Igual com l’arròs amb coses no és una paella, aquests monuments gegantins i de plàstic tampoc mereixen ser considerats falles, perquè les falles tradicionals eren de fusta i cartró, molt més naturals, humils i artesanes.
L’altre dia vaig passar al costat de les falles més grans que estaven muntant a Alzira i novament vaig vore com els grans ninots estan fets amb poliestirè expandit (EPS), un plàstic derivat del petroli que s’estén pertot. Aleshores vaig recordar el gran núvol de fum negre que deixen en l’aire, contaminant la gent pròxima i el poble quan les cremen…
L’EPS pràcticament no es recicla i els residus que arriben al medi ambient solen acabar al mar, originant problemes mecànics i biològics a les espècies marines, algunes de les quals estan en perill d’extinció. El problema mecànic és obvi: els animals engulen el plàstic confonent-ho amb plàncton, meduses o d’altres i va acumulant-se fins a provocar-los bloquejos fatals, de manera que amb freqüència es troba EPS als intestins dels animals marins morts. I químicament, les propietats absorbents el fan encara més perillós perquè actua com una petita esponja, arreplegant i concentrant alguns dels contaminants més nocius que hi ha en l’aigua, amb el qual enverina els animals que se l’engulen.
Però no solament resulta dolent per als animals i els oceans, l’EPS també és nociu per als humans quan pesquem aquells i els mengem. A més afecta la salut reproductiva i està classificat com un possible carcinogen humà per l’Agència de Protecció Ambiental nord-americana (EPA) i per l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC). Per això més de 70 grans ciutats, entre les quals estan Nova York, Washington, San Francisco, etc., l’han prohibit ja i el consell dels experts és substituir-lo per compostos més naturals i reciclables com el paper o el cartró, per exemple.
El poliestirè expandit resulta molt més perillós quan es crema, com ocorre en les «falles» actuals, que acaben envoltades d’eixe fum negre, pudent, perquè no hi ha temperatura ni oxigenació suficients per a la combustió perfecta de l’EPS. Així la cremà és irregular, incompleta, i genera el sutge (hollín) i uns 90 hidrocarburs policíclics aromàtics, alguns d’ells tòxics, cancerígens i de potent efecte hivernacle.
Lògicament els primers en patir els efectes de l’EPS en la seua salut són els propis artesans fallers, que entre nombroses malalties poden arribar a patir Sensibilitat Química Múltiple, una poc coneguda, crònica, invalidant i sense tractament per a guarir-la, que pot ser causada per una forta exposició o per l’exposició reiterada en xicotetes dosis dels contaminants que hi ha en l’aire. Després poden resultar afectats els propis fallers i els veïns que estan a prop de la «falla» quan la cremen, en fumar-se el còctel de contaminants que genera.
Com l’indi Seattle, jo tampoc comprenc que es facen estes coses. Que, amb tants problemes com genera l’EPS, coneixent-ho tots i existint alternatives pràctiques (cartró tradicional, palla d’arròs, etc), seguisquen fent les «falles» tan gegants i amb aquest material tan perniciós. No ho comprenc. I menys encara puc comprendre que duguen els xiquets, que són els més tendres i sensibles a tots els contaminants, a respirar els tòxics que produïx la cremà…
Enguany hi ha poques, però l’any que ve tornaran a haver-ne centenars de «falles» per tota València i si realment fórem intel·ligents, artesans, fallers, veïns i autoritats arribarien a algun acord per a substituir el maligne poliestiré expandit i recuperar les falles tradicionals, més humils i de materials naturals, saludables i sostenibles.
Pedro Domínguez (portaveu de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció)
La entrada Açò no són falles! aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires