El Xúquer, els seus afluents, l’Albufera, el Túria, els altres rius i tota aquesta conca en general patixen una llarga sèrie de problemes crònics molt importants: sobreexplotació, contaminació, formigonització, espècies invasores, violació del domini públic, etc. etc. Analitzem-los en detall.
Sobreexplotació
La sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental per les extraccions abusives realitzades, principalment en les dècades dels anys vuitanta i noranta, ha extret del cabal del riu de prop de 400 hm3/any, una quantitat importantíssima que priva el Xúquer de bona part del seu cabal base, afectant greument espais de la Xarxa Natura 2000 com són el Baix Xúquer, a partir de Tous, o el llac de l’Albufera, a més d’ocasionar un fort impacte en les comarques de la Manxa, amb la desaparició de nombroses fonts, brolladors i rierols, arribant inclús a deixar sec algun tram del propi Xúquer a Albacete…
Les extraccions de l’aqüífer han sigut d’uns 320 hm³/any i en lloc de reduir-les s’han aprovat obres de substitució de bombejos que suposen una detracció immediata del riu d’uns 80 hm³/any, amb el qual la sobreexplotació del Xúquer s’agreujarà. Per a mantenir l’aqüífer en bon estat les extraccions corresponents no haurien de superar mai els 220 hm³/any, incloent-hi els cabals corresponents a la substitució dels bombejos. Si hi afegim que estem parlant de dècades de sobreexplotació, per a recuperar l’aqüífer a llarg termini les extraccions haurien de ser inclús inferiors als 200 hm³/any.
Per altra banda, a La Ribera trobem unes 10 grans extraccions directes d’aigua del Xúquer, algunes tan importants com les de la Canal Xúquer-Túria, la Séquia Reial, el Transvasament Xúquer-Vinalopó i els restants assuts. Els afluents patixen una sort semblant i estan tan exhaurits que el Magre va sec la major part de l’any, l’Albaida també durant mesos, etc. I els pous il·legals proliferen per tota la comarca, especialment per les zones altes, on han abancalat muntanyes i han transformat moltíssims camps de secà en regadiu…
Podem vore clarament la sobreexplotació a La Ribera amb les dades de la Confederació Hidrogràfica del Júcar/Xúquer (d’ara endavant CHX): de l’embassament de Tous els darrers anys ixen uns 10 m³/s de mitjana anual però a l’Assut de la Marquesa, l’últim de la sèrie, sols hi arriben uns 0’5 m³/s, a penes res, de manera que s’extrauen del Xúquer uns 300 hm³/any. Als quals encara s’han de sumar els corresponents als que li lleven als afluents riberencs del Xúquer, més els d’afloraments com l’Hort de Mulet i els milers de pous existents que extrauen l’aigua de l’aqüífer. Sumant-ho tot obtenim una xifra molt semblant a la que extrauen a La Manxa.
Per tot això els nivells dels aqüífers van baixant i les aigües superficials també, de manera que durant dies o mesos el Magre i l’Albaida es queden completament secs en amples trams. Inclús el mateix Xúquer s’ha quedat a voltes sense cabal en trams de Cuenca, Albacete, Gavarda, Sueca i Cullera, fins i tot en anys molt humits com el present…
I el mateix que li passa als rius li passa també a L’Albufera, connectada i depenent dels cabals del Xúquer. Les dades oficials diuen que fins la dècada dels anys 80 rebia més de 400 hm³/any, la quantitat que els experts consideren necessària per a mantindre’s naturalment, però des d’aleshores el cabal rebut va anar minvant fins als 200 hm³/any que va rebre durant la dècada dels 2010, un volum absolutament insuficient i agreujador dels problemes crònics que patix aquest Parc Natural valencià d’importància internacional.
En resum, la sobreexplotació es quantifica al Pla vigent en uns -195 hm³/any i en el nou Pla del 2022-27 en uns -250 hm³/any… És, com deien els clàssics, un sostenella e no enmendalla, agreujar-la més inclús, una política absolutament insostenible que no tardarà en esclatar-nos als nassos, tal com està passant ja a Doñana o al Mar Menor. I amb l’emergència climàtica que tenim al damunt encara serà pitjor perquè l’aigua entrant es reduirà més, calculen els experts que fins un -20 % durant les pròximes dècades…
Contaminació
L’informe Rius hormonats, investigació conjunta d’Ecologistes en Acció i l’organització Pesticide Action Network Europe, mostra l’elevada contaminació per plaguicides que patixen les aigües superficials de la península Ibèrica. L’anàlisi es basa en les dades oficials dels Programes de Vigilància de la Qualitat de les Aigües de 10 Confederacions Hidrogràfiques que, en compliment de l’obligació legal, han proporcionat les seues dades de mostreig.
En resum, els anàlisis evidencien que totes les conques contenen plaguicides tòxics: En 2016, es van detectar 47 plaguicides dels 104 analitzats. 26 dels 47 plaguicides detectats són o se sospita que són disruptors endocrins, substàncies que interfereixen amb el sistema hormonal. El 70 % dels plaguicides detectats, com el lindà, el DDT, l’atrazina o l’endosulfan, foren prohibits fa anys per causar càncer, provocar malformacions o per afectar la reproducció d’animals silvestres i éssers humans. Els plaguicides més habituals són els insecticides (45 % del total) i els herbicides (40 %).
Les conques hidrogràfiques més contaminades són aquelles on es desenvolupa una agricultura més intensiva i la més contaminada és la del Xúquer. En 2012, es detectaren 22 dels 45 plaguicides analitzats i en 2016 s’hi van detectar 34 dels 57 plaguicides analitzats, 22 dels quals estan prohibits i 21 són possibles disruptors endocrins. Algunes substàncies, com el DDT, el clorpirifòs o l’endosulfan, es detecten molt sovint, algunes en concentracions molt per damunt del límit permés.
Les substàncies detectades amb major freqüència en 2016 van ser HCH i DDT. Aquests plaguicides prohibits es van trobar en totes les mostres analitzades (380 i 350 respectivament), la qual cosa és gravíssima pels efectes ecològics, de salut, per la il·legalitat i per la incapacitat dels responsables de garantir la qualitat de les aigües dels nostres rius (Confederació, Conselleria de Medi Ambient i Ajuntaments). A més, es van detectar amb una elevada freqüència clorpirifos (detectat en 233 mostres), imazalil (en 197 mostres), tiabendazol (183 mostres), endosulfan (107 mostres), metaloclor (90 mostres), desetilatrazina (71 mostres), diuró (54), glifosat (detectat en les 48 mostres analitzades), terbutilazina (41) i trifluralina (40).
A més de detectar-se un elevat nombre de plaguicides, les concentracions presents són molt elevades, superant-se àmpliament el valor permès en el cas d’HCH, endosulfán, isoproturó i clorpirifós. La concentració màxima de clorpirifos detectada és de 46 microgr/L, 460 vegades el límit màxim permès.
No està permès l’ús de dos terços de les substàncies detectades, és a dir 22 dels 34 plaguicides trobats en 2016. Se sap o sospita que 21 de les 57 substàncies detectades en 2016 són disruptors endocrins.
Hui dia sabem que els plaguicides són tòxics per als organismes vius diferents a les plagues objectiu. Es converteixen en agents tòxics a llarg termini, que s’acumulen amb freqüència en certs òrgans dels éssers vius degut la seua dificultat per a degradar-se i generen elevats costos de salut i ambientals. I una vegada aplicats sobre els cultius, una part dels plaguicides roman en les collites i arriben fins als nostres aliments.
Altra font important d’estos contaminants són els magatzems convencionals de fruita, que utilitzen verins com l’imazalil, el tiabendazol i ortofenilfenol, per a preparar la fruita abans de comercialitzar-la. Aquests plaguicides, després d’impregnar la fruita (haurien de ficar-li en l’etiqueta “llavar bé abans de menjar”), van a parar al desaigüe i després a la depuradora, matant allí molts bacteris dels que descomponen la matèria orgànica de les aigües fecals, la qual cosa impedix depurar bé l’aigua, i per supost acaben finalment en el riu Xúquer. De fet, l’Ajt. d’Alzira s’ha vist obligat a sancionar alguns dels magatzems més contaminants i aquest és molt probablement, a Carcaixent, l’origen de la contaminació del barranc de Barxeta, que la CHX no acaba de detectar a pesar de les reiterades denúncies de veïns, ajuntaments i ecologistes, acompanyades sempre de nombroses fotos d’aquesta contaminació tan visible, escandalosa i irregular, perquè molts dies la brutera és ben visible però alguns altres l’aigua es veu transparent…
Una vegada en l’aigua, els plaguicides i els seus metabòlits es tornen biodisponibles per als organismes aquàtics exposats a través de la pell, agalles i per l’alimentació, i depenent de la seua solubilitat, es bioacumulen als seus teixits. Els organismes exposats poden ser consumits tant per animals silvestres com pels éssers humans. El fitoplàncton contaminat amb plaguicides és una font d’exposició per a invertebrats, peixos i altres organismes. Al seu torn els peixos i mariscs contaminats amb plaguicides són una font d’exposició per a mamífers xicotets, aus, altres animals salvatges i els humans. Per tant, l’ús de plaguicides prop de les aigües superficials sotmet a un elevat risc a quasi tots els ésser vius.
La fauna aquàtica és particularment sensible als plaguicides perquè experimenten una exposició crònica. Els peixos, per exemple, estan exposats als plaguicides a través de les brànquies, la pell i la boca, i poden bioacumular aquests productes químics en els seus teixits. Les brànquies són òrgans molt importants en els peixos, clau per a la seua respiració i funcions de regulació, i la dificultat respiratòria és un dels primers símptomes de l’enverinament per plaguicides. Les granotes també són particularment sensibles a la contaminació química aquàtica, ja que passen la seua fase embrionària i la metamorfosi en l’aigua. De forma similar a les larves dels peixos, després que els ous eclosionen, els cullerots tenen una pell molt prima que els productes químics poden travessar. Si aquestes substàncies químiques interfereixen amb el sistema hormonal dels embrions, poden afectar greument a la reproducció i al desenvolupament, a més de generar altres trastorns.
Avui dia es reconeix que diversos plaguicides tòxics per als òvuls i embrions de peixos, amfibis i invertebrats poden causar efectes teratogènics, malformacions que afecten a la població de les espècies afectades. A més, una creixent evidència mostra que les espècies d’amfibis que viuen en regions d’agricultura intensiva manifesten anomalies en el desenvolupament i la reproducció, com a extremitats deformades i falta de diferenciació sexual (intersex). En peixos, amfibis i organismes aquàtics juvenils i adults, molts plaguicides poden afectar al fetge, un òrgan que exerceix funcions vitals com el metabolisme i la desintoxicació de xenobiótics (substàncies químiques estranyes que entren en l’organisme), la síntesi de diversos components del plasma sanguini, l’alliberament de glucosa a la sang, etc.
Els plaguicides poden afectar el sistema immune dels animals aquàtics fent-los més susceptibles a les malalties o a l’exposició a altres contaminants. De fet, diversos efectes adversos observats en la vida silvestre no poden atribuir-se a l’exposició a un sol plaguicida sinó a una barreja de plaguicides i altres pressions d’origen humà. De fet, s’ha detectat que les barreges de plaguicides causen efectes adversos a dosis més baixes que els compostos individuals solos i en molts casos, les barreges poden causar efectes adversos completament diferents.
La perillositat per a la salut humana dels plaguicides també és prou coneguda. Els enverinaments per plaguicides, en particular en països en vies de desenvolupament, segueix sent un greu problema de salut. En alguns països les defuncions per enverinaments superen als originats per malalties infeccioses. A causa de l’ús massiu d’aquestes substàncies, les i els agricultors, les seues famílies i les poblacions d’àrees rurals estan exposades rutinàriament a plaguicides. A més, la contínua exposició de tota la població a barreges de baixes concentracions de plaguicides presents en els aliments, l’aigua i l’aire està relacionada amb l’increment d’importants danys a la salut i malalties. En aquest sentit, es pot parlar de problemes de salut reproductiva (ex., infertilitat, malformacions congènites), tumors i altres malalties en òrgans hormonodepenents (mama, pròstata, testicle, tiroide), malalties metabòliques (diabetis, obesitat), malalties immunològiques i alteracions en el desenvolupament del sistema neurològic, entre unes altres, segons adverteix un estudi recent de l’Organització Mundial per a la Salut (OMS).
Un grup de substàncies plaguicides especialment preocupants per a la salut humana i per als ecosistemes són aquells capaços d’alterar el sistema hormonal, coneguts com disruptors endocrins o contaminants hormonals (EDC per les seues sigles en anglés). Els disruptors endocrins interfereixen l’acció natural de les hormones, alteren l’equilibri hormonal i poden alterar la fisiologia al llarg de la vida d’un individu, des del desenvolupament fetal fins a l’edat adulta. Si l’alteració es produeix durant la formació d’òrgans, per exemple, durant el desenvolupament fetal, pot donar lloc a malformacions, patologies o malalties irreversibles. Alguns EDC poden produir canvis epigenètics, açò és, modificacions en l’expressió dels gens que es poden transmetre als descendents, donant lloc a efectes adversos en fills o néts d’individus exposats.
El clorpirifos, un insecticida neurotòxic, s’ha detectat en vuit de les 10 conques analitzades, la qual cosa revela el seu ús extens i prolongat. El glifosat, que s’ha analitzat únicament en cinc de les conques que han proporcionat dades, ha sigut detectat en totes les mostres preses a la conca del Xúquer. Els residus de lindà i els seus isòmers es detecten en set de les 10 conques analitzades a causa de la mala gestió dels residus generats durant de la fabricació de l’insecticida, fins als anys 90. És preocupant la presència de mescles de múltiples plaguicides en una mateixa conca, com ocorre a la del Xúquer (34 plaguicides) i la de l’Ebre (21) perquè diversos estudis han mostrat que l’exposició a mescles de plaguicides disruptors endocrins pot multiplicar la toxicitat de cadascun.
Espanya, amb un consum de 78.818 tones en 2014, és el país europeu que més plaguicides utilitza i lògicament és en conques eminentment agràries com la del Xúquer on més tones van a parar. Aquest ús massiu comporta la creixent presència de residus de plaguicides en les aigües, es terres i els aliments, originant un greu problema de salut pública…
Formigonat
Molts trams dels nostres rius estàn emparedats amb formigó i ja no són rius sinó simples i pobres canals, tal com ocorre amb bons trossos del Barxeta, el Casella, el Magre, el Xúquer, el Túria, etc. I els seus ecosistemes encara són més castigats amb nombrosos pantans, ponts i assuts que els constrenyixen i desnaturalitzen.
Menció especial mereix el cas del Xúquer al seu pas per Alzira, la ciutat que va nàixer en l’illa fluvial rodejada per un meandre totalment tancat i que durant el franquisme fou soterrat baix l’asfalt i el formigó, convertint-lo en amples avingudes flanquejades per llargues fileres d’edificis de déu o més plantes d’altura. El riu, la natura, la història i els riberencs perdérem, però uns pocs espavilats del règim es feren milionaris.
Quelcom semblant es pot dir del Túria, que va ser liquidat, extingit completament en la seua part final i traslladat a un nou llit enterament canalitzat de formigó i pedres, sempre sec; el riu fou expulsat de la ciutat que va nàixer gràcies a ell, en les terres de la seua desembocadura. I menys mal que ecologistes i veïns no deixaren que feren després una autovia pel llit vell, com volien especuladors i constructors, sinó hui no existiria el parc urbà més gran i bonic de València…
Alguns encara volen més formigó pels rius de la conca, tot el contrari del que estan fent en les ciutats més avançades, on renaturalitzen els rius més emblemàtics per a millorar l’entorn, recuperar part dels boscos de ribera i donar més qualitat de vida a la ciutadania. A proposta d’Ecologistes en Acció, durant la passada legislatura es va renaturalitzar el riu Manzanares al seu pas per Madrid amb prou d’èxit i ara servix de referència per a renaturalitzar altres trams del mateix riu i altres rius com el Genil, Oro, Besós, Castaños, Isuela, … Esperem que també ací arribe l’onada renaturaltzadora.
Altres problemes: espècies invasores, domini públic…
Dissortadament, la conca del Xúquer encara té altres problemes importants, com la proliferació d’espècies invasores, tant de fauna (carranc americà, tortuga de Florida, clòtxina zebra, caragol poma, etc.), com de flora (canyes, paleres, piteres, iuca, ailant, plomers, fals miraguano, bandereta espanyola, etc.), que encara empobrixen més els nostres ecosistemes.
O la manca de respecte generalitzat sobre el domini públic hidràulic, que fa que de vegades es llaure o es construïsca pràcticament fins a la mateixa vora de l’aigua, com podem vore a l’Estany de Cullera i d’altres llocs.
Per tot això, ara que el nou Pla Hidrològic del Xúquer està obert a participació pública (fins al 22 de desembre), hem presentat aquestes 42 al·legacions:
1. Iniciar els tràmits i els informes pertinents per a declarar l’aqüífer de la Manxa Oriental sobreexplotat, en risc de no assolir el bon estat quantitatiu, amb la limitació de les extraccions i l’aprovació d’un pla de recuperació de l’aqüífer, donat que la seva explotació actual és insostenible i posa en risc el futur de totes les masses d’aigua associades.
2. Reduir a un màxim de 220 hm3 anuals l’assignació per als regadius de la Manxa Oriental, resultat d’aplicar l’índex d’explotació 0’8 als recursos disponibles.
3. Donat que la substitució de bombejos per cabal superficial del Xúquer produeix una detracció immediata del riu, amb el conseqüent agreujament de l’estat de sobreexplotació, no s’hauria de fer aquesta detracció i en el cas que es produïsca hauria de fer-se a compte de l’assignació de 220 hm3 anuals proposada anteriorment.
4. Revisar els cabals ecològics de tota la conca, especialment els del Baix Xúquer, que forma part de la Xarxa Natura 2000, amb un augment substancial dels mateixos, especialment dels cabals mínims que s’han deixat igual que estaven. Aquest augment que no pot ésser inferior al 10% del cabal en règim natural, és especialment important als punts d’Antella, Sueca, Cullera i la Marquesa, on el percentatge del cabal ambiental sobre el cabal en règim natural és molt baix.
5. Revisar els cabals per establir una compensació adequada per la pèrdua de cabals de la modernització de regadius.
6. Modificar el cabal ecològic a l’Assut de la Marquesa elevant-lo de 0,5 m³/segon a 1,5 m³/segon, atenent els estudis i criteris de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
7. Efectuar una restauració ambiental del tram baix del riu Xúquer, igual que al riu Magre i al riu Verd, amb eliminació de les plantes invasores, com la canya comuna, i la seua substitució per espècies pròpies del bosc de ribera que faciliten el pas de l’aigua de manera natural i per tant el manteniment del cabal.
8. Revisar els cabals ecològics del riu Albaida aigües avall de la presa de Bellús amb un augment substancial dels mateixos, especialment a l’últim tram de 9’5 km, a partir del riu Barxeta, per garantir la seua connexió amb el riu Xúquer .
9. Efectuar una restauració ambiental del tram baix del riu Albaida amb eliminació de les plantes invasores, com la canya comuna, i la seua substitució per espècies pròpies del bosc de ribera que faciliten el pas de l’aigua de manera natural i per tant el manteniment del cabal.
10. Garantir el compliment del cabal ecològic establert per al riu Magre, així com efectuar una restauració ambiental del tram baix amb eliminació de les plantes invasores, com la canya comuna, i la seua substitució per espècies pròpies del bosc de ribera que faciliten el pas de l’aigua de manera natural i per tant el manteniment del cabal. Aquesta restauració s’ha d’efectuar també en el Riu Verd, únic riu que discorre íntegrament per la Ribera del Xúquer.
11. Pel que fa a la xarxa d’estacions d’aforament sol·licitem:
- Al riu Xúquer establir una estació d’aforament entre Antella i Huerto Mulet i reparar l’estació d’aforament de Fortaleny. Igualment, tant aquesta última com la d’Antella i Marquesa han de millorar els mesuraments equiparant-se a la resta d’estacions capacitades per mesurar el cabal en temps real. Finalment, cal incorporar l’estació de Sueca al SAIH.
- Al riu Albaida incorporar al SAIH l’estació d’aforament de Manuel. Igualment incorporar al SAIH el cabal del riu Albaida a l’eixida de la presa de Bellús.
- Reparar l’estació d’aforament de Moixent, del riu Canyoles, que es troba sense funcionar des de fa mesos.
- Al riu Magre: Establir una estació d’aforament al curs baix del riu Magre.
- Establir una estació d’aforament al riu Verd.
- Igualment demanem que tots els aforaments de la Confederació indiquen el cabal dels darrers 5 anys i no només el del darrer any, per poder fer comparacions estimatives del cabal del riu en diferents anys.
12. Augmentar fins als 250 hm³/any les necessitats hídriques del llac de l’Albufera, dels quals almenys la quarta part (entre 70 i 100 hm³ anuals) ha de provenir d’una aportació directa d’aigua del Xúquer de bona qualitat com a assignació d’aigua pròpia, i no condicionada a la modernització de regadius.
13. Justificar la procedència dels requeriments ambientals de l’Albufera, que hui per hui no se sap d’on procedeixen en la seu gran majoria.
14. Establir dins dels requeriments hídrics del llac de l’Albufera una modulació mensual que s’incorpore a la normativa per garantir que durant tot l’any arriben prou aportacions que garantisquen el bon estat ecològic d’aquest ecosistema, a l’igual que la modulació mensual del cabal mínim dels rius.
15. Considerar com a prioritàries les actuacions de sanejament i depuració assenyalades al Pla Especial de l’Albufera com a condició imprescindible per poder avançar en la millora de la qualitat del llac.
16. Descartar/Revisar en profunditat les mesures següents pel possible impacte al llac:
- Nova solució de l’Horta Sud, que inclou tres mesures que consisteixen en la construcció del nou col·lector sud, de la nova EDAR El Pla a Alcàsser i d’una bassa per a la regulació i la xarxa de distribució dels efluents regenerats.
- Nova solució de l’Horta Sud. Adequació i millora del sistema de tractament i depuració de l’EDAR de Torrent.
17. La modernització de regadius ha de comptar amb la realització d’una avaluació ambiental global, d’acord amb la legislació, a més de les avaluacions ambientals necessàries de cada sector. L’avaluació ha de contemplar tant els retorns que deixaran d’anar a les masses d’aigua que formen part de la Xarxa Natura 2000 -l’Albufera, el Xúquer- com l’impacte sobre els aqüífers o la intrusió salina.
18. Igualment, i atès que no s’ha realitzat cap avaluació ambiental, cal fer un estudi sobre l’impacte de les actuacions realitzades amb anterioritat.
19. Cal establir una compensació adequada sobre la pèrdua de cabals a l’Albufera, el Xúquer, els aqüífers i les eixides al mar.
20. S’ha de mantenir la xarxa històrica de sèquies en bon estat, naturalitzades i a cel obert, per la important funció com a corredors de manteniment de la biodiversitat.
21. Ha d’eliminar-se del Pla la referència que fa a que “La resta dels estalvis procedents de la modernització de la Sèquia Reial del Xúquer, estimats en 10 hm³/any, podran utilitzar-se per a altres demandes del sistema Xúquer”. La totalitat dels estalvis procedents de la modernització de la Sèquia Reial del Xúquer han de ser destinats a finalitats ambientals del Xúquer i de l’Albufera.
22. Suprimir del Pla la totalitat de mesures associades a la conducció Xúquer-Vinalopó.
23. Condicionar qualsevol transvasament del Xúquer cap al Vinalopó a la recuperació del bon estat del riu Xúquer i de l’Albufera. Caldria afegir aquest condicionant a l’article 20.b.6 de la Normativa.
24. Suprimir l’article 20.a.3.IV de la Normativa, que possibilita que els recursos excedents del Xúquer podran aprofitar-se per pal·liar la sobreexplotació d’aqüífers i dèficit d’abastiment en el sistema Vinalopó-Alacantí.
25. Suprimir la previsió de la construcció de la presa de Montesa tant de l’Estudi Ambiental Estratègic com del Programa de Mesures.
26. Donat el dèficit hidràulic de tota la conca, que s’agreujarà molt més amb l’emergència climàtica, el nou PHX ha d’assumir la necessitat de reduir-lo per a evitar que arribem a quedar-nos sense aigua suficient per als cabals ecològics, per a beure i per als regadius tradicionals. Per impopular que siga la mesura, no hi ha més remei que començar a tancar el últims pous il·legals que s’han anat fent per tota la conca, especialment els més grans, fins a estalviar uns 50 hm3 cada any, de manera que en acabar el període 2022-27 ja pràcticament no hi haja dèficit. Aquests pous últims poden detectar-se fàcilment comparant fotografies de satèl·lit o aèries de fa 10 o 15 anys amb les actuals.
27. Quan hi haja un tram del Xúquer o algun afluent que es quede sec o sense cabal circulant, la CHX buscarà els responsables i els aplicarà rigorosament la llei perquè no tornen a repetir-ho. La primera assignació de l’aigua existent és el cabal ecològic i furtar-lo ha de ser un delit punible. No podem deixar que col·lapsen més els nostres rius.
28. La conca del Xúquer està molt contaminada de plaguicides, adobs químics i d’altres residus, afectant negativament la salut de la fauna, la flora i dels habitants de la conca, per tant cal controlar periòdicament els contaminants, publicar els anàlisis de cada tram en la respectiva comarca perquè tothom conega la qualitat de les aigües i aplicar el principi de qui contamina paga sense pal·liatius als responsables.
29. Cal investigar exhaustivament d’on procedixen els plaguicides prohibits que s’han detectat al Xúquer i aplicar la llei als culpables locals, importadors i fabricants.
30. També actualitzar la normativa ambiental al coneixement científic, ampliar i unificar els programes de vigilància de plaguicides en aigües i prohibir l’ús dels disruptors hormonals.
31. Caldria posar en marxa un pla per reduir l’ús de plaguicides, tal com ho han fet ja França i Dinamarca. La CHX hauria de pressionar i col·laborar amb Ministeri i Conselleries Agràries per tal d’aconseguir-ho, abans que la UE condemne novament l’Estat espanyol per no protegir les aigües ni aplicar bé la Directiva Marc de l’Aigua.
32. Però sobretot cal transformar l’insostenible sistema agrari actual, incloent-hi els magatzems comercialitzadors, en un sistema agroecològic que no utilitze cap plaguicida ni adob químics. El PHX deu fer menció explícita de tal necessitat i aportar solucions per a fomentar l’Agricultura Ecològica.
33. L’àrea del domini hidràulic de policia, de 100m al voltant dels rius, llacs i pous hauria d’estar realment protegida i per tant declarada com a zona natural o de conreu ecològic.
34. El cas del Barxeta cal solucionar-lo definitivament trobant el contaminador i aplicant-li la llei amb contundència. S’ha d’agilitzar la toma de mostres i fer-la el mateix dia que es denuncie que hi ha contaminació. També es pot fer un anàlisi biològic amb bioindicadors que integren la contaminació irregular que enverina aquest riu tan a sovint i done idea clara del que està passant amb el Barxeta des de fa molts anys.
35. El PHX ha d’establir que no es formigonarà més els llits o laterals dels rius i llacunes de la conca.
36. Així mateix es marcarà com a objectiu prioritari renaturalitzar tots els rius i llacunes de la conca.
37. La CHX, en col·laboració amb l’Ajt. de València, ha de fer el necessari per a recuperar durant aquest Pla una franja d’uns 10 m d’amplària en tot el tram històric del riu Túria per dins de la capital, el llit sec des dels anys 50 del segle passat, de manera que puga desembocar almenys un cabal simbòlic d’1 m³/s d’aigua al Mediterrani, sense llevar-li eixe cabal al Xúquer ni a cap altre riu de la conca.
38. Paral·lelament el Pla inclourà mesures ecològiques per a ajudar a resoldre problemes com l’erosió/desertificació i les inundacions repoblant amb espècies autòctones mediterrànies i tècniques de mínim impacte els monts de la conca amb menys cobertura vegetal i que no poden recuperar-se sols. Això ajudarà també a lluitar contra l’emergència climàtica i pot fer-se amb fons europeus i col·laboració d’altres institucions públiques.
39. Elaborar plans específics per a eradicar les espècies exòtiques invasores que més problemes estan creant-ne, tant vegetals com animals.
40. Recuperar la zona de servidumbre de 5 m des de la línia de màxima crescuda ordinària, per tota la conca.
41. Fomentar les tasques d’Educació Ambiental i Esplai Fluvial relacionades amb els rius per tota la conca, amb l’objectiu que els habitants coneguen millor els rius, gaudisquen d’ells i els cuiden millor.
42. En eixe mateix sentit demanem que el PHX incloga la conveniència d’acabar el Camí del Xúquer que permetrà recórrer a peu o en bici la vora d’aquest riu des del naixement fins la desembocadura. El 90 % el constituïxen els camins, motes i malecons existents, només cal senyalitzar-los. Sols queden per fer o condicionar 3 trams relativament curts:
- Alzira-Albalat: Cal connectar amb un carril bici o camí rural el Parc Fluvial d’Alzira amb el pont de la CV-512, abans d’Albalat, que seran uns 4 km aproximadament.
- Alberic: Cal fer un carril bici o voral més ample en el tram del pont sobre el Xúquer, prop d’Alberic, en la carretera CV-545, de menys d’1 km.
- Gavarda: CaI ampliar el voral o fer un carril bici entre el pont de ferro i el poble vell de Gavarda, uns 0’5 km.
- Trams que haurien de completar-se el més aviat possible.
La entrada Necessitem un Pla Hidrològic millor aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires