1. El context internacional
Patim una crisi ecològica global, amb milers d’espècies extingint-se cada any i l’emergència climàtica en fase crítica, de fet el PNUMA i l’IPCC calculen que sols tenim fins al 2030 per a reduir a la meitat els gasos d’efecte hivernacle i si no canviem ara després entrarem en una fase irreversible amb pujades de +3 ºC durant les pròximes dècades, que convertiran Espanya en un desert, amb dies de 60 ºC.
Paral·lelament tenim el declivi de recursos com el petroli fàcil d’extraure, barat i de qualitat (peak oil ja sobrepassat, Brent a més de 120 $/barril), l’or, la plata, l’antimoni, el coure, minerals rars, fins i tot l’aigua dolça o la terra fèrtil han tocat sostre i la demanda supera les existències.
A més eixim d’una pandèmia global que ha provocat 533 milions d’infectats i 6’3 milions de morts, que podria repetir-se en qualsevol moment perquè a penes deixem espais lliures per als animals, que estan en freqüent contacte amb nosaltres, i hi ha un comerç internacional molt intens que ho propaga tot. La pandèmia ha relegat a segon pla les mesures contra l’emergència climàtica, i d’altres problemes, i ha desmobilitzat molta població activa.
I el capitalisme està immers en una altra crisi, amb preus creixents, productes que no es venen, mercats estancats, atur massiu, endeutament bilionari, privatització i corrupció generalitzada. El creixement continu és impossible però el gran capital seguix acaparant més i més beneficis, per damunt de les persones i la natura. Patim ja les conseqüències dels límits sobrepassats i la major potència econòmica està en franca decadència, amb les economies emergents competint, rivalitzant amb ella, el món es polaritza i augmenten els conflictes.
Front a les 4 crisis i la insostenibilitat de la situació actual, la resposta de les elits, ionquis dels diners i del poder, és més control i manipulació de la informació, retallada de drets, foment de moviments nazi-feixistes, revoltes teledirigides per a controlar països, guerres pels recursos i pel negoci de les armes (Palestina, Afganistan, Síria, Iemen, Sàhara, Sudan, Congo, Etiòpia, Camerun, Moçambic, Rep. Centreafricana i la d’Ucraïna, que acapara el 99 % de les portades), nova carrera armamentista (Espanya vol doblar la despesa militar, que ja és molt elevada i camuflada: en diuen 10.000 i són 20.000 milions d’€; inclús Alemanya vol rearmar-se amb un fons extraordinari de 100.000 milions, quelcom aterridor perquè les anteriors vegades el seu rearme va originar guerres mundials), etc. Molt paregut tot a la resposta que donaren al crac i la crisi mundial dels anys 30, que va provocar la II Guerra Mundial, sols que ara la situació és encara més complicada.
Alguns pensàvem que les coses no podien complicar-se més, amb 4 crisis esclatant alhora, però els grans líders mundials s’han superat i han aconseguit organitzar una altra guerra, i un muntó de conflictes menors, amb Rússia envaint i els USA i la UE armant frenèticament a Ucraïna, la víctima propiciatòria.
2. Origen i evolució de la guerra d’Ucraïna
La Unió Soviètica es va enfonsar i el Pacte de Varsòvia es va dissoldre en 1991, no obstant això l’OTAN en volta de dissoldre’s, com hauria d’haver fet, simplement va crear nous «enemics»: l’ISIS i els terroristes islàmics, una excusa que li va permetre envair Iraq, Afganistan, Somàlia, Líbia, … Paral·lelament es va anar expandint als països ex-soviètics, malgrat les promeses fetes a Gorbatxov.
I a Ucraïna els USA recolzaren, i potser van promoure, el colp d’Estat de l’Euromaidan de 2013-14, encapçalat per grups neonazis. En resposta Rússia, un país capitalista amb tradició imperial des d’on Putin ha potenciat l’extrema dreta europea, es va annexionar Crimea i va recolzar, potser va promoure també, la independència de Lugansk i Donetsk, al Donbass. Posteriorment aquests foren atacats per l’exèrcit de Kiev fins que signaren un acord d’alto el foc a Minsk, després hi hagueren nombroses violacions amb bombardeigs, que provocaren uns 14.000 morts…
En 2021-22 el govern ucraïnés, animat pels USA, demana entrar en l’OTAN i Putin llança l’exèrcit rus a envair Ucraïna. El poble ucraïnés és carn de canó i als tres mesos hi ha desenes de milers morts, 6’6 milions de refugiats i centenars de ciutats destruïdes. És impossible que guanye al segon exèrcit més potent del món, l’armament que li envien els USA i la UE (de vegades vell i defectuós) sols allarga l’agonia i augmenta les víctimes, ho diuen els mateixos experts militars.
La UE ha fet un paperot servil i bel·licista per a complaure als USA, anul·lant la diplomàcia (Borrell va arribar a dir que el conflicte es resoldria amb les armes…), censurant mitjans informatius (RT, Ahí les va, el periodista independent Pablo Gonzalez està pres i aïllat a Polònia 3 mesos ja), enviant milers de tones d’armes, amb el qual s’allarga la guerra, es dispara la inflació i entrem tots en recessió (buscava també això els USA?). Damunt i sense cap debat els líders de la UE opten pel rearme i l’endeutament creixent.
Anàlogament l’ONU ha resultat inoperant, sense influència internacional ni capacitat per a aturar la guerra. Lamentable tot.
Els únics guanyadors d’aquesta i de totes les guerres són les grans companyies d’armaments, combustibles, etc., que s’enriquixen a costa d’Europa i aguaiten a vore si cau Putin i Rússia, un immens jaciment de recursos naturals. Els d’Ucraïna i la seua producció agrícola (5º exportador mundial de cereals) també són molt atractius per al gran capital i els oligarques d’occident i d’orient. La reducció de producció i exportacions provocarà desabastiment i més fam al món.
Un altre tema derivat és la vergonyosa discriminació en el tracte donat per la UE als refugiats que venen fugint d’altres guerres i el que està donant als refugiats ucraïnesos rebent-los amb els braços oberts, com haurien de rebre a tots. Hi ha cert racisme, alguns periodistes han arribat a dir que els ucraïnesos són igual que nosaltres (el altres no?)…
I per descomptat, el moviment antibel·licista/antimilitarista i part de la població s’han mostrat contraris a la guerra tant a Ucraïna (on els homes de 18 a 60 anys tenen prohibit eixir per la llei marcial) com a Rússia i estan patint una forta repressió, que en alguns casos (al front) ha arribat fins a afusellaments. En la UE tarda a moure’s el pacifisme, que com altres moviments reivindicatius està desmobilitzat i li costa d’arrancar.
3. Ens duen cap a la III (i última) Guerra Mundial?
Ningú en el seu sa juí vol desencadenar una guerra nuclear, ni Putin ni Biden ni els altres, però:
Putin ordenà envair Ucraïna el 24-2-2022 i 3 dies després posà en alerta les forces de míssils nuclears heretats de la Unió Soviètica: 6.375 ogives nuclears, el major arsenal nuclear del món apuntant les principals ciutats dels USA i la UE.
USA té més d’1.000.000 de militars, 800 bases pel món i unes 5.800 ogives nuclears; el complex militar/industrial influïx moltíssim en el govern i provoca guerres pertot arreu, de fet, més del 90 % de la seua existència USA ha estat en guerra. Aquest imperi econòmic i militar està en plena decadència, es sent «amenaçat» per les potències emergents (i la UE?) i no sabem fins a on poden arribar, però son capaços de fer una jugada semblant amb Taiwan i Xina, o a les Illes Salomó, quelcom summament perillós…
Líders i informadors menyspreen les negociacions i la diplomàcia, contra totes les raons que aporten el experts. Fins i tot un criminal com Kissinger (responsable de colps d’Estat en Xile i altres països) diu que cal negociar amb Putin, abans que siga massa tard i ja no es puga.
