- El Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) i Ecologistes en Acció rebutgen l’abocament a l’oceà de l’aigua radioactiva de Fukushima.
- Les organitzacions ecologistes condemnen que el Japó use el Pacífic com a abocador nuclear.
- El Japó n’ha d’assumir la responsabilitat davant de la comunitat internacional.
L’aigua radioactiva acumulada en uns 1.000 tancs a la central nuclear de Fukushima és un problema que no acabarà amb el seu abocament al mar. Cal continuar refrigerant tres reactors amb els nuclis fosos i actius entre les ruïnes del complex nuclear, per a la qual cosa es genera una mitjana diària de 160 tones d’aigua contaminada. El Govern japonés vol desfer-se del problema abocant-lo al mar, literalment.
Els abocaments començaran en 2023 i continuaran durant dècades. Es tracta d’1,2 milions de m³ d’aigua radioactiva, sobretot a causa del triti, un element que forma part de l’aigua mateixa, molt difícil de separar. Però hi ha d’altres contaminants més perillosos que, en principi, es va dir que podien filtrar-se fins a nivells segurs mitjançant un procés dissenyat per a eliminar més de 62 contaminants radioactius. No obstant això, aquesta separació no ha funcionat bé, cosa que no s’ha sabut fins a set anys després de l’accident, quan TEPCO va publicar dades que detallaven les quantitats en els tancs de només 9 isòtops, com el ruteni-106, el cobalt-60 i l’estronci-90, el carboni 14 i el iode 129. Aquests són més perillosos quant als seus efectes sobre la salut i no es mesclarien i diluirien en l’oceà, per la qual cosa és més probable que acaben al fons del mar.
Segons les avaluacions de la mateixa companyia propietària de Fukushima, més del 70 % dels tancs podrien necessitar un tractament secundari per a reduir les concentracions per baix del que exigeix la llei per al seu alliberament. A més, cal un coneixement més complet dels isòtops que queden en cada tanc i no sols per als notificats, sinó també per a un conjunt més gran de possibles contaminants, com ara el plutoni. Però la veritat és que no hi ha un control internacional sobre les anàlisis: tot està en mans de TEPCO i el Govern japonés.
Se sap que alguns dels isòtops radioactius s’incorporen més fàcilment que d’altres en les espècies marines o als sediments del llit oceànic. Per exemple, els factors de concentració biològica en els peixos són fins a 50.000 vegades més alts per al carboni 14 que per al triti. A més, els isòtops com el cobalt-60 tenen fins a 300.000 vegades més probabilitats d’acabar associats amb els sediments del llit marí. En definitiva, allò que es diu per a tranquil·litzar l’opinió pública, que si es dilueixen prou no hi ha perill, pot ser vàlid per al triti, però no es pot utilitzar per a avaluar el comportament dels altres isòtops que es vol abocar al mar.
En tot cas, per a una acció vertaderament controlada calen estudis oceànics independents abans, durant i després dels possibles abocaments, dels múltiples isòtops contaminants, de la biota marina i dels sediments del fons oceànic.
S’ha dit que no hi ha més solució que la descàrrega a l’oceà. No obstant això, atesa la curta vida mitjana dels isòtops coneguts en els tancs, el temps ajudaria. Amb una vida mitjana de 12,3 anys, en 60 anys el 97 % de tot el triti es descompondria, junt amb alguns dels altres isòtops de vida més curta. La falta d’espai en terra és la raó de la urgència en l’alliberament a l’oceà, però això no és un motiu suficient. Els tancs poden emmagatzemar-se fora dels límits de l’actual complex nuclear. El Govern japonés opta pel recurs més fàcil i més irresponsable.
Per a Ecologistes en Acció i el MIA és inacceptable, a més, que un país “civilitzat” i ben integrat en els engranatges de la diplomàcia internacional, puga prendre aquesta decisió unilateralment i que sols semblen preocupats els països veïns més pròxims.
L’accident de Fukushima recorda de manera permanent que l’electricitat que produeixen les nuclears no compensa el risc en què ens posen.
La entrada El Japó no pot usar el Pacífic com a abocador nuclear aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires