‘Medusozoa’: tot el que cal saber sobre les meduses

Ecologistes en Acció llança una campanya per donar a conèixer a les meduses, les aportacions als ecosistemes i la seva relació amb la degradació dels oceans o l’alteració del clima.
Els grans afloraments de meduses al sud d’Espanya, la presència de caravel·les portugueses al nord, o l’aparició de meduses ‘ou ferrat’ al Mar Menor són indicatius de l’augment de la temperatura de l’aigua i de l’eutrofització de la llacuna, respectivament.

Ecologistes en Acció llança la seva campanya “Medusozoa: tot allò que has de saber sobre les meduses”. El seu objectiu principal és que la ciutadania conegui més de prop aquests éssers vius que tan mala reputació tenen, especialment quan s’acosta l’estiu i es veu onejar a les platges la bandera “Alerta, meduses”.

El projecte Medusozoa compta amb una sèrie d’infografies que, entre altres continguts, aborda què són les meduses, com és el seu cicle de vida, quines són algunes espècies que es poden confondre amb meduses però no ho són, quins falsos mites hi ha o quins motius existeixen pels quals se les troba a les costes. A més, al llarg del mes de juliol es publicarà més material, com ara fitxes identificatives de les espècies més freqüents al litoral de l’Estat espanyol i material educatiu per treballar a les aules.

Les meduses —també anomenades moques (nom estès a tota la costa del País Valencià, les Illes Balears i al Rosselló), grumers, vorms, borms, borns o bromers— són éssers primitius i força simples des del punt de vista anatòmic, ja que no tenen òrgans. Tot i així, han poblat mars i oceans des d’almenys fa 500 milions d’anys, i tenen un important paper en els ecosistemes.

Durant tot aquest temps s’han guanyat molt mala fama perquè les meduses, tot i estar al seu medi natural, piquen i molesten. Però, tal com s’assenyala des de la campanya d’Ecologistes en Acció, “picar, picar, no piquen”, encara que sí que tenen un sofisticat sistema urticant que els permet defensar-se quan se senten en perill, i que els ajuda a capturar les seves preses. Les meduses alliberen aquesta substància urticant quan se senten exposades a canvis de pressió i/o temperatura, cosa que pot succeir, per exemple, amb el contacte d’un altre animal.

En aigües del litoral espanyol es poden trobar 19 espècies diferents de meduses, amb més o menys grau de perillositat. El més normal és trobar meduses a prop de la costa després de la primavera, als mesos entre juny i setembre, quan hi ha més disponibilitat de nutrients. No obstant això, la distribució i l’abundància de meduses depèn de les característiques fisicoquímiques de l’aigua (temperatura, salinitat o nutrients), factors climàtics i impactes derivats d’activitats antropogèniques (desenvolupament urbanístic i agrícola, abocaments, sobrepesca, contaminació).

Els grans afloraments de meduses –Pelagia noctiluca a la Mediterrània, Rhizostoma polm a l’Atlàntic o Physalia physalis al Cantàbric- que s’observen aquestes setmanes en diferents punts del litoral de la península, són conseqüència de l’augment de temperatura de l’aigua, que està registrant màxims històrics.

Així mateix, les darreres setmanes ha saltat l’alarma per l’aparició de meduses al Mar Menor, on s’han observat espècies com Aurelia aurita i Cotylorhiza tuberculata. En aquest cas, Ecologistes en Acció adverteix que l’afluència de meduses és un indicatiu clar del desequilibri de l’ecosistema, com apunten investigadors de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-Múrcia).

Ana Aldarias, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha declarat: “En la majoria dels casos, la por està associada a allò desconegut. Tenim por o fàstic a les meduses i poc en sabem sobre elles. Amb aquesta campanya, Ecologistes en Acció convidem a descobrir aquest simple però sofisticat animal que té una funció clau en el delicat equilibri dels ecosistemes marins.”