Són productes amb una vida útil que dura minuts o, com a molt, hores, i que es fabriquen a partir de materials no biodegradables, procedents majoritàriament del petroli, i, actualment, el seu reciclatge és nul.
En conseqüència, aquests objectes d’un sol ús tenen tres possibles destinacions: la seva crema a les incineradores de residus municipals, la seva disposició en abocadors, o, en el pitjor dels casos, la seva dispersió pel medi, terrestre en primera instància, però amb força possibilitats d’arribar a rius i mars.
Aquesta dispersió de màscares i guants pels diferents ecosistemes, que es calcula poden quedar-s’hi fins a 400 anys, dispersa un subproducte procedent de la seva degradació, que s’infiltra en l’interior dels cossos dels éssers vius: els microplàstics. Aquests s’han trobat en els aparells digestius dels animals i fins i tot a la sang dels éssers humans.
En aquests temps d’obligatorietat de portar boca i nas tapades, podem fer un càlcul aproximat de totes les màscares quirúrgiques que es consumeixen per cada milió d’habitants i quina quantitat de materials (polipropilè) es necessiten per produir-les que, un cop llençades, totes les tones de recursos es cremaran, s’abocaran o acabaran disperses per tots els racons del globus.
La entrada La Millor Vacuna és minimitzar els residus aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires