La contaminació de l’aire per ozó repunta a Catalunya per efecte del canvi climàtic

Finalitzades les restriccions de mobilitat per la crisi de la COVID-19, les intenses i prolongades onades de calor estivals del 2022 han elevat les puntes d’ozó i s’han recuperat els nivells habituals en els anys anteriors a la pandèmia.
L’informe anual sobre la contaminació per ozó d’Ecologistes en Acció conclou que la totalitat de la població i del territori de Catalunya han estat exposats enguany a uns nivells insalubres d’aquest contaminant.
La Generalitat de Catalunya segueix sense adoptar mesures eficaces sobre el transport, la indústria i la ramaderia intensiva que evitin els episodis puntuals i redueixin els elevats nivells de fons del contaminant més lligat al canvi climàtic.

L’informe estatal sobre ozó elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides entre l’1 de gener i el 30 de setembre de 2022 en 490 estacions oficials de mesurament repartides per tot el territori espanyol, entre les quals, 51 situades a Catalunya.

Pel que fa a Catalunya, entre les seves principals conclusions, destaquen:

[Informe] La contaminación por ozono
en el Estado español durante 2022

L’ozó és un contaminant molt complex que no té una font humana directa, sinó que es forma en la superfície terrestre en presència de radiació solar per la combinació d’altres contaminants denominats precursors emesos pel transport, les centrals termoelèctriques, certes activitats industrials o la ramaderia intensiva. Es tracta, per tant, d’un contaminant secundari que a l’estiu afecta les àrees suburbanes i rurals influenciades per la contaminació urbana i industrial.
L’ozó troposfèric continua sent el contaminant atmosfèric que any rere any afecta a més població i territori en l’Estat espanyol, i el més estretament lligat al canvi climàtic, per la seva relació amb les altes temperatures. Durant el 2022, els seus nivells han repuntat respecte als dos anys de la pandèmia (2020 i 2021) a conseqüència de les tres intenses i prolongades onades de calor de l’estiu, el més càlid des d’almenys 1961, i s’han recuperat les concentracions habituals en els anys anteriors a la crisi sanitària.
L’informe d’Ecologistes en Acció pren com a referència el valor recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), d’acord amb el qual l’aire contaminat per ozó ha afectat el 2022 la totalitat de la població i del territori catalans.
Si es considera el valor objectiu triennal establert per la normativa europea i estatal de qualitat de l’aire, més lax que la recomanació de l’OMS, la població que ha respirat aire contaminat per sobre de l’estàndard legal seria de només 22.000 persones, en la zona Prepirineu, l’única on la mitjana de les estacions de mesurament existents ha superat aquest valor objectiu.
La freqüència de les superacions dels estàndards de l’OMS i legal ha estat una mica inferior a la dels anys previs a la pandèmia, amb descensos de tan sols el 6% i el 8% respectivament en relació a la mitjana de les registrades en el període 2012-2019, en el conjunt de Catalunya; mentre que el 2022 s’han produït 42 superacions del llindar d’informació, repartides per l’interior i Tarragona, tot coincidint amb les onades de calor.
L’ozó ha augmentat en les estacions urbanes de la ciutat de Barcelona i del Vallès-Baix Llobregat, al Camp de Tarragona i al Maresme. Quatre estacions de les zones *Comarques de Girona, Plana de Vic i Prepirineu, amb 610.000 habitants, han continuat incomplint l’objectiu legal en el trienni 2020-2022.
El canvi climàtic es confirma com un factor determinant en l’agreujament dels episodis de mala qualitat de l’aire per ozó, per l’increment de les temperatures, l’allargament progressiu de la durada de l’estiu (estimat per l’AEMET en un dia a l’any) i la reducció de les precipitacions; a més d’altres «inconvenients» ambientals entre els quals el 2022 cal destacar a Espanya els virulents incendis forestals.
La contaminació per ozó ha d’abordar-se com un problema sanitari de primer ordre, que causa cada any entre 1.500 i 1.800 morts en l’Estat espanyol, segons l’Agència Europea de Medi Ambient. Durant l’estiu de 2022, l’Institut de Salut Carles III ha identificat a Catalunya 580 morts atribuïbles a les elevades temperatures i a l’exposició més gran associada a l’ozó. Les persones més afectades són infants, gent gran, dones embarassades i persones amb malalties cardiorespiratòries cròniques.
El cost sanitari i laboral de la contaminació per ozó va ser de 5.000 milions d’euros el 2013, un 0,33% del PIB espanyol, segons el Banc Mundial, sense considerar els danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.
La informació a la ciutadania per part de les administracions públiques no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema. La Generalitat de Catalunya s’ha limitat a difondre avisos rutinaris durant els episodis estivals d’ozó, i manca del preceptiu pla d’acció enfront d’aquests, per la qual cosa no contempla mesures com la limitació del trànsit en l’Àrea metropolitana de Barcelona o de l’activitat industrial al Camp de Tarragona.
Els plans autonòmics de qualitat de l’aire per a reduir la contaminació per ozó són obligatoris, segons la legislació i el Tribunal Suprem. Però la Generalitat de Catalunya segueix sense elaborar-los en les zones on resulten preceptius. Ecologistes en Acció ha denunciat judicialment la negligència del govern català, pendent de sentència.
Les principals vies d’actuació per a reduir la contaminació de l’aire per ozó són la disminució del trànsit motoritzat amb la introducció d’un peatge urbà, com el projecte Barcelona 22 que l’organització va presentar juntament amb altres entitats el passat mes de maig i que demostra que podria reduir més del 21,5% del trànsit. També és necessari cancel·lar els projectes d’ampliació de ports i aeroports i impulsar un pla de decreixement del trànsit marítim i aeri, tot eliminant els vols amb alternativa ferroviària, així com una moratòria per a les grans explotacions ramaderes intensives. Així mateix, es reclama l’adopció de les millors tècniques industrials disponibles i el suport a les energies renovables en substitució de les fòssils.
La crisi de la COVID-19 ha demostrat que la reducció estructural del transport i la descarbonització de la indústria i els edificis -en la construcció, la rehabilitació energètica i el funcionament- són les millors eines per a millorar la qualitat de l’aire que respirem, a les ciutats i en les zones rurals, també en el cas de l’ozó. La dramàtica situació creada per la pandèmia ha corroborat que la reducció de les emissions de precursors sí que és efectiva per a combatre la contaminació per ozó.