- Ecologistes en Acció ha presentat el seu informe Banderes Negres 2023, amb el qual trau a la llum els casos més significatius de contaminació i mala gestió ambiental de les costes de l’Estat espanyol.
- De les 48 Banderes Negres que ha atorgat, 6 corresponen al litoral valencià.
- A més de l’estudi en format informe, enguany també es poden trobar els resultats en format mapa en la pàgina web de l’organització ecologista.
Banderas Negras 2023 [País Valencià]
Un any més, després d’una nova inspecció dels més de 8.000 quilòmetres de les costes de l’Estat espanyol, Ecologistes en Acció ha presentat l’informe Banderes Negres 2023, que atorga un total de 48 Banderes Negres: dos per província i/o ciutat autònoma, una bandera per contaminació i una altra per mala gestió ambiental del litoral. Com en anys anteriors, l’informe de 2023 recull les situacions d’afecció ambiental més greus, però no totes, que segons l’organització podrien ser moltes més.
Encara que cada any s’observen problemàtiques similars a les anteriors, un dels majors problemes que s’identifica en l’informe és el de la turistificació i urbanització del nostre litoral. De les 48 banderes atorgades enguany, el repartiment en funció de la seua naturalesa és el següent:
- Urbanització de la costa, a vegades fins i tot envaint el domini públic maritimoterrestre (17).
- Abocaments, deficiències en els sistemes de sanejament i greus problemes de depuració (12).
- Contaminació química, lumínica i/o acústica (6).
- Afeccions a la biodiversitat (6).
- Acumulació de residus marins (3).
- Dragatges i ampliacions portuàries sense justificació (2).
- Altres (2)
6 Banderes Negres al litoral valencià
Cala Mosca (Oriola)
És l’únic tram de costa sense rajola del municipi d’Oriola. És una platja d’aproximadament 1 km d’extensió, amb un xicotet penya-segat i una gran riquesa mediambiental. A primera vista pot semblar un lloc sense interés paisatgístic, però és un clar representant del litoral mediterrani, amb una gran biodiversitat i espècies perfectament adaptades a un ecosistema àrid, amb poques precipitacions i la influència de la mar.
Hi trobem pins blancs, margallons, fardatxos ibèrics, gavines corses, escaterets (Hydrobates pelagicus), etc., i compta amb dues espècies vulnerables: l’esteperola cap de gat o romer moixí (Helianthemum caput-felis) i el caragol Tudorella mauretanica. A més, al davant de la costa, les aigües alberguen una praderia de posidònia i una gran varietat de peixos.
Arenal de Xàbia
La zona de l’Arenal té un problema greu de vessaments: desgraciadament, cada vegada que es produeixen episodis de fortes pluges i temporals, la costa apareix plena de tovalloletes i altres restes entre les quals destaquen les fatbergs (pedres formades per calç, detergents, restes fecals, greixos i cel·lulosa). Aquests vessaments són massius i la seua extensió abasta tant la platja de l’Arenal com els trams de costa pròxims.
Platja de l’Arbre del Gos (Parc Natural de l’Albufera)
Aquesta platja ni tan sols ha pogut ser avaluada per a Bandera Blava aquest estiu, perquè estarà en obres fins el 2024, ja que l’emplenaran amb tones d’arena, una altra vegada, i li faran més espigó. I tot això malgrat estar dins del Parc Natural de l’Albufera, i ser un espai de la Xarxa Natura 2000, per ser ZEPA (Zona d’Especial Protecció per als Ocells). Aquestes platges són les que separen el llac de l’Albufera de la mar, així com els seus arrossars (aigua dolça).
La gestió que es fa de la dinàmica de reculada de les platges és pèsima: a curt termini, ineficaç i devoradora de recursos del propi territori (banc d’arena marí pròxim), sense solucionar res.
Platges de València
La Bandera Negra per contaminació a València, enguany, és per als serveis de les administracions local, autonòmica i estatal encarregades del control de la contaminació de les aigües residuals depurades al municipi de València, d’una banda, i del control de la qualitat de les aigües costaneres, d’altra, per l’opacitat d’aquestes administracions i la dificultat a obtindre informació pública sobre contaminació de les aigües.
Platja del Surrach (Benicarló)
Platja natural de cudols, d’uns 400 m de llarg, que no és sotmesa a operacions de neteja estival per part de les administracions i en la qual s’acumulen, any rere any, enormes quantitats de residus sòlids de diversa naturalesa.
Platja del Fortí (Vinaròs)
Platja regenerada amb arenes de trituració que està sotmesa a noves tasques de construcció i reparació d’espigons des de 2018 i emparades actualment amb mesures i fal·làcies com a “Adaptació de la costa al canvi climàtic i implementació de les estratègies marines i dels plans d’ordenació de l’espai marítim”.
La designació de platges canines sense contemplar els criteris ambientals
En aquesta ocasió apareix per primera vegada una problemàtica que fins ara no s’havia denunciat: la proliferació de platges canines designades sense fer prèviament una avaluació d’impacte ambiental, la qual cosa ha generat en algun cas un impacte greu.
Passejar amb gossos per entorns naturals s’ha convertit en una activitat molt popular a tot el món, que planteja una sèrie de problemes mediambientals i desafiaments que han de ser abordats de manera responsable per part de les administracions i de la societat. Molts estudis científics evidencien l’elevat impacte que el passeig amb gossos causa sobre la fauna litoral, principalment als ocells, perquè és l’hàbitat exclusiu per a la seua alimentació, descans i reproducció. Els efectes negatius d’aquesta activitat es quantifiquen molt per damunt de la resta de tipus de molèsties analitzades.
Segons Ecologistes en Acció, “no es tracta de demonitzar cap animal, ni a les persones que els acompanyen, sinó d’entendre la interacció que es produeix entre ells: els ocells perceben el gos com a predador i aquest a elles com a presa. Quan permetem que un gos acace els ocells, encara que no els atrape, les causem un important estrés, els impedim o dificultem l’obtenció d’aliment, els privem de descans i el obliguem a invertir una elevada despesa energètica en haver de fugir”.
La designació de platges canines és una iniciativa en auge presa per ajuntaments en la qual habitualment no es tenen en compte criteris mediambientals i en la qual es seleccionen les platges considerades de menor valor turístic, que paradoxalment solen coincidir amb les que presenten major valor ecològic. No obstant això, Ecologistes en Acció considera que hauria de ser just a l’inrevés.
Banderes recurrents i alguns avanços
Enguany, de nou, es reiteren banderes negres a atemptats ecològics que semblaven en vies de solucionar-se, però la resolució de les quals està encallada en el tràmit administratiu o atrapada en el laberint judicial, molt garantista amb els infractors. Afortunadament, també hi ha casos de millores que s’han aconseguit gràcies a la mobilització ciutadana i de les organitzacions ecologistes.
Ana Aldarias, portaveu d’Ecologistes en Acció, ha declarat: “Celebrem aquestes millores, però hem de subratllar que els atemptats ecològics es continuaran produint mentre prevalga el creixement econòmic sobre qualsevol altre criteri i el respecte ambiental brille per la seua absència. Sense una economia planificada i amb control democràtic, la vida sempre eixirà perdent”.
Se presentan las 48 Banderas Negras a los casos más relevantes de contaminación y mala gestión del litoral
• Ecologistas en Acción ha presentado su informe Banderas Negras 2023, con el cual saca a la luz los casos más significativos de contaminación y mala gestión ambiental de las costas del Estado español.
• De las 48 Banderas Negras que ha otorgado, 6 corresponden al litoral valenciano.
• Además del estudio en formato informe, este año también se pueden encontrar los resultados en formato mapa en la página web de la organización ecologista.
Un año más, después de una nueva inspección de los más de 8.000 kilómetros de las costas del Estado español, Ecologistas en Acción ha presentado la informe Banderas Negras 2023, que otorga un total de 48 Banderas Negras: dos por provincia y/o ciudad autónoma, una bandera por contaminación y otra por mala gestión ambiental del litoral. Cómo en años anteriores, el informe de 2023 compilación las situaciones de afección ambiental más graves, pero no todas, que según la organización podrían ser muchas más.
Aunque cada año se observan problemáticas similares a las anteriores, uno de los mayores problemas que se identifica en el informe es el de la turistificación y urbanización de nuestro litoral. De las 48 banderas otorgadas este año, el reparto en función de su naturaleza es el siguiente:
- • Urbanización de la costa, a veces incluso invadiendo el dominio público maritimo-terrestre (17).
- • Vertidos, deficiencias en los sistemas de saneamiento y graves problemas de depuración (12).
- • Contaminación química, lumínica y/o acústica (6).
- • Afecciones a la biodiversidad (6).
- • Acumulación de residuos marinos (3).
- • Dragados y ampliaciones portuarias sin justificación (2).
- • Otros (2)
6 Banderas Negras al litoral valenciano
Cala Mosca (Orihuela)
Es el único tramo de costa sin ladrillo del municipio de Orihuela. Es una playa de aproximadamente 1 km de extensión, con un pequeño acantilado y una gran riqueza medioambiental. A primera vista puede parecer un lugar sin interés paisajístico, pero es un claro representante del litoral mediterráneo, con una gran biodiversidad y especies perfectamente adaptadas a un ecosistema árido, con pocas precipitaciones y la influencia del mar.
En ella encontramos pinos carrascos, palmitos, lagartos ibéricos, gaviotas de Audoin, paíños, etc, y cuenta con dos especies vulnerables: La jarilla cabeza de gato (Helianthemum caput-felis), y el caracol Tudorella mauretanica. Además, frente a la costa, sus aguas albergan una pradera de posidonia y una gran variedad de peces.
Arenal de Xàbia
La zona del Arenal tiene un problema grave de vertidos: desgraciadamente, cada vez que se producen episodios de fuertes lluvias y temporales, la costa aparece llena de toallitas y otros restos entre los cuales destacan las fatbergs (piedras formadas por cal, detergentes, restos fecales, grasas y celulosa). Estos vertidos son masivos y su extensión abarca tanto la playa del Arenal como los tramos de costa próximos.
Playa de l’Arbre del Gos (Parque Natural de l’Albufera)
Esta playa ni siquiera ha podido ser evaluada para Bandera Azul este verano, porque estará en obras hasta el 2024, ya que la van a rellenar con toneladas de arena, otra vez, y le van a hacer más espigón. Y todo ello a pesar de estar dentro del Parque Natural de l’Albufera, y ser un espacio de la Red Natura2000, por ser ZEPA (Zona de Especial Protección para las Aves). Estas playas son las que separan el lago de l’Albufera del mar, así como sus arrozales (agua dulce).
La pésima gestión que se hace de la dinámica de retroceso de las playas. La hemos nombrado gestión litoral tipo “tirita caníbal territorial”: cortoplacista, ineficaz y que devora recursos del propio territorio (banco de arena marino cercano) sin solucionar nada.
Playas de València
La Bandera Negra por contaminación en València, este año, es para los servicios de las administraciones local, autonó-mica y estatal encargadas del control de la contaminación de las aguas residuales depuradas en el municipio de València, por un lado, y del control de la calidad de las aguas costeras, por otro lado, por la opacidad de estas administraciones y la dificultad en obtener información pública sobre contaminación de las aguas.
Playa del Surrach (Benicarló)
Playa natural de cantos rodados, de unos 400 m de largo, que no es sometida a operaciones de limpieza estival por parte de las administraciones y en la cual se acumulan, año tras año, enormes cantidades de residuos sólidos de diversa naturaleza.
Playa del Fortín (Vinaròs)
Playa regenerada con arenas de machaqueo que estsometida a nuevas labores de construcción y reparación de espigones desde 2018 y amparados actualmente con medidas y falacias como “Adaptación de la costa al cambio climático e implementación de las estrategias marinas y de los planes de ordenación del espacio marítimo”.
La designación de playas caninas sin contemplar los criterios ambientales
En esta ocasión aparece por primera vez una problemática que hasta ahora no se había denunciado: la proliferación de playas caninas designadas sin hacer previamente una evaluación de impacto ambiental, lo cual ha generado en algún caso un impacto grave.
Pasear con perros por entornos naturales se ha convertido en una actividad muy popular en todo el mundo, que plantea una serie de problemas medioambientales y desafíos que tienen que ser abordados de manera responsable por parte de las administraciones y de la sociedad. Muchos estudios científicos evidencian el elevado impacto que el paseo con perros causa sobre la fauna litoral, principalmente a las aves, pues es el hábitat exclusivo para su alimentación, descanso y reproducción. Los efectos negativos de esta actividad se cuantifican muy por encima del resto de tipos de molestias analizadas.
Según Ecologistas en Acción, “no se trata de demonizar a ningún animal, ni a las personas que los acompañan, sino de entender la interacción que se produce entre ellos: las aves perciben al perro como predador y éste a ellas como presa. Cuando permitimos que un perro persiga a las aves, aunque no las atrape, causamos en ellas un importante estrés, les impedimos o dificultamos la obtención de alimento, las privamos de descanso y las obligamos a invertir un elevado gasto energético en tener que huir”.
La designación de playas caninas es una iniciativa en auge tomada por ayuntamientos en la que habitualmente no se tienen en cuenta criterios medioambientales y en la que se seleccionan aquellas playas consideradas de menor valor turístico, que paradójicamente suelen coincidir con las que presentan mayor valor ecológico. Sin embargo, Ecologistas en Acción considera que tendría que ser justo al revés.
Banderas recurrentes y algunos avances
Este año, de nuevo, se reiteran banderas negras a atentados ecológicos que parecían en vías de solucionarse, pero cuya resolución está aletargada en el trámite administrativo o atrapada en el laberinto judicial, muy garantista con los infractores. Afortunadamente, también hay casos de mejoras que se han conseguido gracias a la movilización ciudadana y de las organizaciones ecologistas.
Ana Aldarias, portavoz de Ecologistas en Acción, ha declarado: “Celebramos estas mejoras, pero tenemos que hacer hincapié en que los atentados ecológicos se seguirán produciendo mientras prevalezca el crecimiento económico sobre cualquier otro criterio y el respeto ambiental brille por su ausencia. Sin una economía planificada y con control democrático, la vida siempre saldrá perdiendo”.
Mapa interactiu
La entrada Banderes Negres 2023 al País Valencià aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires