat o promoure el rentat verd.
Justícia històrica sota un enfocament basat en els principis d’Equitat i Responsabilitats Comunes Però Diferenciades (CBDR). Els països desenvolupats han d’aportar més recursos financers i tenir més responsabilitat en la reducció de la producció i el consum que els que estan en vies de desenvolupament.
Marcs reguladors per alinear els fluxos financers amb la conservació de la biodiversitat i l’eliminació d’incentius perjudicials. Cal eradicar els 4,6 bilions anuals de subsidis públics que actualment estan vinculats a pràctiques que destrueixen biodiversitat.
Exigir Plans Nacionals Estratègics que integrin la biodiversitat en totes les polítiques sectorials. Cal garantir eines de supervisió, control i sanció pel seu incompliment.
Mecanismes de control i regulació per a les empreses. Aquests sistemes han de ser executats pels governs, no s’ha de permetre l’autocertificació de les empreses.
El respecte ple als drets dels pobles indígenes i les comunitats locals. Les polítiques de conservació no han de suposar la seva expulsió o eliminació de la seva sustentació
Aplicar el principi de precaució a la biotecnologia i descartar l’alliberament d’organismes amb impulsors genètics (OIG). Cal posar recursos per a la prospecció, control i avaluació de qualsevol nova tècnica de biotecnologia.

Res d’això no serà efectiu sense un mecanisme d’implementació i compliment que permeti a les parts i a la societat civil prendre mesures sancionadores per l’incompliment de la Convenció i els seus acords. Ecologistes en Acció reclama la necessitat de fer eines de revisió per pars (comunitat científica, organitzacions socials i ambientals, altres parts del CDB) sobre les accions preses per cada país. Tots aquests plantejaments formen part de les discussions que ara mateix s’estan tenint a Montreal. L’esborrany actual sobre les taules de negociacions encara té el potencial de formar un Marc Global Post-2020 robust, efectiu i ambiciós.