Sobre la Llei valenciana de residus i sòls contaminats per a una economia circular: una llei poc ambiciosa, de baixa qualitat tècnica, amb una tramitació irregular, sospitosa d’inconstitucionalitat i que perd l’oportunitat d’imposar una fiscalitat més costosa per a l’abocament, incineració i coincineració dels residus.
La Llei 5/2022, de 29 de novembre, aprovada pel Ple de les Corts Valencianes de 10 de novembre de 2022, s’ha publicat finalment en el DOGV de l’1 de desembre de 2022. Ens trobem amb una llei que ha tingut una tramitació defectuosa, a partir d’una proposició de llei que va partir dels grups parlamentaris del Botànic al desembre de 2020 amb l’excusa d’una urgència que s’ha demostrat falsa, i que no ha satisfet els requisits de la tramitació d’un avantprojecte de llei d’iniciativa governamental. No ha sigut acompanyada dels preceptius informes sobre impacte econòmic, de gènere, etc., ni dels dictàmens dels òrgans de consulta i participació (Consell Jurídic Consultiu, Comité Econòmic i Social, CAPMA). Tampoc ha sigut sotmesa a consultes i informació pública.
És una llei de baixa qualitat tècnica legislativa, de redacció confusa i sovint enrevessada, que utilitza termes que no defineix prèviament i que moltes vegades es limita a transcriure i reproduir paràgrafs sencers de la Llei 7/2022, de residus estatal, encara que en origen pretenia ser més ambiciosa. Els redactors de la llei desconeixen espais temàtics relacionats importants (emissions industrials i Millors Tècniques Disponibles, competència per a regular els Sistemes Integrats de Gestió) amb resultats contradictoris amb les normatives que els regulen. L’autorització perquè el material bioestabilitzat es puga utilitzar en agricultura com a esmena orgànica és incompatible amb el Reglament europeu sobre fertilitzants.
Hi ha una probabilitat raonable que aquesta llei es declare inconstitucional ja que permet que la Comunitat Autònoma assumisca competències estatals en matèria de responsabilitat ampliada del productor. La inseguretat jurídica està present en molts dels articles de la llei. Especialment en l’obligació dels Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Producte (SCRAP) de la implantació del sistema de recompensa per devolució (SDR) de fins a 10.000 màquines automàtiques dels envasos de botelles de plàstic de begudes, que tornarien només 2 cèntims d’euro en retornar la botella. Aquesta llei pot envair competències europees sobre les dificultats de la posada en el mercat de productes no reciclables.
La Llei 5/2022 té alguns aspectes positius, però insuficients per a fer front a la greu problemàtica ambiental que hi ha al País Valencià pel que fa als residus i posar fre al col·lapse de la majoria de les instal·lacions de tractament i eliminació existents. La creació de l’Agència Valenciana de Residus és una mesura positiva, però insuficient per a acabar amb el descontrol de les instal·lacions de tractament i eliminació dels residus, i en general amb la deficient gestió dels residus al País Valencià.
La Llei suposa perdre l’oportunitat d’imposar una fiscalitat ambiental relacionada amb els residus més ambiciosa que la de la Llei 7/2022 estatal, que grave amb majors quotes l’abocament, la incineració i la coincineració dels residus, que són les pràctiques de gestió de residus que tenen un major impacte ambiental i sobre el clima.
Informe d'Ecologistes en Acció del País Valencià sobre la Llei 5/2022, de 30 de novembre
Sobre la Ley Valenciana de residuos y suelos contaminados para una economía circular: Una Ley poco ambiciosa, de baja calidad técnica, con una tramitación irregular, sospechosa de inconstitucionalidad y que supone una pérdida de oportunidad de imponer una fiscalidad más gravosa para el vertido, incineración y coincineración de los residuos.
La Ley 5/2022, de 29 de noviembre, aprobada por el Pleno de Les Corts Valenciana de 10 de noviembre de 2022 fue finalmente publicada en el DOGV del 1 de diciembre de 2022. Nos encontramos con una Ley cuya tramitación ha sido defectuosa, a partir de una Proposición de Ley que partió de los grupos parlamentarios del Botànic en diciembre de 2020 con la excusa de urgencia que se ha demostrado falsa, y que no ha satisfecho los requisitos de la tramitación de un anteproyecto de Ley de iniciativa gubernamental. No ha sido acompañada de los preceptivos informes sobre impacto económico, de género, etc, ni de los dictámenes de los órganos de consulta y participación (Consell Jurídic Consultiu, Comité Económico y Social, CAPMA). Tampoco ha sido sometida a consultas e información pública.
Nos encontramos con una Ley de baja calidad técnica legislativa, de redacción confusa y farragosa muchas veces, que utiliza términos que no se definen previamente, y que muchas veces se limita a transcribir y reproducir párrafos enteros de la Ley 7/2022, de residuos estatal, aunque pretendía ser más ambiciosa que ella en origen. Los redactores de la Ley desconocen espacios temáticos relacionados importantes (emisiones industriales y las Mejores Técnicas Disponibles, competencia para regular los Sistemas Integrados de Gestión) con resultados contradictorios con las normativas que las regulan. La autorización para que el material bioestabilizado se pueda utilizar en agricultura como enmienda orgánica es incompatible con el Reglamento europeo sobre fertilizantes.
Hay razonables probabilidades de que esta Ley sea declarada inconstitucional ya que permite que la Comunidad Autónoma asuma competencias del Estado en materia de Responsabilidad Ampliada del Productor. La inseguridad jurídica está presente en muchos de los artículos de la Ley. Especialmente en la obligación de los SCRAP de la implantación del Sistema de Recompensa (SDR) por devolución de hasta 10.000 máquinas automáticas de los envases de botellas de plástico de bebidas, que devolverían solamente 2 céntimos de euro al devolver la botella. Esta Ley puede invadir competencias europeas sobre las dificultades de la puesta en el mercado de productos no reciclables.
La Ley 5/2022 tiene algunos aspectos positivos, pero insuficientes para hacer frente a la grave problemática ambiental existente en el País Valenciano en el tema de los residuos y poner freno al colapso de la mayoría de las instalaciones de tratamiento y eliminación existentes. La creación de la Agencia Valenciana de Residuos, es una medida positiva, pero insuficiente para atajar el descontrol de las instalaciones de tratamiento y eliminación de los residuos, y en general sobre la deficiente gestión de los residuos en el País Valenciano.
La Ley supone una pérdida de oportunidad para imponer una fiscalidad ambiental relacionada con los residuos, más ambiciosa que la Ley 7/2022 estatal, grabando con mayores cuotas el vertido, la incineración y coincineración de los residuos, las prácticas de gestión de residuos con mayores impactos ambientales y sobre el clima.
Informe de Ecologistas en Acción del País Valenciano sobre la Ley 5/2022, de 30 de noviembre
La entrada La Llei valenciana de residus: Una llei poc ambiciosa aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires