- El projecte H2Med/BarMar protagonitzarà les negociacions de la cimera hispano-francesa amb la complicitat del president de la Generalitat, Pere Aragonès.
- Aquesta infraestructura ha estat contestada per experts i la societat civil organitzada. La xarxa estatal Gas no es Solución i la Plataforma Resposta al BarMar, radicada a Barcelona, assenyalen aquest projecte com una falsa solució a la crisi energètica actual.
El 19 de gener se celebrarà a Barcelona la cimera hispano-francesa en la qual es tractaran diversos assumptes, entre ells l’H2Med, que aspira a ser la principal infraestructura d’hidrogen verd entre Espanya i França. La capital catalana ha estat escollida especialment per centrar les discussions en aquest projecte que connectarà Barcelona amb Marsella, tal com assegurava la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, fa una setmana. El projecte, a més del suport de la Comissió Europea, França i Portugal, compta amb la complicitat de Pere Aragonès. El president de la Generalitat subratllava fa uns dies la voluntat d’aprofitar aquesta cimera per concretar i impulsar l’H2Med.
Però l’avenç de les converses és contestat per la societat civil. La xarxa Gas no es Solución (d’ara endavant, la xarxa), formada per més de 30 organitzacions, rebutja fermament aquest projecte. A aquesta oposició se suma la Plataforma Resposta al BarMar, anteriorment conformada per respondre a la construcció del gasoducte MidCat, ja abandonat.
L’H2Med és una aposta que posa en risc la viabilitat de la transició energètica, i desvia per a l’exportació una energia imprescindible per a la descarbonització de la demanda nacional. A més de fer servir un vector energètic com l’hidrogen (H2) molt ineficient, aquest tipus d’infraestructures perpetuen un model centralitzat que va en contra de les persones, el medi ambient i segueix privilegiant les grans empreses energètiques com Enagás.
Infraestructuras básicas del corredor verde
El passat dijous 15 de desembre es va presentar finalment l’H2Med al registre de projectes candidats a rebre finançament europeu. Aquesta infraestructura suposarà la construcció sense precedents d’un conjunt de gasoductes que transportaran en principi hidrogen produït a partir d‟energies renovables. Serà adjudicada a Enagás i costarà entre 2500 i 3000 milions d’euros procedents de les arques públiques. Començarà a Portugal amb el tram Celorico-Zamora (CelZa) i continuarà amb el tram submarí Barcelona-Marsella (BarMar). L’H2Med no s’entén sense altres interconnexions que involucraran Huelva, Cartagena, Puertollano, Zamora i Xixón creant una xarxa molt més àmplia i paral·lela a la nostra xarxa actual de gas. A més, el projecte presentat planteja dos emmagatzemaments subterranis d’hidrogen ubicats a cavitats salines de Cantàbria i el País Basc.
La xarxa aclareix que l’hidrogen verd pot ajudar a assolir un sistema energètic 100% renovable. Però la seva utilització s’ha de reservar per a casos concrets en els quals seria inviable utilitzar un altre tipus d’energia renovable, especialment per substituir l’ús de l’hidrogen com a primera matèria en determinats processos industrials, així com en aquells que requereixen altes temperatures que no tenen de moment altres opcions de descarbonització.
Tanmateix, denuncia que aquesta aposta per l’exportació d’hidrogen a gran escala implica grans riscos a causa de la immaduresa de la tecnologia, que es contempla tant en la producció com en el transport d’hidrogen. La inversió pública estaria millor emprada en mesures el funcionament de les quals ja ha estat comprovat com ho és l’electrificació, l’aposta per projectes renovables amb participació ciutadana, l’autoconsum, les comunitats energètiques i les millores en l’eficiència energètica de les llars.
A més, a les limitacions i riscos ja esmentats, les organitzacions agrupades a la xarxa afegeixen les següents consideracions:
- Exportar grans quantitats d’hidrogen implicaria la implantació de moltíssims projectes de renovables de grans dimensions que podrien tenir un alt impacte ambiental i territorial. També hi ha el risc que, en no haver-hi prou excedent d’energia renovables, es caigui a produir l’hidrogen amb gas fòssil com és el cas del 99% de l’H2 obtingut actualment.
- El risc anterior augmenta a causa de la baixa eficiència energètica de l’H2, com ja ha assenyalat l’institut de recerca independent Hydrogen Science Coalition. En el procés de producció d’hidrogen per electròlisi a partir, per exemple, de fonts renovables i durant el transport per gasoducte es pot arribar a perdre fins a un 80% de l’energia invertida.
- Si finalment l’H2Med és inclòs a la llista de Projectes d’Interès Comú (PICs), aspirant a finançament europeu, podria acollir-se als controls ambientals menys exigents introduïts pel REPowerEU. Com ja ha denunciat ClientEarth, aquest paquet de mesures destinades a reemplaçar el gas rus atorga als PICs la possibilitat de saltar-se el principi de “No Dany Ambiental Significatiu” (o “Do No Significant Harm” en anglès) i estar exempts d’avaluacions de impacte ambiental exhaustius.
- Això últim es fa especialment rellevant si tenim en compte que travessarà el Golf de Lleó, un dels ecosistemes amb més índex de biodiversitat a la Mediterrània, on hi ha espais marins protegits, un corredor de cetacis i el Santuari de Pelagos.
Per tot això, la xarxa Gas no es Solución denuncia la postura de l’executiu de l’Estat espanyol. També assenyala el suport que rep de la Generalitat, que veu l’H2Med i concretament al tram Barcelona-Marsella (BarMar) “positivament, en el sentit que marca Catalunya i Barcelona com un punt neuràlgic de la nova estructura energètica europea”, en paraules d’Aragonès. Els riscos associats a aquest megaprojecte urgeixen a un debat social molt més ampli, transparent i que involucri la ciutadania.
La entrada L’H2Med protagonitzarà la cimera hispano-francesa malgrat la seva dubtosa viabilitat aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires