- La invasió de l’àrea de Txernòbil al començament de la guerra de Putin va reviure el risc de dispersió de radioactivitat a tot el continent. El motiu va ser la irresponsable i incompetent actuació en unes instal·lacions que emmagatzemen residus radioactius de molt alta radioactivitat.
- El Moviment Ibèric Antinuclear (MIA), del qual forma part Ecologistes en Acció, declara el seu suport al poble ucraïnés i a la població russa que rebutja aquesta guerra.
- El MIA i Ecologistes en Acció exigeixen la desnuclearització civil i militar, i que no hi haja més danys en una regió que ha patit el pitjor accident nuclear civil de la història.
Un accident nuclear ocorregut fa 37 anys encara és un greu perill per a la població circumdant i una amenaça per a tot Europa. El de Txernòbil no és un cas excepcional: hi ha 106 reactors nuclears operatius a la Unió Europea. És una clara mostra de la vulnerabilitat que implica l’energia nuclear, i no sols per a l’Estat que l’alberga.
Fa un any semblava que la situació de Txernòbil tornava a estar sota control. Les tropes russes havien abandonat les instal·lacions el 31 de març, després d’ocupar-les durant cinc setmanes llarguíssimes. Les tropes russes van demostrar no ser conscients dels riscos que estaven corrent: van cavar trinxeres en sòls contaminats radioactivament, van destruir sensors de control de radiacions a la zona, van cremar vegetació del “bosc roig”, sobre el qual va caure material del nucli del reactor en 1986, i fins i tot es van emportar objectes activats radioactivament com a record.
Probablement la situació més greu que va provocar la guerra va ser la pèrdua de subministrament elèctric per a la refrigeració de les piscines on s’emmagatzema el combustible nuclear retirat dels reactors (uns 20.000 elements). Sense refrigeració en les piscines pot acumular-se hidrogen i causar una explosió que dissemine, de nou, material molt radioactiu. Els talls de les línies elèctriques a Txernòbil van ser múltiples, però va haver-hi dies de molt alta tensió a principis de març, quan el complex nuclear depenia exclusivament dels generadors dièsel d’emergència amb reserva de gasoil per a només 48 hores.
Els operaris a càrrec dels sistemes van haver de fer el possible per a seguir treballant i evitar el desastre, sota l’assetjament de les tropes russes, que no semblaven tenir instruccions ni formació sobre la importància de les seues tasques. A més, no van permetre el relleu de plantilla; el torn laboral del 25 de febrer de 2022 es va allargar en 24 dies més, sense suport exterior ni contacte amb les famílies.
L’ocupació de l’exèrcit rus va destruir bona part del sistema de monitoratge de radiació, amb el saqueig dels servidors que gestionaven les 39 balises de control de radioactivitat, la qual cosa no sols impedia accedir a les dades, sinó que va provocar la pèrdua dels seus arxius.
Quan va començar la invasió es va detectar un increment de radiació en l’aire, que va ser atribuït al moviment del sòl contaminat pels transports pesants de l’exèrcit. Costa creure que la situació no empitjorara durant l’ocupació. No obstant això, després de la retirada russa, quan a l’abril de 2022 l’Organització Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) va acudir a la zona, va declarar que els nivells de radiació eren «normals» i que no constituïen un problema important per al medi ambient o la seguretat pública. Altres mesuraments ho contradiuen. Per exemple, al juliol Greenpeace va ser convidada per les autoritats ucraïneses a visitar la zona, i els seus mesuraments van donar valors de radiació fins a tres vegades superiors als de l’OIEA.
En plena guerra és molt difícil dur a terme un bon examen de l’àrea d’exclusió de Txernòbil, per a començar perquè la major part dels 2.600 km² de la zona no va ser revisada ni netejada de mines. Ara són una amenaça per als científics i els treballadors que duen a terme els controls de la radiació.
Potser no hi ha una altra invasió de Txernòbil, però el risc de l’energia nuclear en guerra continua vigent per als 15 reactors ucraïnesos. Ja s’ha comprovat amb els atacs a Zaporíjia que les centrals nuclears no poden protegir-se i que no poden aconseguir-se acords per a mantenir-les al marge de les batalles. Fins i tot en situació de parada, tant les centrals com els magatzems de residus poden ser armes contra el territori que les alberga.
Ecologistes en Acció i el MIA manifesten el seu suport al poble ucraïnés i a la població russa que rebutja aquesta guerra. Només cal dir, una altra vegada, no a la guerra. En paraules del MIA: “Ni Putin, ni OTAN: exigim la desnuclearització civil i militar, aturar la creixent escalada de bel·licisme i que no hi haja més danys en una regió que ha patit el pitjor accident nuclear civil de la història”.
La entrada L’accident de Txernòbil és encara una amenaça per a tota Europa aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires