- Organitzacions ecologistes i socials qüestionen la necessitat del corredor verd “BarMar” anunciat pels governs francès, espanyol i portuguès.
- Aquesta proposta d’infraestructura no respon a les necessitats de la ciutadania per fer front a la crisi energètica i allunya d’una transició energètica justa.
- La inconsistència tècnica del projecte visibilitza una aposta promoguda pel sector gasista, que no s’ajusta a la realitat energètica i social.
Davant els acords exposats pels presidents dels Estats francès, portuguès i espanyol el 20 d’octubre, les organitzacions Amigos de la Tierra, Comité Ciudadano de Emergencia de la Ría del Ferrol, Ecologistes en Acció, Fundación Renovables, Greenpeace, Observatori del Deute a la Globalització (ODG) i WWF mostren el seu rebuig contundent davant dels projectes d’interconnexió gasista presentats, anomenats per aquests governs com a “corredors verds”. Les organitzacions ecologistes i socials consideren que tant el gasoducte submarí com la tercera connexió amb Portugal són innecessàries, suposen un impediment per a una transició energètica justa, són un rentat verd per a la indústria gasista i bloquegen fons que haurien d’adreçar-se a solucions reals que ja poden ser implementades.
Amigos de la Tierra, Comité Ciudadano de Emergencia de la Ría del Ferrol, Ecologistes en Acció, Fundación Renovables, Greenpeace, Observatori del Deute a la Globalització (ODG) i WWF celebren l’adéu definitiu al Midcat, una prova més que la fi del gas fòssil com a font d’energia és més a prop. Aquestes organitzacions consideren que el més probable és que la proposta de nou corredor submarí, anomenada BarMar, tampoc no es dugui a terme per la inviabilitat del projecte. Tot i així, mentre es desestima la idea, es perdrà temps, esforç i diners públics en estudis que podrien destinar-se a les veritables solucions: l’estalvi energètic i les renovables dimensionades.
Les organitzacions plantegen les consideracions següents:
- A nivell tècnic, actualment el 99 % de l’hidrogen produït procedeix de combustibles fòssils, principalment del gas fòssil. La promoció de l’hidrogen segueix lligant la ciutadania al consum de gas fòssil. No suposa un respir per a la conjuntura energètica ni a mig ni a llarg termini pels alts consums energètics que comportaria. Construir un suposat hidroducte internacional és incompatible amb la xarxa de gasoductes nacionals. Marsella està envoltada de gasoductes que exporten gas a centres industrials al nord de França i d’Itàlia, per això dilapida l’argument de transportar hidrogen verd a curt termini i el més probable és que porti gas o gas barrejat amb una mica d’hidrogen durant dècades.
- La construcció, a més, resulta molt complicada en ser un gasoducte submarí, i teòricament enfocat al transport d’hidrogen. Es necessiten materials especials, com l’aliatge específic d’acer, i els compressors més potents i adaptats. Tot això pot derivar en costos molt alts. És necessari un estudi tècnic del fons marí i impactes als ecosistemes marins.
- Encara que no coneixem en detall el traçat, travessarà el Golf de Lleó, que és una de les zones amb més índex de biodiversitat a la Mediterrània, on hi ha espais marins protegits, el corredor de cetacis o el Santuari de Pelagos.
- Hi ha qüestions de vulnerabilitat geogràfiques i impactes mediambientals i climàtics, com ha passat amb el Nord Stream. No s’ha avaluat com afectarien les fuites d’hidrogen als ecosistemes marins ni els seus impactes a l’atmosfera, a causa de les seves propietats fisicoquímiques, la seva alta inflamabilitat i coeficient de difusió més gran que el del gas fòssil. Tampoc no hi ha constància dels plans de contingència sobre això.
- Finalment, actualment el procés d’electròlisi té una pèrdua d’eficiència del 30 %, cosa que provocaria un sobredimensionament de la generació renovable i els megaprojectes a l’Estat espanyol.
A nivell polític, les organitzacions expressen la sorpresa davant aquest canvi de postura de l’Estat francès, que des de l’any 2011 s’ha oposat a la construcció d’interconnexions que no fossin elèctriques. Es pregunten a què es deu aquest canvi i quins beneficis obtindria França recolzant aquest projecte, tenint en compte les intenses mobilitzacions socials en contra de les megainfraestructures gasistes i l’increment del cost de la vida.
Així mateix, denuncien el discurs de Hub energètic amb què l’Estat espanyol s’ha posicionat les últimes dècades com a exportador d’energia per al centre d’Europa, amb un to més agressiu durant l’últim any. Primer era el gas, ara l’hidrogen. Per això, les organitzacions es pregunten si és un projecte realment necessari per respondre a les necessitats energètiques de la ciutadania i fer front a la crisi energètica actual.
Aquesta decisió allunya una transició energètica que es basi en energies renovables i que sigui justa. També suposarà un gran impacte al territori perquè suposaria la implementació de megaprojectes renovables per a la producció d’hidrogen i la seva exportació.
Les organitzacions plantegen qüestions importants encara sense resoldre: amb quins fons es finançarà aquest corredor? Tornaran a ser les persones consumidores les que pateixin l’encariment de la factura energètica o serà introduït en uns fons de recuperació que generin deute per a les futures generacions?
Després de l’anunci realitzat pels governs francès, portuguès i espanyol, les organitzacions ecologistes inicien una campanya per paralitzar aquesta nova megainfraestructura energètica, que es basa en un posicionament polític dels governs espanyol, francès i portuguès, sense saber quina és l’opinió dels reguladors de l’energia, com ha passat amb el MidCat. La societat civil estarà vigilant davant dels passos que es facin per al desenvolupament del BarMar.
La entrada L’hidrogen verd com a salvavides de la indústria del gas aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires