Conservar els insectes aturarà la pèrdua de biodiversitat

L’Associació Espanyola d’Entomologia i Ecologistes en Acció presenten l’informe ‘Anàlisi de la situació i les propostes per a la conservació dels insectes’.
Els objectius de l’estudi són la conscienciació social i aconseguir que des de les administracions s’adoptin les mesures recomanades per múltiples estudis científics.
Aquestes mesures afavoreixen la recuperació de les delmades poblacions d’insectes, cosa que repercutirà molt positivament en la conservació d’aus, mamífers, rèptils i tota la biodiversitat, i per tant en el benestar del planeta.

[Informe] Análisis de la situación y
propuestas para la conservación
de los insectos

‘Anàlisi de la situació i les propostes per a la conservació dels insectes’ estudia la importància ecològica, econòmica i les principals amenaces dels insectes, dels quals es coneixen una mica més d’un milió d’espècies. Són el grup més abundant i divers d’éssers vius i formen part del patrimoni cultural i natural de la humanitat. Almenys, dues de cada tres espècies d’animals són insectes. Per cada persona hi ha 300 milions d’individus d’aquests animals, que han colonitzat tots els mitjans (aeri, terrestre i aquàtic), i han arribat a grans altituds a les muntanyes. Es reparteixen, des de l’Equador fins als Pols, al llarg de totes les latituds del planeta.

Els insectes juguen valuosos papers als ecosistemes i als éssers vius. Exerceixen rols clau en la pol·linització, en la descomposició de residus, en els processos de formació del sòl i del reciclatge de nutrients, en les cadenes tròfiques com a preses o com a depredadors i parasitoides, tot actuant en la lluita biològica contra espècies plaga, cosa que redueix la necessitat d’aplicació d’insecticides. També proporcionen aliments i altres productes com biocombustibles o fibres, i són essencials en els medis dolçaqüícoles -en rius, llacs, etc.-, on són bioindicadors de qualitat, ja que són sensibles a l’alteració de les aigües. Aquests i molts altres serveis irreemplaçables solen ser desconeguts per la societat. De vegades també són infravalorats o menyspreats. Aquesta percepció negativa és errònia i injusta. No són més d’un 2 % els insectes que poden causar problemes.

En termes econòmics el seu valor és altíssim: els pol·linitzadors, és a dir, els milers d’espècies d’abelles, papallones, alguns parents de les mosques (dípters) i diversos escarabats, materialitzen el servei de pol·linització de la majoria de plantes silvestres i dels cultius agrícoles. Segons la FAO, la producció agrícola mundial que depèn directament d’aquests insectes suposa beneficis creixents d’entre 235.000 i 577.000 milions de dòlars a l’any o 2.400 milions d’euros de valor associat a l’agricultura espanyola.

Les alarmes sobre la desaparició dels insectes van saltar al gran públic el 2017. Un article de científics alemanys provava que, en els darrers 27 anys, s’havia reduït més del 75 % de la biomassa d’insectes voladors en àrees protegides d’Alemanya, cosa que va tenir gran repercussió mediàtica. S’estima que, a nivell mundial, el 40 % de les espècies de pol·linitzadors es troba en perill d’extinció. A Europa, ho estan el 9% de les espècies d’abelles, inclosos els borinots, que són els millors pol·linitzadors. Als EUA, entre el 2008 i el 2013, es va produir un descens del 23 % de les abelles silvestres a les principals àrees de cultiu del país. Dels escarabats pol·linitzadors, només 10 espècies estan recollides a les llistes vermelles d’Espanya i/o Europa. S’estima que les papallones diürnes han experimentat descensos del 30 % en els darrers 30 anys a Europa. Més encara, des del 2008 al 2017, en zones de pastura i bosc, s’ha passat de 100 espècies d’insectes a 33. L’origen és el model de producció i consum actual: pel canvi en els usos de sòl, per l’agricultura i l’expansió urbanística i d’infraestructures, per l’ús de biocides (herbicides, fungicides i insecticides), per la desforestació i la pèrdua d’hàbitat, especialment de pastures i praderies, a banda dels altres factors de declivi com ho són diferents agents patògens, la introducció d’espècies invasores o l’escalfament climàtic. Tot això posa en risc la biodiversitat dels ecosistemes terrestres, el proveïment mundial i el seu valor econòmic.

L’adopció de mesures concretes per frenar-ne l’extinció s’ha de considerar com un dels grans reptes ambientals, especialment tenint en compte que són milers les espècies de vertebrats i invertebrats que s’alimenten o que en depenen. Sense insectes es perdria gran part de la biodiversitat mundial. Per això, Ecologistes en Acció i l’Associació Espanyola d’Entomologia animen les diferents administracions a aplicar una sèrie de propostes concretes que, si s’adoptessin en espais verds públics i privats, aconseguirien frenar l’actual declivi dels insectes.

Aquestes mesures s’agrupen en quatre blocs:

Mesures a adoptar pels municipis. Els ajuntaments tenen importants competències que els permeten desenvolupar moltes de les propostes incloses en aquest informe, especialment les relatives a regular i controlar les podes i les segues de plantes silvestres en plena floració; restaurar espais degradats, com ara solars abandonats i pastures amb flors autòctones; cultivar en jardins, places i carrers plantes atractives per als insectes; instal·lar en zones verdes o enjardinades albergs per a insectes, i en general afavorir una major diversitat d’hàbitat de pol·linització en tots els entorns urbans.

Mesures per afavorir activitats agràries sostenibles. Les mesures més efectives de la política agrària per aturar la pèrdua d’insectes estan relacionades amb reduir substancialment l’ús de biocides, fer efectiva la prohibició de les fumigacions aèries, promoure les bones pràctiques agràries compatibles amb els insectes, restaurar plantes autòctones a passadissos i límits , i frenar la intensificació i homogeneïtzació dels monocultius.

Mesures per millorar la legislació. La normativa ambiental encara té importants mancances en patrimoni natural. Una d’aquestes mancances és la manca de protecció dels insectes; prohibir l’ús de paranys massius; controlar i prevenir la introducció d’espècies i subespècies foranes i dels seus paràsits i patògens; i restringir les indústries extractives en àrees de biodiversitat elevada.

Mesures per incrementar la sensibilització de la societat. Atès que la major part de la societat continua sense valorar positivament els insectes i en desconeix la importància ecològica, és urgent que les administracions ambientals adoptin mesures per fomentar aquesta sensibilització. L’informe ‘Anàlisi de la situació i les propostes per a la conservació dels insectes’ reclama la posada en marxa d’accions de sensibilització i formació sobre els insectes i els seus importants beneficis ambientals, socials i econòmics; implicar docents i alumnat de l’ensenyament obligatori en la conscienciació sobre la importància dels insectes, i la creació d’un Dia Mundial dels Insectes que ajudaria a potenciar la conservació d’aquestes espècies importants.