Tot i que a l’inici de la pandèmia semblava (com s’anunciava en els mitjans), que el SARS-CoV-2 no feia distincions socials, el pas del temps no sols ens ha mostrat el contrari, sinó que la pandèmia ha aprofundit en les desigualtats ja existents.
Impacte desigual
La Covid-19 s’ha encebat en major mesura en els estrats socials més vulnerables i desprotegits, ja que la pandèmia s’estén millor per societats desiguals pel fet que les classes més desfavorides tenen una major probabilitat d’emmalaltir fruit del seu menor accés a la sanitat i condicions de vida més insalubres.
Mancant polítiques preventives i de planificació dins d’un sistema socioeconòmic que treu rèdit de la catàstrofe, els governs s’han vist obligats a prendre mesures draconianes per a intentar frenar les corbes de contagi i mortalitat.
Aquestes mesures s’han basat fonamentalment a intentar evitar el contacte social per a sortejar així la transmissió del virus. Unes mesures que s’han mostrat distintament eficaces entre les comunitats més riques (on l’aïllament resulta molt més senzill i suportable) i les comunitats més humils, amb la població amuntegada i sense els mitjans suficients per a dur a terme tant físicament com econòmicament les mesures imposades pel govern.
El transcurs dels mesos ha fet visibles majors taxes de contagi, mortalitat, empobriment i deteriorament gradual i incessant en la qualitat de vida de les classes més desafavorides, tant en l’àmbit econòmic com psicològic, en una espiral que no ha fet més que augmentar les desigualtats preexistents i per tant el descontentament generalitzat i sentiment d’impotència entre aquests grups socials. Un context en el qual històricament hem pogut observar com servia de brou de cultiu i germen del sorgiment de feixismes i teories conspiranoiques, però que també servia de catalitzador per al canvi social.
Mesures discriminatòries i insuficients
Les mesures adoptades pels governs no han anat enfocades a solucionar l’arrel del problema com seria la destrucció dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat o les desigualtats econòmiques de gènere, ètnia, edat…
Contràriament, han anat dirigides com en anteriors crisis, al rescat de les grans corporacions i tenidors, soscavant les economies familiars a base de moratòries i augment del deute, en una dinàmica que no ha fet més que ampliar les bretxes socials i augmentar la riquesa de les multinacionals a través de compra de bons corporatius o fons de rescat condicionats a una suposada transició ecològica, o a la digitalització.
#LaMillorVacuna
L’impacte de les crisis mediambientals (en aquest cas provocada per la zoonosi d’un virus a causa de la pèrdua de biodiversitat i la destrucció dels ecosistemes) sempre és major entre les comunitats menys riques i aprofundeix les desigualtats.
Per això necessitem societats més igualitàries, resilients, autosuficients i sostenibles.
Des d’Ecologistes en Acció proposem 19 mesures ambientals i socials per a donar resposta a la crisi del coronavirus mentre ens preparem per a la transició ecosocial.
La entrada La Millor Vacuna són societats, igualitàries, resilients, autosuficients i sostenibles aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires