- L’esborrany de llei de canvi climàtic no millora l’anterior. Presenta objectius insuficients i no concreta mesures en sectors clau en la descarbonització.
- Enfrontar l’emergència climàtica fa necessari un debat més profund sobre l’oportunitat civilitzadora que suposa i que no es veu recollit en la llei.
- El desenvolupament de les peces legislatives que emanen de la llei és una oportunitat per arribar a un major compromís climàtic, mentre que la revisió a l’alça dels objectius fins a ser suficients hauria de començar per prevenir les pitjors conseqüències del canvi climàtic.
Fa més de dos anys que es va iniciar la tramitació de l’Avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que acaba de ser aprovat per la Comissió del Congrés dels Diputats destinada a aquesta finalitat. Al llarg del procés, organitzacions com Ecologistes en Acció han traslladat nombroses observacions al text, instant els grups polítics a afegir esmenes més ambicioses, publicant notes de premsa i donant suport a l’organització de mobilitzacions socials reclamant objectius en línia amb les indicacions científiques. Malgrat tot aquest esforç el text finalment aprovat no fa cas ni recull del tot les observacions enviades.
L’esborrany presentat poc dista en el substantiu dels plans inicials presentats al febrer de 2019, tant en el marc de la llei com en el Pla Nacional Integrat de Clima i Energia. Com ja va manifestar en la seva primera valoració a l’abril de 2019, Ecologistes en Acció adverteix que el text presentat té nombroses deficiències, entre les que destaquen la insuficiència dels objectius i la falta de mesures clau en sectors com el transport, l’agricultura o la indústria. Així, al 2030 seguirien sent necessaris més de dos planetes per proveir la demanda energètica. Per a l’organització ecologista la manca d’inclusió d’aquestes mesures fa que aquesta llei sigui una oportunitat perduda per a l’impuls de mesures destinades cap a un canvi d’escala del global fins a la local, reduint amb això importants impactes climàtics i socials.
Les organitzacions ambientals han reclamat al llarg d’aquests mesos un debat públic sobre si aquesta normativa és suficient per evitar un increment de la temperatura global superior a 1,5 ºC i complir amb ella l’Acord de París. A la llum de les indicacions científiques això no és així. Nacions Unides quantificaven en un 7,6% anual el descens de les emissions fins al 2030, el que hauria de portar a una reducció de alt menys el 55% de les emissions, i no del 23% que proposa la llei.
La manca d’accés públic a les negociacions finals de les esmenes de la llei, genera que les organitzacions socials i la ciutadania tinguin poca capacitat d’influir en la millora dels textos. Ecologistes en Acció considera molt preocupant que els canvis d’última hora puguin rebaixar la ja insuficient ambició del text. La qual sembla que podria passar si es manté en els últims tràmits l’eliminació de la paraula aeri de l’article 11 referit originàriament a mesures concretes sobre la aviació, que obre la possibilitat de seguir incloent com a renovables a tot el transport amb biocombustibles i altres carburants alternatius. No és admissible que es faci un tractament similar per als combustibles del transport aeri i el terrestre o marí. El transport terrestre s’ha de descarbonitzar sota els principis de reducció de la demanda i màxima eficiència. Pel que fa a l’eficiència, els combustibles avançats estan molt per sota en ús directe d’electricitat. Un recent estudi assenyala que per alimentar tan sols un 10% dels cotxes, les furgonetes i els camions petits amb hidrogen, i un altre 10% amb e-dièsel, al 2050 es necessitaria un 4 1% més d’energies renovables que si aquests fossin vehicles elèctrics amb bateries. Si la meitat dels camions pesats funcionessin amb hidrogen i l’altra meitat amb e-dièsel, consumirien un 151% més de recursos renovables el 2050 que en el cas dels vehicles directament electrificats. Per aquests motius, l’ús d’ electrocombustibles ha d’estar molt restringit i en cap cas dedicar-se al transport terrestre.
La responsabilitat davant la urgència de l’emergència climàtica fa ser prou prudent com per admetre la necessitat d’aprovar una llei que arriba amb més d’una dècada de retard. Tenir una llei de canvi climàtic donarà un millor marc pel desenvolupament d’importants sectors renovables amb capacitat per substituir les fonts energètiques fòssils, la prohibició de futurs projectes d’explotació d’hidrocarburs o minerals radioactius, l’impuls de les comunitats energètiques, l’establiment d’objectius de rehabilitació energètica d’edificis o l’obligatorietat d’adoptar en els municipis zones de baixes emissions, són bones notícies que haurien de ser encara més ambicioses.
Enfrontar l’emergència climàtica fa necessari un debat més profund sobre l’oportunitat civilitzadora que suposa i que no es veu recollida en la llei. Aquesta se centra més en els processos de substitució tecnològica que en afrontar que qualsevol futur viable passa per comprendre i assumir la necessitat de reduir encara més el consum energètic net en els propers anys, i amb això la reestructuració de la societat en base als límits territorials i planetaris. Basar l’aposta de la transformació ecològica únicament en mesures toves basades en incentius o penalitzacions fiscals no sembla el camí més transformador. Per això, calen instruments legislatius més detallats en matèria de planificació vinculant i regulació. Mentre segueixin sent els grans interessos empresarials els que determinin la ubicació, idoneïtat o grandària dels projectes necessaris per abordar la transició energètica, se seguiran agreujant les tensions territorials, fragmentacions i impactes en valuosos ecosistemes.
Ecologistes en Acció sosté que no es pot pensar que amb aquesta llei s’han complert suficientment els objectius climàtics. Al contrari, es fa necessari continuar amb una revisió profunda de la normativa en línia amb les indicacions científiques garantint la plena compatibilitat de la lluita climàtica i la protecció efectiva de la biodiversitat. El desenvolupament de les peces legislatives que emanen de la llei és una oportunitat per arribar a un major compromís climàtic, mentre que la revisió a l’alça dels objectius fins a ser suficients, hauria de començar ja, si es volen prevenir les pitjors conseqüències del canvi climàtic.
La entrada Dos anys de tràmit per a una llei de canvi climàtic insuficient aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires