• Ecologistes en Acció i Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) manifesten la protesta davant l’abocament d’aigua radioactiva de Fukushima planejat pel Japó en els propers mesos i adverteix que estableix un precedent molt perillós.
  • La continuïtat de l’energia nuclear a l’Estat espanyol provoca la generació de milers de tones de residus altament radioactius per als quals no hi ha una solució definitiva.
  • Les organitzacions ecologistes denuncien que s’està lluny d’una solució real als residus nuclears, ja que els plans de gestió proposats fins ara a tots dos esborranys del 7è Pla Nacional de Residus Nuclears presenten nombrosos problemes.

L’11 de març del 2011 un tsunami va assotar el Japó i va provocar l’explosió dels reactors 1 i 3, així com de l’edifici del reactor 4, de la central nuclear de Fukushima, i va provocar un desastre nuclear que dura fins avui. Un desastre nuclear que torna a posar en risc la salut de la vida marina i, per tant, la de l’espècie humana. En aquest aniversari, el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA), del qual forma part Ecologistes en Acció, torna a exigir el tancament de totes les centrals nuclears, i rebutja la decisió presa pel govern del Japó d’alliberar aquesta primavera o estiu 1,3 milions de metres cúbics d’aigua radioactiva a l’oceà Pacífic.

L’aigua radioactiva procedeix del refredament del combustible nuclear fos de tres dels reactors de la central nuclear de Fukushima. Tot i que per reduir la seva radioactivitat se sotmet a un procés de filtratge, de manera que només quedi triti, la realitat és que el procés no ha funcionat com s’esperava. El 2018 la premsa japonesa va descobrir que l’empresa propietària, TEPCO, ocultava que aproximadament el 84 % dels 890.000 m³ d’aigua tractada a partir del setembre del 2018 contenien concentracions més altes de substàncies radioactives que els nivells permesos per alliberar-lo a l’oceà. Segons les dades de TEPCO, a l’agost del 2021 el 69 % de l’aigua (832.900 m³) se sotmetrà a reprocessament.

Davant d’això, el MIA i Ecologistes en Acció es tornen a solidaritzar amb la població nipona i reclama la fi de l’energia nuclear, civil i militar. El tancament de les centrals nuclears és el primer pas per reduir el volum de residus enormement radioactius. De la mateixa manera, reclama que no es faci un pas enrere al calendari de tancament i es produeixi un debat obert sobre la gestió definitiva d’aquests residus radioactius.

La continuïtat de l’energia nuclear a l’Estat espanyol provoca la generació de milers de tones de residus altament radioactius, per als quals no hi ha una solució definitiva. La manca de participació ciutadana, amb un debat obert sobre com abordar la gestió d‟aquests residus, així com l’absència d’unes mesures fiscals que garanteixin que les empreses propietàries dels reactors nuclears paguin per la gestió completa dels residus que han generat, impliquen un enorme risc.

Els plans de gestió proposats fins ara en els dos esborranys del 7è Pla Nacional de Residus Nuclears presenten nombrosos problemes, com el retard en diverses dècades de l’inici d’un emplaçament definitiu dels residus nuclears. Les organitzacions que formen el MIA, entre les quals hi ha Ecologistes en Acció, tornen a denunciar que es continuen repetint parades no programades i diversos incidents a les centrals nuclears, que són una mostra clara de l’estat d’envelliment dels reactors i de la degradació de les condicions de seguretat dels emplaçaments nuclears. Cada cop és més evident que l’energia nuclear és cara, obsoleta, molt perillosa i que se’n pot prescindir, apostant per l’adequat desenvolupament ecològic, territorial i ambiental de les energies renovables.

La situació a Fukushima

El 13 de gener passat el govern del Japó va prendre la decisió de començar la descàrrega dels dipòsits que contenen l’aigua provinent del refredament dels reactors de Fukushima. Serà a la primavera o estiu del present any. Aquests dipòsits contenen 1,3 milions de metres cúbics d’aigua radioactiva emmagatzemats. L’aigua s’abocarà a l’oceà mitjançant un túnel submarí d’un quilòmetre de llarg. La seva construcció, a 12 metres sota el mar, està quasi finalitzada. El govern només espera el suport de l’Organització Internacional d’Energia Atòmica al procés de descontaminació d’aquesta enorme quantitat d’aigua radioactiva.

El govern nipó no ha aconseguit vèncer l’oposició de les cooperatives de pescadors locals i grups socials japonesos, tot i que ha promès fons de suport per més de 500 milions d’euros a la indústria pesquera local. Tampoc convenç els països veïns, que no es refien de la seguretat de la dilució de l’aigua radioactiva al mar. El Fòrum de les Illes del Pacífic, una organització de gairebé 20 països i regions, inclosos Austràlia i Nova Zelanda, ha demanat que es posposi la descàrrega a l’oceà pel seu impacte negatiu a la indústria pesquera. La Xina i Corea del Sud no confien en el procés de descontaminació que realitza l’empresa TEPCO.

Els grups ecologistes qüestionen les afirmacions del govern japonès que l’aigua no afectarà la vida marina ni la salut humana, però també les qüestionen les organitzacions científiques. L’Associació Nacional de Laboratoris Marins (NAML), a la qual pertanyen més de 100 laboratoris, ha assenyalat la manca de dades científiques adequades i precises per donar suport a aquestes garanties de seguretat. Denuncien l’absència de dades contrastades sobre el contingut de substàncies radioactives a cada tanc. Només des del 2022 l’eficiència del procés l’avaluen laboratoris no japonesos. Per a la NAML, les dades proporcionades per TEPCO i el govern japonès mostren, en alguns casos, errors en els protocols de mostreig, disseny estadístic i anàlisi de mostres. No prenen en consideració solucions alternatives a contaminar l’oceà, com ara l’emmagatzematge durant 40 a 60 anys mentre disminueix el nivell de radioactivitat del triti, substància que no es pot filtrar; l’acumulació dels radionúclids a la conquilla de mol·luscs filtradors com les ostres; o fins i tot emprar l’aigua per fer ciment, més fàcil d’emmagatzemar i capaç de bloquejar la radioactivitat del triti.

L’associació científica declara que confiar en la dilució dels contaminants a l’oceà és ignorar la realitat dels processos biològics de bioacumulació i bioconcentració en organismes marins com cloïsses, ostres, crancs, llagostes, gambes i peix, així com els fenòmens d’acumulació als sediments locals del fons marí. L’oceà Pacífic conté la biomassa més gran d’organismes de valor ecològic, econòmic i cultural, inclòs el 70 % de les pesqueries del món.

El govern japonès i TEPCO insisteixen que els impactes ambientals i de salut seran insignificants perquè l’aigua tractada s’alliberarà gradualment després d’haver estat diluïda per grans quantitats d’aigua de mar. Mentrestant, l’Agència Internacional d’Energia Atòmica intenta justificar la decisió recordant que les plantes nuclears de tot el món utilitzen un procés semblant per eliminar les aigües residuals, que contenen concentracions baixes de triti i altres radionúclids.

La contaminació radioactiva a l’Estat espanyol

A Espanya també s’obliga a conviure amb la contaminació radioactiva. L’informe del Consell de Seguretat Nuclear al Congrés dels Diputats i al Senat de l’any 2021 diu: “L’activitat de triti presenta valors mitjans anuals superiors al fons natural en alguns rius (Ebre, Tajo, Xúquer i Segura) com a conseqüència dels efluents de les centrals nuclears ubicades al mateix riu, o del transvasament Tajo-Segura. Això no obstant, són molt inferiors al valor de 100 Bq/l establert al Reial decret 314/2016, i tendeixen a disminuir progressivament aigües avall, per les aportacions d’afluents amb baixa activitat de triti”. De la mateixa manera, persisteixen abocaments radioactius a la zona de Palomares, a causa de la caiguda de quatre bombes al territori almerienc.

El problema és que per molt baix que sigui el nivell de radiació no es pot descartar un dany a la salut. Per tant, els límits legals d’exposició radioactiva no són una garantia, són orientatius. És evident que el “benefici” de la generació elèctrica nuclear no pot compensar el dany que causa en el present i per a les properes generacions.

Ecologistes en Acció i el Moviment Ibèric Antinuclear manifesten la protesta per la contaminació radioactiva de l’oceà i adverteix que estableix un precedent molt perillós, com demostra la intenció d’abocar a l’Atlàntic les aigües residuals de la piscina de combustible gastat d’una planta nuclear en desmantellament ( CN de Pilgrim a Plymouth, EUA).

 

La entrada 12 anys després de la catàstrofe de Fukushima l’amenaça nuclear continua aparece primero en Ecologistas en Acción.