Quasi tots menysvaloren la terrorífica possibilitat i els efectes exterminadors d’una III Guerra Mundial: Zelenski demana a l’OTAN tancar cel Ucraïna, USA envia míssils que poden arribar a ciutats russes, la UE afegix més pólvora al foc, … Hi ha unes 13.000 bombes nuclears, cadascuna amb una potència destructiva centenars de voltes major que la que va destruir Hiroshima o Nagasaki, i amb aquest arsenal es pot destruir la nostra civilització no una sinó 10 voltes. Einstein ja va dir: “No sé amb quines armes es combatrà la III Guerra Mundial, però la IV serà amb pals i pedres”.
I ja han hagut 9 ocasions en què hem estat a un pas de l’apocalipsi nuclear: la crisi dels míssils de Cuba (1962), la volta que els ordinadors del NORAD advertiren erròniament que els russos havien llançat milers de míssils des de submarins contra els USA (1979), quan un satèl·lit rus va confondre llum reflexada per núvols amb cinc míssils llançats pels USA (1983), etc. El primer cas es resolgué negociant i tornant-se enrere, en els dos següents els errors es solucionaren gràcies a inaccions dels militars responsables de la vigilància, que no passaren la informació als superiors (la desobediència ens va salvar…). 9 vegades hem escapat de l’infern nuclear però seguim transitant pel mateix camí, la dècima serà la vençuda? Quin és el risc actual, del 0’1 %, 1 %, 10 %, …? Ningú pot saber-ho però la simple possibilitat d’una III Guerra Mundial, incinerant las principals ciutats, estenent cendres radioactives pertot arreu, desencadenant l’hivern nuclear, etc. etc., és tan aterridora que hem d’evitar-la a tota costa.
I encara que no ocórrega, l’augment de despeses en armes i militars furta els fons necessaris per a resoldre tots els altres problemes greus: clima, contaminació, extincions, escassesa, malalties, fam, pobresa, … Per tant, la pau i el desarmament son absolutament necessaris.
4. Què podem fer els ciutadans per a evitar-ho?
Mobilització general antibel·licista i antimilitarista, contra totes les guerres, cal recuperar el moviment Anti-OTAN. En eixe sentit, a València hi ha convocada una marxa contra l’OTAN i la base de Bétera el 18 de juny i a Madrid una manifestació el 26 contra les guerres i l’OTAN, coincidint amb la reunió internacional de l’OTAN.
Exigir l’activació de la diplomàcia europea i de l’ONU perquè mèdie entre tots els implicats en aquesta guerra. Ídem en totes les altres.
Activar els tractats de desarmament, SALT, START, ZLAN per a reduir/eliminar armament nuclear. Exigir que Espanya signe ja el TNP, en vigor 2021 i ratificat per més de 50 països, cap amb armes nuclears o de l’OTAN.
Prohibir la venda i el negoci de les armes, almenys a països que no respecten el drets humans, com per exemple Aràbia Saudí.
Solidaritat amb tots els pobles: ucraïnés, palestí, iemení, saharaui, sirià, …, les víctimes sempre.
Exigir que les sancions vagen contra els oligarques, la banca i les corporacions que es beneficien de les guerres, i que no perjudiquen als ciutadans de a peu.
Fomentar el decreixement, l’equitat, l’autogestió, reforçar el món ecologista, pacifista, feminista, …
L’actual teatre d’operacions globals està dirigit pel president d’un imperi en decadència accelerada, un home major que pareix senil i potser està massa influenciat pel complex militar-industrial, per un altre que fou agent de la KGB i vol recuperar les antigues possessions imperials, per un president histriònic que va de salva-pàtries i valora més la seua nació que les persones que l’habiten, amb la complicitat de molts altres líders mundials que semblen cecs a les grans crisis de l’època actual. Si la gent més conscient no ens alcem prompte contra la seua deriva bel·licista i antiecològica poden dur-nos una altra vegada, potser l’última, al giga-escorxador…
Notes:
Entrevista Antonio Turiel (CSIC): «Si la temperatura global aumenta tres grados, en España solo sería habitable la cornisa cantábrica«.
Business Insider: «9 veces que el mundo estuvo al borde de una guerra nuclear y rectificó a tiempo«.
¿Nos llevan hacia la III (y última) Guerra Mundial?
1. El contexto internacional
Sufrimos una crisis ecológica global, con miles de especies extinguiéndose cada año y la emergencia climática en fase crítica, de hecho el PNUMA y el IPCC calculan que sólo tenemos hasta el 2030 para reducir a la mitad los gases de efecto invernadero y si no cambiamos ahora después entraremos en una fase irreversible con subidas de +3 ºC durante las próximas décadas que convertirán España en un desierto, con días de 60 ºC.
Paralelamente tenemos el declive de recursos como el petróleo fácil de extraer, barato y de calidad (peak oil ya sobrepasado, Brent a más de 120 $/barril), el oro, la plata, el antimonio, el cobre, minerales raros, incluso el agua dulce o la tierra fértil han tocado techo y la demanda supera las existencias.
Además salimos de una pandemia global que ha provocado 533 millones de infectados y 6’3 millones de muertos, que podría repetirse en cualquier momento porque apenas dejamos espacios libres para los animales, que están en contacto frecuente con nosotros, y hay un comercio internacional demasiado intenso que lo propaga todo. La pandemia ha relegado a segundo plano las medidas contra la emergencia climática y otros problemas, y ha desmovilizado a mucha población activa.
Y el capitalismo está inmerso en otra crisis, con precios crecientes, productos que no se venden, mercados estancados, paro masivo, endeudamiento billonario, privatización y corrupción generalizada. El crecimiento continuo es imposible pero el gran capital sigue acaparando más y más beneficios, por encima de las personas y el medio ambiente. Sufrimos ya las consecuencias de los límites sobrepasados y la mayor potencia económica está en franca decadencia, con las economías emergentes compitiendo, rivalizando con ella, el mundo se polariza y aumentan los conflictos.
Frente a las cuatro crisis y la insostenibilidad de la situación actual, la respuesta de las élites, yonquis del dinero y del poder, es más control y manipulación de la información, recorte de derechos, fomento de movimientos nazi-fascistas, revueltas teledirigidas para controlar países, guerras por los recursos y por el negocio de las armas (Palestina, Afganistán, Siria, Yemen, Sáhara, Sudán, Congo, Etiopía, Camerún, Mozambique, Rep. Centroafricana y la de Ucrania, que acapara el 99 % de las portadas), nueva carrera armamentista (hasta España quiere doblar el gasto militar, que ya es muy elevado y camuflado: dicen 10.000 y son 20.000 millones de €, incluso Alemania quiere rearmarse con un fondo extraordinario de 100.000 millones, algo aterrador porque las veces anteriores provocaron guerras mundiales), etc. Demasiado parecido todo a la respuesta que dieron al crack y la crisis mundial de los años 30, que desembocó en la II Guerra Mundial, sólo que ahora la situación es todavía más complicada.
Algunos pensábamos que las cosas no podían complicarse más, con 4 crisis estallando a la vez, pero los grandes líderes mundiales se han superado y han conseguido organizar otra guerra, y un montón de conflictos menores, con Rusia invadiendo, los EEUU y la UE armando frenéticamente a Ucrania, la víctima propiciatoria.
2. Origen y evolución de la guerra de Ucrania
La Unión Soviética se hundió y el Pacto de Varsovia se disolvió en 1991, sin embargo la OTAN en vez de disolverse, como debería haber hecho, simplemente creó nuevos «enemigos», el ISIS y los terroristas islámicos, una excusa con la cual invadió Iraq, Afganistán, Somalia, Libia , … Paralelamente se fue expandiendo por los países exsoviéticos, a pesar de las promesas hechas a Gorbachov.
Y en Ucrania los EE UU apoyaron, y quizás promovieron, el golpe de Estado del Euromaidan de 2013-14, encabezado por grupos neonazis. En respuesta Rusia, un país capitalista con tradición imperial desde dónde Putin ha potenciado la extrema derecha europea, se anexionó Crimea y apoyó, quizás promovió también, la independencia de Lugansk y Donetsk, en el Donbass. Posteriormente éstos fueron atacados por el ejército de Kiev hasta que firmaron un acuerdo de alto el fuego en Minsk, aunque después hubieron numerosas violaciones con bombardeos que han provocado unos 14.000 muertos.
En 2021-22 el gobierno ucraniano, animado por los EEUU, pide entrar en la OTAN y Putin lanza al ejército ruso a invadir Ucrania. El pueblo ucraniano es carne de cañón y a los tres meses hay decenas de miles muertos, 6’6 millones de refugiados y cientos de ciudades destruidas. Es imposible que gane al segundo ejército más potente del mundo, el armamento que le envían los EEUU y la UE (a veces viejo y defectuoso) sólo alarga la agonía y aumenta las víctimas, lo dicen los mismos expertos militares.
La UE ha hecho un papelón servil y belicista para complacer a los EEUU, anulando la diplomacia (Borrell llegó a decir que el conflicto se resolvería con las armas…), censurando medios informativos (RT, Ahí les va, el periodista independiente Pablo Gonzalez preso y aislado en Polonia 3 meses ya), enviando toneladas y toneladas de armas, con lo cual se alarga la guerra, se dispara la inflación y vamos hacia la recesión (¿buscaban también esto los EE UU?). Encima y sin ningún debate los líderes de la UE optan por el rearme y el endeudamiento creciente.
Y nuevamente la ONU ha resultado inoperante, sin influencia internacional ni capacidad para parar la guerra. Lamentable todo.
Los únicos ganadores de esta y de todas las guerras son las grandes compañías de armamentos, combustibles, etc., que se enriquecen a costa de Europa y acechan a ver si cae Putin y Rusia, un inmenso yacimiento de recursos naturales. Los de Ucrania y su producción agrícola (5º exportador mundial de cereales) también resultan muy atractivos para el gran capital y los oligarcas de occidente y de oriente, su reducción de producción y exportaciones provocará desabastecimiento y más hambre en el mundo.
Otra cuestión es la vergonzosa discriminación en el trato dado por la UE a los refugiados que vienen huyendo de otras guerras y el que está dando a los refugiados ucranianos recibiéndolos con los brazos abiertos, como tendría que recibir a todos. Hay cierto racismo y algunos periodistas han llegado a decir que los ucranianos son igual que nosotros (¿los otros no?).
Y por supuesto, el movimiento antibelicista/antimilitarista y parte de la población se han mostrado contrarios a la guerra tanto en Ucrania (donde los hombres de 18 a 60 años tienen prohibido salir por la ley marcial) como en Rusia y están sufriendo una fuerte represión, que en algunos casos (en el frente) han llegado a fusilamientos. En la UE tarda en alzarse el pacifismo, que como otros movimientos reivindicativos está bastante desmovilizado.
3. ¿Nos llevan hacia la III (y última) Guerra Mundial?
Nadie en su sano juicio quiere desencadenar una guerra nuclear, ni Putin ni Biden ni los demás, pero:
Putin ordenó invadir Ucrania el 24-2-2022 y 3 días después puso en alerta las fuerzas de misiles nucleares heredados de la Unión Soviética: 6.375 ojivas nucleares, el mayor arsenal nuclear del mundo apuntando las principales ciudades de los EE UU, la UE, Japón, Australia, etc.
Los EEUU tienen más de 1.000.000 de militares, 800 bases por el mundo y unas 5.800 ojivas nucleares; el complejo militar/industrial influye muchísimo en su gobierno y provoca frecuentes guerras, de hecho más del 90 % de su existencia los EEUU han estado en guerra. Este imperio económico y militar está ahora en plena decadencia y en su respuesta a las potencias emergentes no sabemos hasta donde puede llegar, pero son capaces de hacer alguna jugada parecida con Taiwan y China, o las Islas Salomón, algo sumamente peligroso.
Líderes e informadores desprecian las negociaciones y la diplomacia, contra todas las razones que aportan los expertos. Incluso un criminal como Kissinger (responsable de golpes de Estado en Chile y otros países) dice que hay que negociar con Putin, antes de que sea demasiado tarde y ya no se pueda.
Casi todos minusvaloran la terrorífica posibilidad y los efectos exterminadores de una III Guerra Mundial: Zelenski pide a la OTAN cerrar el cielo de Ucrania, EEUU envía misiles que pueden llegar a ciudades rusas, la UE añade más pólvora al fuego, … Hay unas 13.000 bombas nucleares, cada una con una potencia destructiva centenares de veces mayor que la que destruyó Hiroshima o Nagasaki, y con este arsenal se puede destruir nuestra civilización no una sino 10 veces. Einstein ya dijo: “No sé con qué armas se combatirá en la III Guerra Mundial, pero en la IV será con palos y piedras”.
Y ya han habido 9 ocasiones en que hemos estado a un paso de la apocalipsis nuclear: la crisis de los misiles de Cuba (1962), la vez que los ordenadores del NORAD advirtieron erróneamente que los rusos habían lanzado miles de misiles desde submarinos contra EE UU (1979), cuando un satélite ruso confundió luz reflejada por nubes con cinco misiles lanzados por los EEUU (1983), etc. El primer caso se resolvió negociando y volviéndose atrás, en los dos siguientes los errores se solucionaron gracias a inacciones de los militares responsables de la vigilancia, que no pasaron la información a los superiores (la desobediencia nos salvó…). 9 veces hemos escapado del infierno nuclear pero seguimos transitando por el mismo camino, ¿la décima será la vencida? ¿Cuál es el riesgo actual, del 0’1 %, 1 %, 10 %, …? Nadie puede saberlo pero la simple posibilidad de una III Guerra Mundial, incinerando las principales ciudades, desparramando cenizas radiactivas por todo el globo, desencadenando el invierno nuclear, etc. etc., es tan aterradora que hemos de evitarla a toda costa.
Y aunque no ocurra, el aumento de gastos en armas y militares hurta los fondos necesarios para resolver todos los otros problemas graves: clima, contaminación, extinciones, escasez, enfermedades, hambre, pobreza, … Por tanto, la paz y el desarme son absolutamente necesarias.
4. ¿Qué podemos hacer los ciudadanos para evitarlo?
Movilización general antibelicista y antimilitarista, contra todas las guerras, hay que recuperar el movimiento AntiOTAN. En ese sentido, en València hay convocada una marcha el 18 de junio a la base de Bétera y en Madrid una manifestación el 26 contra las guerras y la OTAN, coincidiendo con la reunión de la OTAN.
Exigir la activación de la diplomacia europea y de la ONU porque medie entre todos los implicados en esta guerra. Ídem en todas las otras.
Activar los tratados de desarme, SALT, START, ZLAN para reducir/eliminar armamento nuclear. Exigir que España firmo ya el TNP, en vigor desde 2021 y ratificado por más de 50 países, ninguno con armas nucleares o de la OTAN.
Prohibir la venta y el negocio de las armas, al menos a países que no respetan los derechos humanos, como por ejemplo Arabia Saudí.
Solidaridad con todos los pueblos: ucraniano, palestino, iemení, saharaui, sirio, …, las víctimas siempre.
Exigir que las sanciones vayan contra los oligarcas, la banca y las corporaciones que se benefician de las guerras, y que no perjudiquen a los ciudadanos de a pie.
Fomentar el decrecimiento, la equidad, la autogestión, reforzar el mundo ecologista, pacifista, feminista, …
El actual teatro de operaciones globales está dirigido por el presidente de un imperio en decadencia acelerada, un hombre mayor que parece senil y quizás está demasiado influenciado por el complejo militar-industrial, por otro que fue agente de la KGB y quiere recuperar las antiguas posesiones imperiales, por un presidente histriónico que va de salvapatrias y valora más su nación que las personas que la habitan, con la complicidad de muchos otros líderes mundiales que parecen ciegos a las grandes crisis de la época actual. Si la gente más consciente no nos levantamos pronto contra su deriva belicista y antiecològica pueden llevarnos otra vez, quizás la última, al gigamatadero…
Notes:
Entrevista Antonio Turiel (CSIC): «Si la temperatura global aumenta tres grados, en España solo sería habitable la cornisa cantábrica«.
Business Insider: «9 veces que el mundo estuvo al borde de una guerra nuclear y rectificó a tiempo«.
La entrada Ens duen cap a la III (i última) Guerra Mundial? aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires