Només una quinzena d’àrees urbanes compta amb aquests instruments per protegir la salut pública i cap està adaptat al Protocol Marc estatal aprovat el 2021.
Els episodis de contaminació atmosfèrica son responsables a l’Estat espanyol de més de 10.000 morts prematures anuals, segons han posat de manifest les investigacions més recents de l’Institut de Salut Carlos III i el Ministeri de Sanitat. La contaminació té un impacte en salut a curt termini molt rellevant, sis vegades més que la mortalitat dels accidents de trànsit.
No obstant, fins a data d’avui, només una quinzena d’àrees urbanes s’ha dotat de protocols d’actuació davant els episodis de mala qualitat de l’aire, malgrat que al 2007 la llei estatal de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera va obligar a la seva adopció en totes les aglomeracions i municipis amb població superior als 100.000 habitants (seixanta quatre en l’actualitat).
Es tracta de les ciutats asturianes d’Avilés, Gijón i Oviedo (mitjançant un protocol autonòmic) i dels ajuntaments de A Coruña, Barcelona, León, Madrid, Múrcia, Sevilla, València, Valladolid i Saragossa, a més de les principals localitats de les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid, aplicant protocols autonòmics.
Ciutats tan rellevants com Alacant, Bilbao, Cartagena, Còrdova, Elx, Granada, Màlaga, Palma, Las Palmas, Pamplona, Santa Cruz, Vigo o Vitòria manquen de protocols davant els episodis de contaminació, encara que el Govern espanyol i les comunitats autònomes van aprovar el juliol del 2021 el Pla Marc d’Acció a curt termini per episodis de contaminació atmosfèrica.
Els pocs protocols davant els episodis la mala qualitat de l’aire vigents fins a l’actualitat són molts dispars, tant en els contaminants considerats (en general, partícules i/o diòxid de nitrogen) com en els llindars per a l’aplicació de les diferents mesures i en l’abast de les mateixes, que haurien d’incorporar restriccions immediates i àmplies de la circulació d’automòbils o de les fonts puntuals responsables dels episodis, en cada cas.
En aquest context, la publicació del passat dimarts dia 24 de gener d’un Real Decret que reitera l’obligació d’aquests instruments a totes les comunitats autònomes i als ajuntaments de més de 100.000 habitants, on existeix el risc de patir episodis de mala qualitat de l’aire, és una iniciativa positiva encara que no estableixi un termini màxim d’aprovació, menys per l’adaptació dels protocols vigents o en elaboració al Pla Marc d’acció estatal, que haurien d’abordar les administracions responsables dels mateixos, en aquest mes de gener.
El propi Real Decret, que modifica el reglament de millora de la qualitat de l’aire, estableix llindars mínims d’activació, informació i alerta per als principals contaminants atmosfèrics, entre els quals apareixen per primera vegada uns llindars d’alerta per als contaminants més perillosos, les partícules. No obstant això, tals llindars són superiors als fixats i recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), pel que significa que són insuficients.
Atès que la major part de la contaminació a les àrees urbanes procedeix del trànsit, i majoritàriament dels cotxes, en opinió d’Ecologistes en Acció, bona part de les mesures per reduir els pics de contaminació han d’anar encaminades a limitar la utilització del vehicle privat amb antelació suficient, mitjançant accions que al mateix moment que redueixen la velocitat i l’ús del cotxe, canalitzen la necessitat d’una mobilitat cap al transport públic i models de transport no motoritzat, com la bicicleta o el caminar.
La suposada impopularitat de les mesures de restricció del tràfic retrassa o impedeix en ocasions l’execució d’aquestes mesures i altres com les zones de baixes emissions, obligades abans del 2023, per les incomoditats o les protestes de certes agents urbans, amplificades políticament en vigílies de comeses electorals com les eleccions municipals del pròxim mes de maig, quan la certesa és que son majoritàriament enteses i compartides per la població al fonamentar-se amb la salut pública.
Aquesta realitat ha quedat acreditada per la resposta ciutadana davant la crisi de la COVID-19, assumint amb naturalitat limitacions de la circulació molt més dràstiques que les que es requereixen en els episodis de contaminació atmosfèrica, que en general només afecten a un mitjà de transport concret com és l’automòbil privat. La informació a la població sobre la gravetat del problema és un altre requisit imprescindible perquè els protocols davant dels episodis de contaminació de l’aire siguin eficaços.
Un episodi de mala qualitat de l’aire és una situació en la que les condicions meteorològiques són desfavorables per la ventilació, el que fa que la concentració de contaminants atmosfèrics s’elevi per sobre dels estàndards sanitaris o legals. A l’Estat espanyol, els episodis de contaminació es relacionen amb situacions de temps anticiclònic estable, sec i sense vents, essent les inversions tèrmiques hivernals i les onades de calor estiuenques els fenòmens meteorològiques més propicies perquè augmentin els contaminants.
La entrada Els ajuntaments manquen de protocols eficaços contra els episodis de contaminació atmosfèrica aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires