Per un canvi de model per fer front a la inflació alimentària

Davant l’anunci del Govern d’un nou paquet de mesures per pal·liar els efectes de la inflació, Ecologistes en Acció assenyala que la baixada o eliminació de l’IVA d’alguns olis i aliments, per si mateixa, no garanteix la reducció de preus al consumidor.
De fet, la mesura pot contribuir a que qui augmentin els beneficis siguin les grans empreses.
En canvi, l’organització ecologista proposa complementar amb mesures fiscals de forma redistributiva, perquè beneficiïn realment l’agricultura i la ramaderia amb més valor social i ambiental, així com un consum més sostenible.

El Govern ha fet públic un nou paquet de mesures per pal·liar els efectes de la inflació, que està afectant els preus de l’energia i els aliments, entre les quals hi ha la baixada de l’IVA d’alguns productes com els olis, o l’eliminació en el cas d’altres (fruites, hortalisses o cereals). Per a Ecologistes en Acció, aquestes mesures sense un control efectiu sobre els preus finals no garanteixen la seva reducció a la persona consumidora. Per contra, poden portar a augmentar encara més el marge de benefici de les grans empreses, tal com ja ha estat denunciat per algunes entitats de consumidors durant els primers dies d’implementació de la mesura.

Igualment, sense un control efectiu de preus finals, les ajudes anunciades de 200 euros poden ser absorbides ràpidament per les empreses de distribució sense que es tradueixin en una pujada del poder adquisitiu de consumidores i consumidors. De fet, les propostes sorgeixen en un moment en el qual els grans operadors de la distribució comercial i l’agroindústria estan aprofitant la crisi per a un increment dels marges comercials, amb ingressos rècord.

L’organització ecologista defensa la recaptació per via d’impostos directes davant dels indirectes, ja que aquests darrers no atenen les diferents situacions de renda de les persones consumidores i, per tant, no és redistributiva. Per tant, una baixada de l’IVA —que podria beneficiar les persones amb menys recursos— s’hauria de compensar amb impostos directes perquè aquelles amb més recursos no s’eximeixin de contribuir-hi.

La pujada dels preus dels aliments, igual que la pujada de preus dels fertilitzants de síntesi, es deu en gran mesura a la pujada dels preus de l’energia. Rússia és, a més, el principal productor mundial de nitrats, la producció del qual és altament dependent de gas. Per això, Ecologistes en Acció apunta que cal fer passos encaminats a reduir la dependència i l’enorme empremta energètica de la producció agroalimentària en tots els trams: des de la producció (on la pujada de preus dels fertilitzants nitrogenats està sent especialment acusada), fins al transport o processament, propis d’un sistema alimentari fortament industrialitzat i globalitzat.

En aquest sentit, els 300 milions d’ajudes directes a agricultores i agricultors –per compensar la pujada dels fertilitzants o la bonificació al combustible professional– no suposa cap avenç en la transformació del model de dependència cap als combustibles fòssils sinó que el consolida, al finançar-ne directament l’adquisició. Tampoc no permet avançar en la consecució dels objectius europeus i estatals cap a un sistema alimentari més sostenible, just i que produeixi aliments de qualitat, ni reforça el paper de l’agricultura familiar a la cadena alimentària, sinó que el debilita encara més.

Per tot això, Ecologistes en Acció planteja les seves propostes per fer front a la inflació amb mesures que contribueixin a la transició ecològica i la justícia social:

Reorientar els ajuts al sector agrari a pràctiques més sostenibles. Per exemple, vers l’agricultura ecològica perquè no depèn de fertilitzants de síntesi i, per tant, redueix la contaminació d’aigua; s’adapta millor a la sequera; fixa carboni al sòl a través de l’aplicació de fems; suposa una alternativa de viabilitat econòmica per a les petites i mitjanes explotacions agràries; i s’orienta a la producció d’aliments saludables, sostenibles i de qualitat.
Reforçar els ajuts a la introducció a les finques convencionals de pràctiques agroecològiques (rotacions de cultius, diversificació de cultius, integració agroramadera, ús de cobertes vegetals o introducció de biodiversitat a través d’elements seminaturals) que redueixen l’ús d’insums no sostenibles, i ofereixen productes sostenibles i de gran valor afegit.
Condicionar els ajuts a cultius orientats al mercat estatal i sostenibles.
Dissenyar les ajudes dins d’una perspectiva a mig termini de transformació del sistema agroalimentari estatal, que fomenti formes de cultiu més sostenibles i desincentivi les formes de cultiu insostenibles (com els cultius tradicionals de secà posats en regadiu) o que generen dietes insostenibles i poc saludables (com la ramaderia industrial i els cultius orientats a alimentar la ramaderia industrial, com ara el blat de moro o determinats farratges en regadiu).
Reforçar i donar suport al paper del petit comerç de proximitat als barris i pobles més vulnerables econòmicament, especialment aquell que permet l’accés dels grups socials de rendes més baixes a aliments vegetals frescos, de temporada i de producció local.
En sentit general, utilitzar les mesures fiscals de forma redistributiva, perquè beneficiïn realment l’agricultura i la ramaderia amb més valor social i ambiental afegit així com un consum més sostenible.

La entrada Per un canvi de model per fer front a la inflació alimentària aparece primero en Ecologistas en Acción.