Sabies que Espanya és el productor més gran dels mal anomenats «biocombustibles» a la Unió Europea? Sabies que quan les refineries transformen oli de palma i de soja en «biodièsel» estan causant desforestació i violacions de drets humans en altres llocs del món? Sabies que el carburant fet de soja suposa el doble d’emissions de CO2 respecte del dièsel fòssil? Sabies que al Brasil l’expansió massiva de la soja està associada a la destrucció desenfrenada?
Els efectes demolidors de subvencionar una mala idea durant 20 anys
Amb el suposat propòsit de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector del transport, la Unió Europea (UE) -i els Estats membres com Espanya- ha impulsat l’ús d’agrocombustibles en el transport per carretera, aeri i marítim. Però la producció de combustibles comporta importants impactes socials i mediambientals com ara la destrucció de boscos tropicals.
Avui podem afirmar que el pla de la UE de promoure l’ús de combustibles a partir de biomassa com una de les mesures estrella per frenar l’escalfament global no només va ser un gran fracàs, sinó que va agreujar la crisi ambiental global.
A més, ha estat una de les polítiques més incoherents de la història. En comptes de reduir les emissions de la crema de combustibles fòssils, els «biocombustibles» com l’oli de palma, soja o la canya de sucre i el blat de moro, han provocat greus impactes socials, climàtics i de destrucció de biodiversitat, així com en el subministrament d’aliments i els mitjans de vida i la sobirania alimentària de les comunitats locals del Sud global i de la mateixa UE.
A la primera Directiva sobre «biocarburants» del 2003, la Comissió Europea va adoptar uns objectius indicatius del 2 % per al 2005 i del 5,75 % per al 2010 respecte de l’ús d’agrocombustibles en el transport. Per assolir aquests objectius, la Comissió va aprovar disposicions legals que permetien als Estats membre aplicar incentius fiscals als agrocombustibles. Tot això va incrementar fortament la demanda de biomassa importada de tercers països, fet que va motivar, al seu torn, la desforestació a gran escala per cultivar matèries primeres amb finalitats energètiques.
Entre el 2005 i el 2007, la UE va promoure el paquet energètic i la Directiva sobre qualitat dels carburants i va fixar un objectiu obligatori per a l’ús d’agrocombustibles en el transport. La Directiva relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables (2009/28/CE) va assignar un objectiu vinculant mínim del 10 % per a tots els Estats membres, amb relació al percentatge de biocarburants sobre el conjunt dels combustibles (gasoil i gasolina) de transport consumits el 2020.
Brasil, Agost 2020: Incendis forestals al Cerrado durant una expedició de la fundació Rainforest Foundation Norway per monitoritzar la relació entre la producció de soja i la desforestació de les regions del Cerrado i l’Amazònia. Foto: Victor Moriyama / Rainforest Foundation Norway.
La relació entre la política de biocombustibles de la UE i la desforestació
En una dècada, el consum es va multiplicar per deu, segons Eurostat. A Indonèsia i Malàisia, es van arrasar gran part dels seus boscos tropicals per exportar oli de palma i les conseqüències per a les comunitats locals han estat devastadores. Com a exemple, la desforestació a Indonèsia ha estat superior a la superfície d’Alemanya. Segons un informe de Transport & Environment, durant l’última dècada es van necessitar uns 8,4 milions d’hectàrees de terra per cultivar la colza, la palma, la soja i el gira-sol amb què produir biocombustibles.
Tenint en compte que la UE ja importava grans quantitats de matèries primeres produïdes de forma molt insostenible, com soja i oli de palma, per a alimentació humana, pinsos animals, productes industrials i altres fins, era evident que l’objectiu vinculant del 10 % agreujaria els impactes sobre la biodiversitat, el clima i les persones desplaçades per l’agroindústria.
Una sèrie d’estudis, encarregats per la mateixa Comissió Europea, han demostrat que l’ús d’agrocombustibles tant de palma com de soja suposa un augment net de les emissions de gasos d’efecte hivernacle enlloc d’una reducció. En ignorar aquest fet, l’enfocament de la UE sobre els biocombustibles està causant un dany devastador a grans franges dels ecosistemes naturals de Sud-Amèrica, Àsia i també a l’Àfrica.
La mobilització social, les denúncies de les comunitats afectades i els estudis científics van obligar Brussel·les a rectificar parcialment. Després d’analitzar-ne l’impacte en la desforestació i els canvis que produeixen en l’ús del sòl —que acceleren el canvi climàtic—, la UE prometia limitar els carburants generats a partir de primeres matèries alimentàries.
A la llum de les evidències científiques, el 2018 es va desenvolupar la nova Directiva Europea d’Energies Renovables (DER II) que, sense establir un camí clar per eliminar els agrocombustibles basats en cultius alimentaris, considera insostenible el biodièsel d’oli de palma, o d’alt risc a causa de la desforestació que porta associat el seu cultiu. Això significa que el volum d’oli de palma utilitzat per a carburants es reduirà progressivament fins al 0 % el 2030.
Brasil, Agost 2020: Avanç dels monocultius de soja al Cerrado. Foto: Victor Moriyama / Rainforest Foundation Norway.
Empenyent els ecosistemes de Sud-amèrica cap al col·lapse
Tot i això, l’actual política de biocombustibles de la UE està impulsant la demanda de soja. Primer perquè l’eliminació de l’oli de palma no farà més que augmentar l’ús de la soja a la barreja de biocombustibles. Segon, perquè no hi ha una rectificació semblant per als agrocombustibles basats en la soja, malgrat que l’expansió de les plantacions de soja és una de les causes principals de la desforestació a Amèrica del Sud.
Al Brasil, l’expansió massiva dels monocultius de la soja està portant la desforestació i els incendis forestals a cotes noves. Aquesta destrucció desenfrenada genera enormes emissions de carboni alhora que causa un dany irreparable a la biodiversitat del planeta.
El problema és especialment greu a la selva amazònica oriental i a la veïna regió del Cerrado així com el Pantanal i el Gran Chaco, on s’arrasen boscos, sabanes i aiguamolls per donar pas a les plantacions de soja. A més d’albergar una biodiversitat incalculable i emmagatzemar immenses quantitats de carboni, aquests ecosistemes forestals sostenen directament i indirectament els mitjans de vida de milions de persones a tot Amèrica del Sud. Per tant, tant les persones com el clima patiran si es permet que aquesta destrucció continuï.
A més, una altra investigació vincula la desforestació, els incendis forestals i la intimidació de les comunitats locals amb les cadenes de subministrament de Bunge i Cargill que també venen la mercaderia a Espanya. Les comunitats pateixen acaparaments de terra, violència i amenaces de mort per part d’empleats i de personal de seguretat d’explotacions que subministren soja a aquestes multinacionals. Aquestes dues empreses haurien d’estar perseguides judicialment per comercialitzar soja cultivada a terres desforestades i en conflicte.
En altres paraules: la política de biocombustibles de la UE i les empreses que se’n lucren provoquen una destrucció ecològica i social generalitzada, i empenyen alguns dels ecosistemes més importants cap al seu punt de ruptura.
En el cas de l’Amazònia, dècades de desforestació han portat el bosc tropical més gran del món a una situació de col·lapse ecològic, també coneguda com a «punt d’inflexió».
L’augment de les inundacions, les sequeres i els incendis són un clar senyal d’advertència que l’Amazònia està molt a prop d’aquest punt de no retorn o fins i tot en el punt mateix. Com que gran part de Sud-amèrica depèn de l’Amazones i els seus rius voladors per al subministrament d’aigua dolça, aquests fenòmens meteorològics extrems tenen un impacte massiu en la població que viu a l’Amazones, però també en llocs més llunyans com Argentina. I el que és pitjor, també augmenten l’alliberament de carboni de la zona i acceleren el canvi climàtic.
Si aquest cercle viciós continua, una gran part de l’Amazònia esdevindrà sabana. La sabana tropical que ara es troba al sud de l’Amazones, el Cerrado, esdevindrà desert.
Si la UE permet que això passi, milions de persones es quedaran sense suport. Sense aigua i amb enormes dificultats per cultivar els seus aliments. La mateixa indústria que ha causat aquesta destrucció —la producció de soja i carn— s’esfondrarà.
Un ràpid cessament de la desforestació i un esforç massiu per restaurar part d’allò perdut encara ens poden treure d’aquest escenari distòpic.
Acció al Ministeri d’Afers Exteriors per denunciar la política comercial del Govern espanyol. Foto: Álvaro Minguito, El Salto Diario.
Deixar d’importar soja per aturar la catàstrofe ecològica
Fins ara, la UE no ha establert normes ni directrius per utilitzar i importar agrocombustibles derivats de la soja. Per això, reclamem a la UE i al Govern espanyol que reconeguin la soja com a producte d’alt risc de desforestació i que en redueixin la importació.
Si els líders de la UE tinguessin una mica de visió de futur, haurien de deixar de finançar la destrucció d’ecosistemes vitals i la despulla de comunitats, i canviar la política de biocombustibles.
L’eliminació de la desforestació associada a les primeres matèries utilitzades per als agrocombustibles de la UE ha de ser una primera mesura d’emergència.
La entrada Que la política d’agrocombustibles de la UE deixi de causar desforestació i violència aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires