- Les organitzacions demandants ja estudien la presentació d’un recurs contra la sentència, per la vulneració de drets humans de les generacions presents i futures davant dels riscos del canvi climàtic.
- Ecologistes en Acció, Greenpeace, Oxfam Intermón, Fridays For Future i La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament van demanar a l’Estat espanyol fa tres anys per manca d’ambició a la lluita contra el canvi climàtic.
- El Tribunal Suprem s’aparta de la jurisprudència recent d’altres Corts Supremes europees.
El Tribunal Suprem ha fallat en contra de les organitzacions que van demandar l’Estat als dos litigis estratègics climàtics de la història del nostre país. La Justícia espanyola ha decidit no atendre les conclusions científiques respecte a l’emergència climàtica, a diferència del criteri seguit per la majoria dels tribunals superiors d’altres països europeus en litigis similars.
Mentrestant, les dades cada cop són més preocupants i tota la societat i el planeta sencer ens enfrontem als impactes del canvi climàtic: des de l’agricultura als nostres pobles davant de la sequera, a les famílies que han de fer front a les nits tropicals sense poder dormir, fins als qui perden la vida per les altes temperatures, a qui en llocs com Somàlia enfronta situacions de fam i desplaçaments massius, o els incendis forestals que estan assolant la Mediterrània aquests dies. Davant d’aquesta situació, a més, alguns partits pretenen endarrerir i continuar contaminant, revertint polítiques climàtiques imprescindibles i abocar-nos a una societat més insostenible i injusta.
Són diversos els punts “conflictius” a la sentència, segons les organitzacions demandants. Primer, el Tribunal reconeix la manca de participació pública en l’elaboració del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), però no aprecia que incorri en causa de nul·litat perquè no ho veu prou greu i perquè hi ha un web per comunicar-se amb el Govern i pel poc temps que hi havia per presentar el PNIEC i desenvolupar el procés de participació. Atès que el PNIEC es va presentar fora del termini estimat per fer-ho, queda clar que sí que hi va haver temps per realitzar un procés participatiu adequat. Com per al procés d’elaboració del nou PNIEC queden onze mesos fins a la presentació final, les organitzacions consideren que ara el Govern sí que té el temps i la capacitat suficient per elaborar un procés participatiu adequat.
Segon, l’alt tribunal desestima “amb massa lleugeresa”, segons les organitzacions, les nombroses sentències en casos molt similars que s’han donat en altres països, com el famós cas Urgenda, l’Affaire du Siècle a França o Neubauer et al. a Alemanya, tots casos rellevants del nostre entorn constitucional comparat. D’aquests casos, esmentats a la demanda com a exemples rellevants, el Tribunal es limita a dir: “Es fa cita de Jurisprudència d’altres Estats que no ens vinculen”, sense entrar ni tan sols en una valoració sobre l’extraordinària rellevància d’aquests casos que, sense ser evidentment vinculants, no deixen de ser exemples jurisprudencials de la importància més gran, que “haurien d’haver estat acuradament estudiats pel Tribunal”, segons fonts de les organitzacions.
Tot i així, l’obligació legal podria canviar de sentit davant del procés judicial al Tribunal Europeu de Drets Humans, la sentència del qual seria automàticament vinculant a Espanya, en el cas de les Klimaseniorinen (associació de dones grans a Suïssa), i la sentència de la qual s’espera a finals d’aquest any 2023. No es pot anar contra la ciència ni contra les evidències, i per això les organitzacions demandants (Ecologistes en Acció, Intermón Oxfam, Greenpeace, La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament i Fridays For Future) ja estudien la presentació d’un recurs judicial contra la sentència, fins a assolir la ratificació de la necessitat d’accelerar les polítiques contra el canvi climàtic.
Tercer, l’alt tribunal ignora a la sentència, a més, l’àmplia informació traslladada pels demandants sobre la inherent relació de l’emergència climàtica i els drets humans. De fet, segons les organitzacions demandants, és «greu» que l’alt tribunal «no sigui capaç d’entendre» les conclusions d’òrgans com l’IPCC que estableixen que en els propers anys la degradació del clima suposarà la pèrdua de sistemes alimentaris i el deteriorament de la salut de la població, a més d’altres gravíssims impactes negatius per als ecosistemes, per a l’economia i, en definitiva, per a la humanitat i per a la vida al planeta. Així, la sentència arriba a afirmar: “I aquest debat s’ha de vincular a la pretesa afecció als drets fonamentals que s’invoquen a la demanda, en el sentit que si es rebutja la premissa, és a dir, la necessitat d’imposar el ja conegut percentatge de reducció d’emissions sigui l’única solució a la lluita contra el canvi climàtic, no es pot estimar que hi hagi aquesta afecció a aquests drets”.
Finalment, el Tribunal Suprem fa una sèrie de valoracions sobre els costos de la crisi climàtica, mentre desoeix la petició de les demandants de la manca de valoració al PNIEC dels costos reals de la insuficiència dels objectius del pla. Resulta incomprensible la defensa que les mesures incloses pel govern són les adequades, quan es desconeix el cost real de complir les indicacions científiques. Les organitzacions demandants recorden que diversos informes de les Nacions Unides o l’Informe Stern de 2008 ja van establir amb claredat com es tripliquen els costos de l’emergència climàtica si no es fa el que cal per frenar-la: els costos de no actuar a la velocitat necessària són molt més grans que els de fer-ho.
Declaracions:
Jaime Doreste, advocat de les organitzacions i activista d’Ecologistes en Acció: “Evidentment no és una bona notícia, ni per a la societat civil ni per a la lluita climàtica ni per al futur d’un planeta habitable. I lamentem que el Tribunal Suprem s’hagi apartat del camí que han seguit els seus homòlegs europeus en casos anàlegs. Però no hi ha temps per lamentar-se: els litigis estratègics són les batalles que val la pena ser lliurades i que busquen canvis polítics i normatius transformadors. Seguirem lluitant per la justícia climàtica davant dels tribunals de justícia”.
Inés Diez, responsable jurídica de Greenpeace Espanya: “La sentència es fonamenta en que en els compromisos internacionals assumits per Espanya no es contemplen quins han de ser els objectius de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle, per la qual cosa el Govern té una gran discrecionalitat a la hora d’establir el percentatge de reducció dels mateixos. Aquesta és una interpretació amb la qual no estem d’acord perquè, per complir de forma realista amb l’Acord de París, i tal com les organitzacions argumentem a la demanda, cal que la reducció sigui d’almenys el 55% de les emissions conforme el que estableix la millor ciència disponible; que és el que sí que han conclòs els tribunals d’altres països europeus”.
Lorena Ruiz-Huerta, advocada de les organitzacions demandants: “El litigi climàtic entaulat per les organitzacions recurrents perseguia implicar el poder judicial en la lluita contra el canvi climàtic. Lamentem profundament que el Tribunal Suprem hagi donat l’esquena al millor coneixement científic i les sentències d’altres tribunals europeus. Aquesta decisió confirma, una vegada més, que la Justícia espanyola no està a l’alçada de l’europea, i per això continuarem donant la batalla judicial fins a arribar a Estrasburg, perquè obligui l’Estat a protegir els drets humans greument amenaçats pel canvi climàtic ”.
La entrada El Tribunal Suprem ignora la ciència i els acords internacionals i deixa desprotegida la ciutadania aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires