Potser no se n’adoneu però els humans viviu gràcies a nosaltres les plantes, que sabem fer la fotosíntesi i produïm l’oxigen que respireu, absorbim el diòxid de carboni que emeteu en excés amb els vostres autos (sí, eixe gas que està provocant l’emergència climàtica), fabriquem també els vostres aliments i els dels animals que mengeu, reduïm les inundacions i les sequeres, retenim i alimentem la terra, alberguem la biodiversitat, millorem l’entorn, donem ombra, etc. etc. etc.
Malgrat tot, sembla que no ens voleu massa perquè cada vegada ens deixeu menys espai, de fet ja no queden més que un 2 % dels boscos primigenis que cobrien la Península fa milers d’anys, arraconats en les muntanyes més inaccessibles. I al món destruïu cada any uns 6 milions d’hectàrees de selves i boscos, un ritme infernal que prompte acabarà amb elles…
Esteu pertot arreu i la immensa majoria de terres les heu agafat per a vosaltres, com si fóreu els únics éssers vius del planeta. I en ocupar-les les asfalteu, formigoneu o planteu monocultius que generalment arruixeu amb nombrosos productes químics que enverinen la terra, les aigües, la flora i la fauna, amb greu perill fins i tot per a vosaltres mateixos.
A les vostres ciutats a penes ens deixeu lloc als arbres, encara que ens necessiteu i la vostra Organització Mundial de la Salut vos recomana tindre almenys 1 arbre per cada 3 habitants dins la ciutat, cosa a la qual mai arribeu per l’avarícia d’explotar-ho tot al màxim. A Alzira, per exemple, dintre del casc urbà hauríeu de tindre uns 15.000 arbres però no hi ha ni la meitat perquè els de la Muntanyeta, el Malecó i el Cinturó Verd realment estan fóra del casc urbà i no compten, de manera que teniu la major part dels carrers sense ni un sol arbre, lletjos i insans, i en els pocs que hi ha solen ser raquítics tarongerets o llarguirudes palmeres que donen massa feina i a penes ombra durant els estius, que són cada volta més calorosos.
I damunt ara, al Parc de L’Alquenència, un pulmó verd amb una vorera perimetral plena de plàtans d’ombra que ens farem molt grans (tal i com ocorre al bonic Passeig de Carcaixent), no se vos ocorre una altra cosa que reduir-nos la poca terra que tenim baix. Bé està que repareu la vorera trencada, però és suficientment ampla (5 metres) perquè ens respecteu el poc espai de terra que hi tenim, 2’56 m², i no reduir-lo als 1’44 m² que aneu a deixar-nos (a Carcaixent cada plàtan té 10 m²). Els vianants ja tenen una amplària de 3 metres, més que suficient per a passejar, i amb la nostra retallada sols guanyarien 0’20 m, a penes res, mentre nosaltres perdríem quasi la meitat de terra, que és molta. I damunt necessitareu més taulells i potser vos eixirà més cara l’obra.
Els arbres hauríem de tindre aproximadament tanta superfície de terra baix com la secció màxima de la copa, perquè les arrels també respiren i a més han de recollir prou aigua quan plou. I a L’Alquenència no som arbrets, som plàtans d’ombra i podem créixer doble o triple del que som ara. Si ens tapeu més les arrels patirem, tindrem més malalties, viurem pitjor, morirem més prompte i potser rebentarem la vorera. Si no volíeu arbres tan grans, haver-nos plantat en un altre lloc i haver ficat ací fleixos, arbocers, marfulls, espins o d’altres arbres autòctons mitjans; però ara ja estem nosaltres i cal que ens respecteu l’escàs espai que tenim!
Encara més, donat que eixa vorera és tan ampla i que els arbres estem plantats a uns 6 m de distància, el que hauríeu de fer és allargar la base de terra entre els arbres, per exemple dos taulells, 0’8 m, per cada lateral, de manera que els vianants seguirien tenint 3 m d’amplària per a passejar, els que aparquen baix podrien pujar a la vorera pels 2’8 m de taulells restants entre arbre i arbre, i nosaltres tindríem un rectangle de terra de 5’12 m², el doble que ara. Us ho agrairíem molt!
Platanus hispanica, un arbre indignat.
La entrada Deixeu-nos espai als arbres! aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires