10 anys després, continuen els problemes de l’accident nuclear a Fukushima

• Fa 10 anys un terrible terratrémol al Japó va disparar una crisi nuclear a Fukushima Daiichi. Avui hi ha més d’un milió de m³ d’aigua radioactiva i el lloc acumula urani i residus fosos encara reactius.
• Hi ha encara 39.000 persones que no poden o no s’atreveixen a tornar a sa casa. Ha passat una dècada i continua sent una àrea de desastre exposada a empitjorar per nous terratrémols o tsunamis.
• L’energia nuclear no compensa i no és rendible. El Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) i Ecologistes en Acció rebutgen la pròrroga de Cofrentes i la resta de nuclears a la península ibèrica i se sumen a la Declaració europea contra l’energia nuclear i per la justícia climàtica.

El Japó ja fa 10 anys que intenta solucionar el desastre del complex nuclear de Fukushima Daiichi, però la tasca és molt difícil i els avanços molt lents. L’empresa TEPCO encara no ha sigut capaç de retirar tot el combustible gastat de les piscines dels reactors danyats. Les 880 tones de combustible nuclear fos continuen allí i és possible que no puguen retirar-se completament, la qual cosa exigiria mantenir tancats els reactors en un sarcòfag. El termini estimat per l’empresa per a completar el procés de desmantellament s’allarga fins a 2041 o 2051. Si és que no hi ha més retards. El balanç de la central de Fukushima és de 30 a 40 anys de producció comercial i altres tants anys per a la recuperació del desastre i el desmantellament. Un fracàs de la tecnologia nuclear i del sentit comú.

Enguany a més, malgrat la covid, se celebren els Jocs Olímpics en contra l’opinió majoritària de la població. E Japó té previst abocar 1,24 milions de tones d’aigua radioactiva a la mar. La situació segueix sense controlar-se i la zona de l’accident no serà habitable en molts anys. Tot i els avanços tecnològics i les ingents quantitats de recursos que s’estan utilitzant.

Cal la urgent posada en marxa d’una transició energètica que elimine els combustibles fòssils i l’energia nuclear i permeta transitar cap a un model basat en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables, que considere l’energia com un dret social bàsic.

La situació és inquietant, i se li suma l’alta probabilitat de sismes. Des de 2011, la regió ha patit dos terratrémols importants, un de magnitud 7,4 en 2016, i un altre de 7,1 el passat 13 de febrer de 2021. No hi ha dades de la intensitat que va assolir en el lloc dels reactors perquè TEPCO no va substituir els dos sismòmetres del reactor, tres dels quals estan trencats des de fa ja un any. A més, es creu que l’últim sisme va empitjorar els danys en les canonades i altres parts de la contenció. En són prova els indicis de noves fugues, ja que el nivell de l’aigua que refrigera i aïlla les restes foses del nucli ha baixat entre 40 i 70 centímetres en el contenidor del reactor 1 i uns 30 centímetres en el contenidor del reactor 3.

L’aigua radioactiva acumulada a Fukushima és una gran preocupació local i internacional. Cal continuar refrigerant tres dels reactors perquè els seus nuclis fosos estan actius. L’aigua, molt contaminada radioactivament, ix de les contencions clivellades dels reactors cap als soterranis on es mescla amb la que ha penetrat des d’un riu subterrani. Per a evitar que arribe a la mar s’han disposat sistemes de bombament i de bloqueig que no resulten ser prou eficaços. Així i tot, l’aigua que s’aconsegueix extraure és una quantitat tan ingent que TEPCO declara que es quedarà sense espai per a emmagatzemar-la en 2022. Volen abocar-la a l’oceà i el govern japonés hi està d’acord. Són 1,24 milions de m³ d’aigua radioactiva, amb radioisòtops d’estronci, iode i carboni-14, entre d’altres, a més de triti. El sistema de purificació no ha funcionat bé, i se sap des de 2018 que el 80 % de l’aigua contaminada emmagatzemada en tancs hauria de sotmetre’s de nou a tractament per a reduir les concentracions de substàncies radioactives. Menys el triti, perquè TEPCO no farà res per a l’eliminació d’aquest contaminant; el seu pla és diluir-ho fins a complir amb els límits reglamentaris.

Però cal assenyalar que això no redueix la quantitat total de radioactivitat que s’allibera al medi ambient. Si bé el comportament del triti en l’oceà presenta una ràpida capacitat de dispersió i dilució, i en principi, a baixes concentracions, sembla que no és potencialment perillós, no es poden ignorar els greus impactes que poden generar la resta d’isòtops radioactius sobre el medi marí. Isòtops com el carboni-14, cobalt-16 i fins i tot el plutoni contingut en aquestes aigües, són més propensos a ser incorporats per la fauna marina o acabar associats als sediments del fons fins i tot en concentracions molt menors. Al setembre de 2015 ja es van abocar 800 tones d’aigua radioactiva a l’oceà Pacífic.

El problema de desplaçats no es resol

Prop de 39.000 residents de la prefectura de Fukushima encara eren evacuats “oficials” a l’abril de 2020. I encara que el govern continua alçant les ordres de restricció per a alguns municipis, la ciutadania no s’atreveix a tornar perquè els nivells de radioactivitat de les àrees afectades poden superar vint vegades els estàndards internacionals. La política del Govern de forçar el retorn a les zones contaminades està fracassant. Relators especials de la Comissió de Drets Humans de l’ONU han declarat la seua preocupació per les polítiques japoneses sobre els evacuats.

Mentrestant, el que més transcendeix és que el govern japonés segueix obstinat a organitzar les olimpíades, per a mostrar al món que el país ha recuperat la normalitat. Però és un autoengany irresponsable. Com ho va ser la creença que mai podria ocórrer un accident nuclear greu en les centrals del Japó. El mite de la seguretat, que “infectava” tant els operadors nuclears com l’administració i el regulador juntament amb l’excusa de no provocar “alarma social”, van conduir a decisions d’una negligència espantosa. En el cas de Fukushima, tenien coneixement de l’alta probabilitat d’un tsunami que superara les hipòtesis de disseny del complex nuclear però no van fer res. Van decidir ignorar-ho perquè “era extremadament improbable que poguera ocórrer un accident greu”.

Podria passar ací

La central de Cofrents (València) està en una zona d’antics volcans i inundable en cas de trencament d’alguna de les preses que hi ha aigües amunt. No obstant això no s’ha fet cap simulacre d’emergència amb escenari de trencament de presa. El reactor de Cofrents és semblant al núm. 3 de Fukushima. La central, propietat d’Iberdrola, porta 37 anys en operació i l’empresa pretén mantenir-la fins a 2030, malgrat declarar que no és rendible. Pot garantir-se la seguretat d’una complexa instal·lació que produeix pèrdues als seus titulars? La central ha obtingut un informe positiu del Consell de Seguretat Nuclear, però la decisió de renovar l’autorització quasi una dècada més és del ministeri de Teresa Ribera.

Ecologistes en Acció i el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) demanen a la ministra que no prorrogue l’autorització de Cofrents. Que no es cometa el mateix error que amb les centrals d’Almaraz i Vandellós 1, a les quals se’ls permet funcionar més dels 40 anys per als quals van ser dissenyades.

L’accident de Fukushima és un recordatori permanent que l’electricitat que produeixen les nuclears no compensa el risc en què ens posen.

Cartes per Ascó i Vandellós

Per a assegurar la implicació de l’administració en aquest àmbit i el compliment de les lleis actuals, Societat Humana, Greenpeace i Ecologistes en Acció de Catalunya van presentar un total de 24 requeriments a les administracions i càrrecs públics amb responsabilitats sobre el compliment de la normativa de les centrals d’Ascó i Vandellós. Aquests requeriments van ser enviats als ajuntaments amb Plans d’Actuació Municipal en Emergència Nuclear (PAMEN), és a dir, als municipis que es troben en un radi de 10 quilòmetres de les centrals nuclears (zona 1), al director general de Protecció Civil, al delegat del Govern a Catalunya, al subdelegat del Govern a Tarragona, al Consell de Seguretat Nuclear, al Ministeri d’Interior, al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i a l’Associació Nuclear d’Ascó-Vandellòs.

La deixadesa i despreocupació enfront d’aquests plans d’emergència de moltes de les administracions que van ser notificades, suposa un risc en cas d’un accident nuclear. Per això, amb motiu de l’aniversari de l’accident de Fukushima, les organitzacions signants de les cartes denuncien la inacció per part de l’administració pública i la indústria nuclear en el compliment de la normativa en seguretat, protecció i informació ciutadana i, alhora, es vol deixar constància que els actors destacats i amb responsabilitats són coneixedors de l’obligatorietat normativa existent en relació a la indústria nuclear, sent responsables directament de qualsevol incident perjudicial que puga produir-se al medi ambient i a la salut de les persones per falta d’acció de prevenció i seguretat de les centrals nuclears. També de la falta d’interés, preocupació i implicació del CSN per a resoldre els incompliments actuals i la seua despreocupació cap a la col·laboració per a assegurar una correcta aplicació normativa en seguretat, prevenció i informació ciutadana.

Declaració europea contra l’energia nuclear i per la justícia climàtica

Ecologistes en Acció s’uneix també aquest 11 de març a la declaració signada per més de 83 col·lectius de 15 països europeus en contra de la continuïtat de l’energia nuclear a Europa. Segons aquesta declaració: “La lluita per la justícia climàtica és una lluita contra l’statu quo. L’energia nuclear forma part del sistema polític i econòmic que ens porta a múltiples catàstrofes”. Afig que “l’energia nuclear mostra les injustícies fonamentals sobre les quals es construeixen les nostres societats. En resum, encarna tot allò a què ens oposem en el capitalisme industrial global. Per això, un grup divers de col·lectius que lluiten per la justícia climàtica declarem la nostra oposició a l’energia nuclear”.

Per tot això, cada 11 de març, com a protesta i per a recordar a les víctimes de Fukushima, el moviment ecologista demana boicotejar l’energia nuclear realitzant diverses accions personals: des de reduir el consum un dia fins a produir la pròpia energia. Reiterant la necessitat d’un compromís de desconnectar-se de l’energia nuclear a través de la campanya Desconnecta’t de l’energia nuclear.

La entrada 10 anys després, continuen els problemes de l’accident nuclear a Fukushima aparece primero en Ecologistas en Acción.