Es presenten les Banderes Negres als casos més rellevants de contaminació i mala gestió del litoral

Ecologistes en Acció ha presentat el seu informe Banderas Negras 2023, on treu a la llum els casos més significatius de contaminació i mala gestió ambiental de les costes de l’Estat espanyol. Com cada any des del 2005, s’han atorgat un total de 48 Banderes Negres, dues per província i/o ciutat autònoma.
Entre les causes per les Banderes Negres a Catalunya destaquen l’especulació urbanística i energètica i la mala gestió de l’aigua; l’otorgada a Badalona vol servir d’altaveu a la greu contaminació de les platges i denuncia la gravetat de la manca d’informació que es dona a la ciutadania.
Els resultats es presenten en un mapa o estructurats per províncies, comunitats/ciutats autònomes i anys, a més de en l’informe.

Banderas Negras 2023 | Catalunya

Un any més, després d´una nova inspecció dels més de 8.000 quilòmetres de les costes de l’Estat espanyol, Ecologistes en Acció ha presentat l’informe Banderes Negres 2023, que otorga un total de 48 Banderes Negres: dues per província i/o ciutat autònoma , una bandera per contaminació i una altra per mala gestió ambiental del litoral. Com en anys anteriors, l’informe del 2023 recull les situacions d’afecció ambiental més greus, però no totes, que segons l’organització en podrien ser moltes més.

Moltes persones han col·laborat de manera desinteressada en l’elaboració d’aquest informe a tots els territoris. “Agraïm a totes aquestes persones activistes i voluntàries dels grups locals d’Ecologistes en Acció que, gràcies a la seva feina, han fet possible que Banderas Negras surti a la llum un any més”, ha declarat Cristóbal López Pazo, portaveu de l’organització confederal.

Un dels problemes més grans que s’identifica a l’informe és el de la turistificació i urbanització del litoral a tota la Península.

Banderes Negres a Catalunya

A Catalunya, l’especulació urbanística és la causa de dues Banderes Negres per mala gestió -a la platja de Vallcarca (Barcelona), on es pretén permetre que FCC construeixi un macrocomplex turístic i un suposat ‘hub audiovisual’ en comptes de naturalitzar l’espai de la cimentera; i les platges de Begur (Girona), on fa anys que es denuncia la constant pressió urbanística i enguany s’ha pronunciat la Fiscalia de Medi Ambient per possible delicte penal de l’ajuntament-.

Però aquesta urbanització del litoral també provoca contaminació, com s’ha assenyalat el Preventori de La Savinosa (Tarragona), on el projecte de construir-hi un ‘hub cultural’ (després que es va descartar l’hotel que s’hi volia construir quan vam atorgar-li bandera negra al 2021) n’augmentarà l’antropització (contaminació paisatgística, lumínica, augment de transport rodat); i al Golf de Roses, amb un macroparc eòlic projectat per a l’únic benefici de les empreses energètiques. Ecologistes a Acció de Catalunya ja ens vam pronunciar sobre els criteris per a instal·lar els parcs eòlics en zones adequades a les necessitats de biodiversitat del país davant la imprescindible reducció del
consum energètic i l’inajornable desplegament extensiu d’energies renovables en un marc d’emergència ecològica.

La mala gestió de l’aigua i els sediments al Delta de l’Ebre no és un problema nou, però la Bandera Negra d’enguany per mala gestió assenyala com s’ha obligat a reduir el reg a un espai d’alt valor natural, social i econòmic en comptes de restringir l’aigua en altres usos menys prioritaris, deixant així encara més vulnerable la sostenibilitat ecològica i econòmica del territori.

A la província de Barcelona, la Bandera Negra 2023 per contaminació se situa a les platges de Badalona per la seva insalubritat i on segons l’organització ecologista no s’informa prou la ciutadania i es posa en perill la salut de les persones.

Diversitat de problemes per tota la península

De les 48 banderes atorgades per tota la península aquest any, el repartiment en funció de la seva naturalesa és el següent:

Urbanització de la costa, de vegades fins i tot envaint el Domini Públic Marítim-Terrestre (17)
Abocaments, deficiències en els sistemes de sanejament i greus problemes de depuració (12)
Contaminació química, lumínica i/o acústica (6)
Afeccions a la biodiversitat (6)
Acumulació d’escombraries marines (3)
Dragatges i ampliacions portuàries sense justificació (2)
Altres (2)

Enguany apareix un problema que fins ara no s’havia denunciat: la proliferació de platges canines designades sense una avaluació prèvia d’impacte ambiental. És el cas de la platja de Calzoa, a Vigo.

Passejar amb gossos per entorns naturals planteja una sèrie de problemàtiques mediambientals i desafiaments que han de ser abordats de manera responsable per part de les administracions i de la societat. Nombrosos estudis científics n’evidencien l’elevat impacte sobre la fauna litoral, principalment a les aus. Segons Ecologistes en Acció, “no es tracta de demonitzar cap animal, ni les persones que els acompanyen, sinó d’entendre la interacció que es produeix entre ells: les aus perceben el gos com a predador i aquest a elles com a presa. Quan permetem que un gos persegueixi les aus, encara que no les atrapi, hi causem un important estrès, els impedim o dificultem l’obtenció d’aliment, les privem de descans i les obliguem a invertir una elevada despesa energètica a haver de fugir”.

La designació de platges canines és una iniciativa en auge presa per ajuntaments però habitualment no es tenen en compte criteris mediambientals i són seleccionades aquelles platges considerades de menor valor turístic, que paradoxalment solen coincidir amb les que presenten més valor ecològic. Ecologistes en Acció considera que hauria de ser just a l’inrevés.

Banderes recurrents i alguns avenços

Es reiteren Banderes Negres a atemptats ecològics que semblaven en vies de solucionar-se, però la resolució dels quals “està aletargada en el tràmit administratiu, quan no atrapada en el laberint judicial que resulta d’una legislació garantista amb qui comet la infracció” , segons l’organització ecologista. És el cas de l’ocupació il·legal de terreny públic per part de Petronor a la ria de Barbadun, o la pròrroga de la concessió a la factoria de cel·lulosa d’ENCE a la vora de la ria de Pontevedra.

Afortunadament, hi ha casos de millores aconseguides gràcies a la mobilització ciutadana i de les organitzacions ecologistes, que han paralitzat diversos projectes, com ara: la futura construcció de la nova depuradora de Barbate (Cadis); l’arranjament de l’emissari més les obres de posada a punt del tractament terciari a Roquetas de Mar (Almeria), la neteja de la platja Hípica a Melilla o les iniciatives polítiques, administratives i judicials esperonades per la pressió social dutes a terme al Mar Menor (Múrcia).

Ana Aldarias, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha declarat: “Celebrem aquestes millores, però hem de posar èmfasi que els atemptats ecològics se seguiran reproduint mentre prevalgui el creixement econòmic sobre qualsevol altre criteri i el respecte ambiental brilli per la seva absència. Sense una economia planificada i sota control democràtic, la vida sempre sortirà perdent”.