Cullera no és Hollywood

Cinquanta anys complixen ja les lletres pintades a la muntanya de Cullera i van a celebrar-ho, unes lletrotes enormes que segons les imatges satel·litals deuen tindre uns 35 m d’altura per altres 16 d’amplària, o més, i el nom complet ocupa una superfície d’unes 7 fanecades, quasi 1.000 litres de pintura gastaren en pintar-les.

 

 

Quant de treball han fet per a pintar i mantindre el faraònic i hollywoodenc lletrer, una feinada fins i tot perillosa perquè la muntanya té forta pendent i resulta difícil i penós treballar-hi. De manera que açò quedaria simplement per al Guinness si no tinguera més implicacions, però lamentablement en té perquè per a pintar les lletres i mantenir-les han arrancat la pobra vegetació que hi havia. O siga que els pintors han fet un gran esforç, sens dubte amb bones intencions, però en el fons el que han aconseguit és degradar un poc més la muntanya i el seu ecosistema.

Caldria reflexionar si realment Cullera necessita anunciar-se amb tal lletrer perquè la vegen des de lluny, quan tothom a La Ribera i qualsevol de fora que conega un poquet la nostra geografia sap que eixa muntanya solitària a la vora de la mar i al costat del Xúquer sols pot ser la de Cullera, el poble que descansa als seus peus. On el turisme està molt massificat i els allotjaments solen ocupar-se al 90 o 100%. És, doncs, necessari signar la muntanya i pintar-li el nom al llom?

Hui no es podria fer aquest grafitti a la muntanya perquè estaria tipificat com atemptat ecològic, òbviament no del mateix calibre que la construcció del Manhattan que pretenen fer en lo poquet que han deixat sense edificar entre la platja i el riu, però atemptat al cap i a la fi, i seria castigat per la llei. Potser per això cap altre poble de la CV (ni de la Península) ha pintat el seu nom en lletres gegants a la muntanya veïna, encara que ho podrien haver fet per exemple Sagunt, Dénia, Xàtiva, Peníscola i d’altres; seria equivalent a pintar el nom d’Alacant als murs del castell que corona la ciutat, per això no ho han fet. Ni tan sols a Hollywood ho feren perquè a la Meca del cine sols ficaren lletres metàl·liques verticals a la muntanya circumdant, però sense tocar a penes la vegetació. I el que solen fer ara les ciutats és posar amb lletres grans i alçades el seu nom a l’entrada, en alguna rodona, mai en la muntanya o cap monument.

En definitiva, la muntanya de Cullera està massa castigada pels nombrosos incendis, construccions, carreteres, calfament del clima, etc. que ha patit, amb destrosses i impactes que l’han deixat quasi sense arbres i erosionant-se acceleradament. No li faltava ja més que la raparen i la pintaren. El que necessita, i està demanant a crits des de fa molts anys, és que l’ajuden a recuperar el bosc mediterrani que abans la cobria i més valdria que l’esforç dels pintors s’haguera dedicat a repoblar amb espècies autòctones diverses l’àrea on està el mega-rètol i els voltants, incloent-hi el reg suficient dels plantons durant el primer any, això sí que hauria sigut meritori i beneficiós per a tots.

I no es tracta d’una simple qüestió estètica, és que si les muntanyes tenen una bona cobertura vegetal aleshores suavitzen el clima, refrenen les plogudes torrencials, reduïxen les inundacions, infiltren l’aigua, mantenen les fonts, eviten les sequeres, protegixen la biodiversitat, etc. etc. Les muntanyes i els boscos ens beneficien directament a tots, pel contrari, si la muntanya es convertix en un desert de pedra morta açò perjudica a tothom.

En fi, suposem que ningú ens farà cas a Cullera i potser algú inclús s’enfadarà per la crítica, cosa que lamentem perquè volem ser més didàctics que crítics, però és que cada volta que anem a la platja i vegem el lletrerot allà dalt ho pensem, i hem de dir-ho.

La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció

La entrada Cullera no és Hollywood aparece primero en Ecologistas en Acción.