Malgrat la pandèmia, la totalitat de la població espanyola va tornar a respirar aire insalubre el 2021

La reducció de la mobilitat per la crisi de la COVID–19 ha provocat una millora general sense precedents de la qualitat de l’aire. No obstant això, la població a tot l’Estat ha continuat respirant aire contaminat durant el 2021.
A Catalunya, tota la població va continuar respirant un aire perjudicial per a la salut segons les recomanacions de l’OMS. A més es van superar els límits legals establerts per a l’ozó troposfèric al Prepirineu, que afecta 22.000 persones (el 0,3% de la població), i tot el territori català, excepte el Pirineu Occidental, va estar exposat a nivells de contaminació que danyen la vegetació.

[Informe] Calidad del aire 2021

L’informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides en 800 estacions oficials de mesurament instal·lades en tot l’Estat espanyol -115 d’elles situades a Catalunya- desglossades per comunitats autònomes i per substàncies contaminants.

L’informe pren com a referència els nous valors màxims de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’objectiu a llarg termini per a protegir la vegetació de la Unió Europea. D’acord amb aquests nivells, l’aire contaminat va afectar el 2021 la totalitat de la població espanyola i catalana, així com el 91% del territori català. A tot l’estat, el 80% del territori, és a dir 400.000 quilòmetres quadrats.

Entre les principals conclusions de l’Informe, destaquen:

Durant 2021 la qualitat de l’aire a Espanya ha mantingut la millora substancial ja observada durant el 2020, amb una reducció notable dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2) i ozó troposfèric, i més matisada dels de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), en els seus mínims de l’última dècada i segurament també des que existeixen mesuraments, en 1990.
Si es prenen els estàndards de la normativa, més laxos que les recomanacions de l’OMS, la població que va respirar aire contaminat per sobre dels límits legals va ser de 5,4 milions de persones, una desena part del total i 7 milions d’afectats menys respecte del 2019. I la superfície exposada a nivells de contaminació que danyen la vegetació va ser de 122.000 km², una quarta part del territori i la meitat de superfície que en 2019.
L’ozó és el contaminant que va presentar novament unes més grans extensió i afecció a la població. No obstant això, la freqüència de les superacions dels estàndards legal i de l’OMS ha estat molt inferior a la d’anys precedents, amb un descens del 57% i del 37% respectivament amb relació a la mitjana de les registrades en el període 2012-2019.
Les partícules (PM10 i PM2,5) i el diòxid de nitrogen (NO2) en l’aire van continuar afectant la pràctica totalitat de la població espanyola. Tot i la caiguda general del NO2 en un 25% respecte al nivell mitjà entre 2012 i 2019, Madrid va continuar incomplint el límit legal anual.
Els factors essencials per a explicar la millora de la qualitat de l’aire durant 2021 són la restricció general de la mobilitat i la contracció econòmica derivades de les mesures adoptades per a combatre la COVID-19. La reducció del trànsit aeri i marítim (creuers), així com el tancament de la majoria de les centrals tèrmiques de carbó, també han contribuït localment a la dràstica disminució de les emissions.
Els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire són obligatoris segons la legislació vigent però en molts casos no existeixen, i en uns altres són inefectius per falta de voluntat política. Una desena de comunitats autònomes, entre les quals Catalunya, continuen incomplint la seva obligació d’elaborar plans de lluita contra l’ozó en les zones on s’excedeixen els objectius legals.
L’única manera de millorar la qualitat de l’aire a les ciutats és disminuir el trànsit motoritzat, potenciant la mobilitat activa per als vianants i ciclistes i el transport públic net. També és necessari promoure l’estalvi energètic, adoptar les millors tècniques industrials disponibles, tancar les centrals tèrmiques de combustibles fòssils i les incineradores de residus, reduir el transport marítim i l’ús de l’avió, designar una àrea de control de les emissions del transport marítim al Mediterrani, i la reducció de la cabanya ramadera intensiva.

En relació a Catalunya, l’informe destaca el següent:

Catalunya presenta zones amb una elevada contaminació: l’Àrea de Barcelona, el Vallès i Baix Llobregat, a causa de l’elevada intensitat del trànsit rodat, el trànsit de l’aeroport del Prat, el transport marítim del port de Barcelona i la important activitat industrial que suporta aquest territori. També el Camp de Tarragona, especialment per les emissions del complex petroquímic i el transport marítim del port de Tarragona. La contaminació generada en aquestes zones s’expandeix per la resta del territori català causant afeccions en zones rurals molt allunyades en la forma d’ozó troposfèric. L’informe mostra una clara tendència a l’alça en els nivells de contaminació relacionada amb l’aixecament de les restriccions per la pandèmia.

Si es prenen els estàndards de la normativa europea, més laxos que les recomanacions de l’OMS, la població que va respirar aire contaminat per sobre dels límits legals va ser de només 22.000 persones, al Prepirineu (Lleida); si bé els nivells de partícules i ozó van excedir aquests límits a dues estacions del port de Tarragona i la Plana de Vic (Barcelona). I la superfície exposada a nivells de contaminació que fan malbé la vegetació va assolir 3.300 km2 a les zones Plana de Vic i Prepirineu, el 10 % del territori català.

En el cas del transport rodat s’està tornant als nivells de mobilitat pre-pandèmia a tot el país. Aquesta situació es mostra clarament a l’últim Informe de seguiment de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de les rondes de Barcelona amb diverses gràfiques, a on es conclou la necessitat d’evolucionar aquesta mesura que ha obtingut un impacte insubstancial. Actualment s’està elaborant una nova ordenança per donar resposta a la sentència 968/2022 del TSJC de 21 de març de 2022 que anul·la l’actual ZBE i per adequar-la a la normativa vigent que obliga la llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica. En aquest marc, Ecologistes en Acció demana introduir l’anàlisi d’alternatives i que es consideri el projecte Barcelona’22, elaborat juntament amb altres organitzacions socials, que planteja l’aplicació d’un peatge urbà i un pla de xoc per al vianant, la bicicleta i el transport públic.

L’organització demana així mateix la cancel·lació immediata dels projectes d’ampliació del Port de Barcelona i Tarragona, i impulsar un pla de decreixement del trànsit marítim per a protegir la salut de la població i reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a la meitat per al 2030. De la mateixa manera, les ecologistes demanen la cancel·lació del projecte d’ampliació de l’aeroport de Girona i un pla de redimensionament de l’aeroport de Barcelona pels seus impactes en l’increment d’emissions en les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, que actualment incompleixen la normativa, amb l’eliminació immediata dels vols que tenen alternativa ferroviària.

En relació a la incineració de residus, cal que la nova Llei de Prevenció i Gestió de Residus de Catalunya estableixi unes línies d’actuació que redueixin sensiblement el volum de rebuig que va a parar a tractament finalista, per, d’aquesta manera, plantejar un pla de tancament progressiu de les plantes incineradores del país.