Els nostres aiguamolls són importants per a la vida

Ecologistes en Acció País Valencià se suma a la celebració del Dia Mundial dels Aiguamolls amb l’esperança que les nostres zones humides deixen d’estar, definitivament, amenaçades i amb greus problemes de conservació.

Què celebrem hui?

El 2 de febrer, Dia Mundial dels Aiguamolls, recorda la data en què es va signar el Conveni Internacional sobre Zones Humides a la ciutat iraniana de Ramsar, en 1971. Una de les principals consecucions d’aquest Conveni, també dit de Ramsar, va ser la creació de la Llista d’Aiguamolls d’Importància Internacional. Aquesta llista està composta, hui dia, per 2.471 aiguamolls pertanyents a 172 països i amb una superfície total de 256.192.356 hectàrees d’aiguamolls protegits.

Al territori de l’Estat espanyol s’han declarat 76 zones humides sota el paraigua del Conveni Ramsar des de 1982, amb un total de 313.089 hectàrees i no s’han designat nous llocs de protecció des de l’any 2021 (arxipèlags atlàntics). Al País Valencià estan reconeguts set grans aiguamolls RAMSAR:

Prat de Cabanes-Torreblanca
Marjal d’Almenara
Albufera de València
Marjal de Pego-Oliva
Llacunes de la Mata-Torrevieja
El Fondo d’Elx-Crevillent
Salines de Santa Pola.

A més d’aquests llocs catalogats com a Ramsar, hi ha al territori autonòmic desenes d’altres aiguamolls catalogats amb diferents figures de protecció, com ara Espais Naturals Protegits, Xarxa Natura 2000 —Zones Especials de Conservació (ZEC) i Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)—, Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, Zones de Domini Públic, etc., i tots estan protegits per la llei.

Recordem que més del 90% dels aiguamolls del món han desaparegut des del segle XVIII, amb una velocitat de pèrdua tres vegades superior a la dels boscos. Els que sobreviuen, són mal gestionats, amenaçats i amb greus problemes a causa de la pressió urbanística, les infraestructures, l’agricultura, l’obertura de pous i regadius, els abocaments contaminants agrícoles i urbans, els residus, els incendis, els impactes turístics i esportius, la caça, la introducció d’espècies exòtiques, etc., i tot això sense oblidar els canvis que està provocant l’imparable canvi climàtic, que fa que les sequeres es prolonguen i els temporals inunden d’aigua salada les zones costaneres.

Què són els aiguamolls i per què conservar-los?

Els nostres aiguamolls són espais naturals molt diversos, on l’aigua forma part essencial en les seues dinàmiques naturals i biològiques. En la nostra geografia els trobem en zones litorals i en zones interiors, i formen marjals, prats, albuferes, llacunes, basses, saladars, salines, tolles, clots, desembocadures de rius, rambles i barrancs, etc. Són hàbitats molt valuosos que actuen com a reservoris d’aigua dolça, aliments i biodiversitat; són embornals de gasos d’efecte d’hivernacle; ens protegeixen de les inundacions i de desastres naturals; són autèntiques depuradores naturals, etc.

Què reivindiquem?

Deixar d’alterar els nostres aiguamolls, conservar tots els que ens queden, restaurar els deteriorats i evitar-ne la degradació i desaparició.
Catalogar tots els nostres aiguamolls, delimitar-los, protegir-los i vigilar-los adequadament.
Revisar les polítiques de gestió de les aigües subterrànies, evitar la sobreexplotació dels aqüífers i no crear més zones de cultius de regadiu.
Vetlar perquè el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer siga una eina normativa eficaç que incloga mesures de protecció real per als ecosistemes aquàtics.
Evitar la contaminació de les seues aigües i l’abocament de residus.
Educar la ciutadania sobre la importància d’aquests espais naturals.
Prendre mesures estrictes de conservació de la seua valuosa biodiversitat i entorn.
Prohibir, limitar o reduir la caça als aiguamolls, ja que són refugis hivernals d’ocells europeus, molts protegits, i així evitar possibles efectes col•laterals (contaminació per plom, perillositat, afecció a espècies amenaçades, etc.).
Potenciar un turisme sostenible, ordenat i no massificat, respectuós amb la conservació de la natura (per exemple: turisme ornitològic, rutes didàctiques, activitats d’educació ambiental, fotografia de natura, etc.).

Quines activitats hem planificat al País Valencià per a celebrar el Dia dels Aiguamolls?

Castelló
- Dimecres 1 de febrer: acte de protesta contra la dessecació de la marjal de Nules i lectura d’un manifest a favor de la seua conservació.
- Dissabte 4 de febrer: activitat a la marjal d’Almenara; a les 10 h començarà una jornada d’observació i identificació d’ocells.
  - Organitzen: GER-Ecologistes en Acció de Vilareal i Col·lectiu L’Arquet-Ecologistes en Acció de la Vall d’Uixó
  - Contactes: ger@internatura.orglavallduixo@ecologistesenaccio.org
- Dissabte 4 de febrer:
  - 9.00 h a 12.00 h: recorregut didàctic per Sòl de Riu (Vinaròs). Acte educatiu per a reflectir la importància dels aiguamolls amb observació de biodiversitat terrestre i aquàtica.
  - 16.00 a 17.30 h: retirada de residus al Prat de Peníscola (Peníscola). Acte reivindicatiu per a cridar l’atenció sobre la nefasta gestió d’aquest espai natural i els impactes que hi causa la pressió humana.
  - Punt de trobada: passarel•la de fusta de l’avda. Pigmalió de Peníscola.
  - Organitza: APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs
  - Contacte: vinaros@ecologistesenaccio.org
Alacant:
- Dissabte 4 de febrer:
  - Visita al Clot de Galvany, recorregut didàctic.
  - Horari: de 10.00 a 15.00 h. Eixida amb autobús des de la plaça d’Espanya d’Alacant.
  - Organitza: Colla Ecologista d’Alacant-Ecologistes en Acció d’Alacant
  - Contacte: alacant@ecologistesenaccio.org
- Dissabte 4 de febrer:
  - Visita al Parc Natural del Fondo: observació d’ocells dins de la ruta roja.
  - Organitza: Margalló-Ecologistes en Acció d’Elx i Colla el Campanà de Crevillent-Ecologistes en Acció
  - Contactes: margalloecologistes@gmail.comcollaelcampana@gmail.com
- Diumenge 5 de febrer:
  - Visita a les Salines de Santa Pola: observació d’ocells i acte de protesta.
  - Organitza: Talaiola-Ecologistes en Acció i AHSA
  - Contacte: talaiola2021santapola@gmail.com

Vídeo sobre els aiguamolls del País Valencià: Els aiguamolls, el nostre patrimoni natural

Nuestros humedales son importantes para la vida

Ecologistas en Acción País Valencià se suma a la celebración del Día Mundial de los Humedales con la esperanza de que nuestros humedales dejen de estar, de una vez por todas, amenazados y con graves problemas de conservación.

¿Qué celebramos hoy?

El 2 de febrero, Día Mundial de los Humedales, recuerda la fecha en la que se firmó el Convenio Internacional sobre Zonas Húmedas en la ciudad iraní de Ramsar, en 1971. Uno de los principales logros de este Convenio, también llamado de Ramsar, fue la creación de la Lista de Humedales de Importancia Internacional. Dicha lista está compuesta, a día de hoy, por 2.471 humedales pertenecientes a 172 países y con una superficie total de 256.192.356 hectáreas de humedales protegidos.

En el territorio español se han declarado 76 zonas húmedas bajo el paraguas del Convenio Ramsar desde 1982, con un total de 313.089 hectáreas y no se han designado nuevos lugares de protección desde el año 2021 (archipiélagos atlánticos). De ellos, en el País Valencià se encuentran reconocidos siete grandes humedales RAMSAR:

Prat de Cabanes-Torreblanca
Marjal de Almenara
Albufera de Valencia
Marjal de Pego-Oliva
Lagunas de la Mata-Torrevieja
El Hondo de Elche-Crevillent
Salinas de Santa Pola.

Además de éstos lugares catalogados como Ramsar, existen, en el territorio autonómico, decenas de otros humedales catalogados bajo diferentes figuras de protección, como Espacios Naturales Protegidos, Red Natura 2000 (Zonas Especiales de Conservación-ZEC y Zonas de Especial Protección para las Aves-ZEPA), Catálogo de Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana, Zonas de Dominio Público, etc., y todos están protegidos por la ley.

Recordemos que más del 90% de los humedales del mundo han desaparecido desde el siglo XVIII, siendo su velocidad de pérdida tres veces superior a la de los bosques. Los que sobreviven, están mal gestionados, amenazados y con graves problemas debido al urbanismo, infraestructuras, agricultura, apertura de pozos y regadíos, vertidos contaminantes agrícolas y urbanos, basuras, incendios, impactos turísticos y deportivos, caza, introducción de especies exóticas, etc., y todo ello sin olvidar los cambios que está provocando el imparable cambio climático, donde las sequías se prolongan y los temporales inundan de agua salada las zonas costeras.

¿Qué son los humedales y por qué conservarlos?

Nuestros humedales son espacios naturales muy diversos, donde el agua forma parte esencial en sus dinámicas naturales y biológicas. En nuestra geografía los encontramos en zonas litorales y en zonas interiores, y forman marjales, prats, albuferas, lagunas, balsas, saladares, salinas, charcas, clots, desembocaduras de ríos, ramblas y barrancos, etc. Son hábitats muy valiosos que actúan como reservorios de agua dulce, alimentos y biodiversidad; son sumideros de gases de efecto invernadero; nos protegen de las inundaciones y de desastres naturales; son auténticas depuradoras naturales, etc.

¿Qué reivindicamos?

Dejar de alterar nuestros humedales, conservar todos los que nos quedan, restaurar los dañados y evitar su degradación y desaparición.
Catalogar todos nuestros humedales, delimitarlos, protegerlos y vigilarlos adecuadamente.
Revisar las políticas de gestión de las aguas subterráneas, evitar la sobreexplotación de los acuíferos y no crear más zonas de cultivos de regadío.
Velar por que el plan hidrológico de la demarcación hidrográfica del Júcar sea una herramienta normativa eficaz que incluya medidas de protección reales para los ecosistemas acuáticos.
Evitar la contaminación de sus aguas y el vertido de residuos.
Educar a la ciudadanía sobre la importancia de estos espacios naturales.
Tomar medidas estrictas de conservación de su valiosa biodiversidad y entorno.
Prohibir, limitar o reducir la caza en los humedales ya que son refugios invernales de aves europeas, muchas protegidas, y así evitar posibles efectos colaterales (contaminación por plomo, peligrosidad, afección a especies amenazadas, etc.).
Potenciar un turismo sostenible, ordenado y no masificado, respetuoso con la conservación de la naturaleza (ejs. turismo ornitológico; rutas didácticas, actividades de educación ambiental, fotografía de naturaleza, etc.)