Premis Àtila Catalunya 2023

En ocasió del Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el dilluns 5 de juny, Ecologistes en Acció fa pública la concessió dels Premis Àtila per a distingir als qui al llarg d’un any hagin destacat per la seva contribució a la destrucció del medi ambient de Catalunya.
Enguany han obtingut el guardó l’ AMB (Premi Àtila) i la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues, el Premi Cavall d’Àtila.
L’organització ecologista lliura a més dos accèssits, ‘Paper més Penós’ a l’ACA i ‘Què hi ha d’alló meu’ al PSC i Junts.

El Dia Mundial del Medi Ambient va ser establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1972 coincidint amb la primera cimera mundial sobre medi ambient: la Conferència d’Estocolm sobre el Medi Ambient Humà. La finalitat d’aquest esdeveniment anual és augmentar la consciència mediambiental, i fomentar l’acció global en la protecció del medi ambient.

Ecologistes en Acció concedeix els Premis Àtila Catalunya amb l’objectiu de “distingir i denunciar a aquelles persones, entitats o projectes que més hagin destacat per la seva contribució a la destrucció del medi ambient”. Els premis, que es van concedir per primera vegada en 1992, tenen dues categories denominades “Àtila” i “Cavall d’Àtila”.

Moltes persones s’han adreçat a aquesta entitat proposant, desgraciadament, nombroses candidatures, entre els quals el jurat ha triat.

Premi Àtila Catalunya 2023 ‘Febre especuladora i falsedat vers la sostenibilitat’: Àrea Metropolitana de Barcelona

El Premi Àtila Catalunya 2023 ‘Febre especuladora i falsedat vers la sostenibilitat’ ha estat atorgat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que reuneix els representants dels 36 municipis metropolitans, per haver aprovat inicialment un Pla Director Urbanístic Metropolità que, sota una aparença de preocupació ambiental i modernitat, perpetua la inèrcia negativa de l’actual planificació i agreuja els efectes de l’emergència climàtica.

Amb un to cosmètic, aspiracional i poc ambiciós, no és un projecte decidit de canvi i d’ordenació d’una àrea metropolitana gran i complexa com la de Barcelona. Tot el contrari:

La superfície de sòl no urbanitzable només augmenta un 4,2%, lluny dels objectius que caldria fixar per aturar la densificació i la degradació de l’àrea metropolitana, especialment al Baix Llobregat, on Plataformes com SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet denuncien a degradació del territori des de fa anys.
Les zones inundables no s’han declarat com a sòl no urbanitzable, com caldria per garantir les connexions i funcions biològiques i hídriques i per prevenir les riuades.
Manté les afectacions urbanístiques a espais no urbanitzats i encara recuperables, com el Prat Nord, i preveu creixements desmesurats de la construcció d’habitatges (“desenvolupar més de 135.000 habitatges”, “més de 120.000 nous habitatges assequibles”pel 2050), sense fer ni una sola referència a les iniciatives de sostenibilitat i rehabilitació d’habitatges.
Ignora el procés d’ampliació de la Zona d’Especial Protecció d’Aus del Delta del Llobregat que actualment està duent a terme el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ni fa cap referència a l’ordenació d’espais antagònics i forçats a conviure com son el Parc Agrari del Baix Llobregat, els espais naturals del Delta del Llobregat i l’Aeroport del Prat.
Aplica una grossa capa de maquillatge a la suma de projectes locals que promouen alcaldes o exalcaldes sense sotmetre’ls als requeriments socials i ambientals actuals: el pla Ribera-Salines de Cornellà de Llobregat, de l’alcalde de la població i vicepresident executiu de l’AMB; o el pla de Ponent, de l’abans alcaldessa de Gavà i ara ministra espanyola de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que afecta connectors passera com el pla de Queralt o els Joncs, entre Gavà i Castelldefels, que formen l’últim gran connector ecològic entre el massís de Garraf i el delta del Llobregat.

Aquest PDUM és un exemple paradigmàtic del model econòmic basat en el totxo i la falsedat vers la sostenibilitat (amb un rentat verd escandalós amb publireportatges i articles patrocinats a la premsa). La resposta, l’agrupació lluites en aquest cas de les seixanta entitats I grups de la plataforma SOSBaix Llobregat I L’Hospitalet, també mostra que la resistència no decaurà.

Premi Cavall d’Àtila ‘empastifat fins al capdamunt’: Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues

El segon premi Cavall d’Àtila Catalunya 2023 ‘empastifat fins al capamunt’ ha estat concedit a la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues per la seva manca de transparència en la gestió dels repetits episodis de contaminació del pantà d’Utxesa, que abasteix d’aigua potable a una població de 7.436 habitants.

Més motius per a concedir-li aquest premi?

La precarietat de les condicions i manca de manteniment de la xarxa d’abastament i de les instal·lacions.
L’incompliment de la qualitat de l’aigua segons el RD 140/2003, contaminada de plaguicides, disruptors endocrins i cancerígens (el metaclor té aquests efectes) i presumptament d’amiant de les canonades
Fer pagar totes i cadascuna de les factures d’aigua contaminada i, a sobre, incrementar el rebut de l’aigua, mentre el Departament de Salut advertia de les conseqüències a mig i llarg termini I posava a disposició de la ciutadania afectada una unitat del càncer.

Munten al Cavall l’ACA, AGBAR, SOREA, AQUALIA, que han defensat els seus interessos sense escrúpols per sobre de la salut de la gent; i el servei de Protecció de la salut que no facilita les dades sol.licitades vers els efectes d’aquestes sustancies a la salut especialment en nens I nenes.

Veïnes dels pobles que s’abasteixen d’aquesta aigua han demanat en diverses ocasions informació. Les respostes són imprecises i incomplertes. Han sol·licitat les actes de les reunions a la Mancomunitat i a l’Ajuntament de l’Espluga Calba. No les han obtingut, o les han rebut amb retard o incompletes.

Ecologistes en Acció els continuarà donant suport en la cerca d’informació i les accions per destapar els responsables i revertir la situació.

Accèssit
‘Paper Més Penós’: l’ACA

El jurat dels Premis Àtila Catalunya 2023 dona un accèssit a l’ACA, l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya, per la seva incompetència en gestionar l’aigua i la sequera. Sembla ser que no té cap suport de l’administració per la qual dona la cara (quan la dona, perquè darrerament ja ni en sentim a parlar).

Una empresa pública que té com a deure i responsabilitat gestionar l’aigua de les conques internes de Catalunya i intermediar amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, hauria de tenir la força de fer bé la feina que li pertoca.

El jurat dels Premis Àtila ha assistit perplex a la cessió de l’ACA davant les pressions dels interessos turístics en la gestió de la sequera.

En situació de sequera extrema, l’ACA permetrà que tot aquest estiu es gasti aigua en piscines, instal·lacions del turisme de sol i platja a la Costa Daurada -ha esperat la fi de les eleccions municipals per imposar uns mínims de control-, mentre talla l’aixeta a la pagesia, que haurà de regar amb sorra els seus cultius.

Ecologistes en Acció porta vint anys parlant amb l’ACA, ha ofert propostes, alternatives, idees per a una gestió sostenible de l’aigua, i no s’ha avançat. Les activistes ecologistes no saben si és que l’ACA no té competències o les té però no les exerceix. Observen atònites com els socialistes al parlament omplen piscines i no passa res, com l’Ebre tanca els regadius però permet tot el dispendi al turisme.

La meitat del territori de Catalunya depèn de la CHE però l’ACA no intervé, i quan ho fa, la pífia, com en el cas del Pantà de Riudecanyes, on per sort les companyes de l’àrea confederal d’aigua d’Ecologistas en Acción han aconseguit que s’obligui a respectar el cabal mínim del riu Siurana.

Segon accèssit
‘Què hi ha d’allò meu?’ : PSC i Junts per Catalunya

El jurat ha decidit donar un segon accèssit a PSC i Junts per Catalunya per condicionar el seu suport als darrers pressupostos del govern de ERC -i per tant a l’estabilitat política- a l’ampliació de l’aeroport del Prat, la construcció del HardRock a Tarragona, i del Quart Cinturó al Vallès, infraestructures que destruirien el territori i el teixit social, que sota el discurs del desenvolupament i creació d’ocupació només tenen com a objectiu enriquir les butxaques dels seus promotors.

Ecologistes a Acció de Catalunya vam impulsar un manifest per la coherència dels pressupostos amb l’emergència ecològica que va tenir el suport de més de 70 entitats. Actualment, aquesta febre de macroinfraestructures està a l’ordre del dia entre aquests polítics, però té la clara contestació de la ciutadania i moltes organitzacions que ens unim per enfrontar-les.