La UE no és com la pinten nova campanya dEcologistes en Acció per a la Presidència espanyola del Consell de la UE

Ecologistes en Acció denuncia que la UE és intrínsecament insostenible, injusta i antidemocràtica, i se suma a les mobilitzacions de protesta que tindran lloc durant el semestre de Presidència espanyola.
L’organització ecologista defensa l’Europa solidària dels pobles davant de la UE dels negocis.
Per sortir de la crisi ecològica, social i econòmica cal ajustar el model econòmic als cicles de la natura i repartir la riquesa.

Durant el segon semestre del 2023, Espanya ostenta la Presidència del Consell de la UE. En aquest temps es produiran trobades al territori espanyol entre els governants dels països membres i el Govern espanyol exercirà la moderació en les negociacions que es duguin a terme.

La publicitat institucional afirma que la UE és un espai de pau, solidaritat, llibertat, democràcia, seguretat i protecció ambiental. Tot i això, Ecologistes en Acció denuncia que la realitat és tot el contrari.

Per l’organització ecologista, al·ludir a la pau alhora que s’envien armes a Ucraïna i s’incita els països a augmentar el pressupost militar mostra la hipocresia del discurs de la UE. La guerra d’Ucraïna és conseqüència d’una agressió per part de Rússia, però també és resultat de la política expansionista de l’OTAN, de la qual la majoria dels Estats de la UE formen part. I així com no ha dubtat a sancionar la Rússia de Putin, ha passat de reüll davant els crims perpetrats pels EUA (a l’Iraq), l’Aràbia Saudita (al Iemen), Israel (a Palestina) o Turquia (al Kurdistan).

Cap solidaritat suposa Frontex i les polítiques migratòries, amb què els drets humans són sistemàticament violats. Tot plegat ha provocat que el mar Mediterrani i les seves fronteres s’hagin convertit en una gran fossa comuna. Persones condemnades per haver nascut a països empobrits, entre altres factors, per les polítiques colonialistes i comercials dels Estats europeus i les seves multinacionals.

Per a aquest saqueig és clau la política exterior i el règim comercial que impulsa la UE, amb els tractats comercials com el que es negocia amb els estats del Mercosur. Les polítiques comercials han imposat un model econòmic que separa el procés productiu a zones riques tecnificades i zones empobrides d’extracció, multiplica el capital financer, concentra la riquesa i beneficia les multinacionals.

Tot i que els fons europeus Next Generation EU han desviat temporalment l’atenció de les polítiques de retallades socials, s’ha deixat clar que es tracta d’una situació conjuntural que properament caducarà per reprendre el camí de l’ortodòxia neoliberal, que els mateixos fons incrementen el deute públic per fomentar beneficis privats. Tot això incideix en l’augment de les desigualtats socials al si de la UE.

Segons Ecologistes en Acció, la pròpia estructura de la UE planteja un enorme dèficit democràtic. Institucions amb gran pes com la Comissió Europea o el Banc Central Europeu no són elegides per la població. Per contra, les institucions europees són molt accessibles als grups de pressió empresarials.

La lògica de la reproducció del capital i dels mercats que té per motor la UE entra en absoluta contradicció amb la lògica de les cures, que té com a finalitat sostenir la vida. Això afavoreix que les tasques de cures quedin cada cop més precaritzades i el seu pes continuï recaient sobre les dones.

La UE s’està mostrant incapaç de complir les indicacions de la ciència per mantenir l’increment de la temperatura per sota d’1,5 °C. En un moment en què els països haurien de complir aquestes indicacions de l’Acord de París, la UE es limita a publicar una valoració general, sense desenvolupar mecanismes que obliguin una reducció anual de les emissions d’acord amb les indicacions científiques.

La nova taxonomia de la UE considera l’energia nuclear i el gas fòssil com a activitats mediambientalment sostenibles. Ni són energies netes, ni generen independència energètica (la UE ha d’importar el gas i l’urani), ni protegeixen el clima. A més, l’aposta pel gas està generant l’aparició de projectes inviables, com l’H2Med o l’obertura de la regasificadora il·legal del Musel.

La hiperdigitalització, inclosa al Pacte Verd Europeu, s’allunya de la sostenibilitat. Lluny de ser immaterial, l’economia digital té una immensa empremta ecològica i fomenta un accés desregulat a les dades personals i tècniques sofisticades de control social.

La incapacitat de la UE per fer una planificació adequada de la substitució de les tecnologies fòssils i, sobretot, de la imprescindible reducció del consum energètic està generant enormes problemes. La implantació de les energies renovables està controlada per les grans empreses energètiques, que posen en risc importants espais naturals i nombroses comunitats rurals.

A més, això provoca l’aparició de noves bombolles especulatives, com la de l’hidrogen, que obvien prioritzar la descarbonització dels processos industrials, o la seva desaparició, per poder garantir el futur social i ambiental. A tot això s’hi afegeix la incapacitat de la UE de tocar importants sectors, com el vehicle privat, per la pressió de les empreses del sector.

Davant de la manca d’ambició global, la UE ha representat internacionalment la posició més ambiciosa en la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta política progressista aparent s’articula en paral·lel amb una relació colonial per l’extracció de recursos energètics i materials de tercers països. La UE es nega a reconèixer la justícia climàtica i a fer-se càrrec de les seves responsabilitats històriques, cosa que implicaria dotar de recursos suficients i incondicionats els països del Sud global perquè puguin fer front a les conseqüències de l’emergència climàtica.

A tot això s’hi afegeix un mercat energètic articulat al voltant d’oligopolis i generador de pobresa energètica. D’altra banda, la Política Agrària Comuna (PAC) ha destruït l’agricultura familiar i ha fomentat una agroindústria d’alta densitat energètica, grans capitals i molt contaminant, que ha esdevingut un dels principals impulsors de pèrdua de biodiversitat i de canvi climàtic.

Ecologistes en Acció conclou que només hi ha una fórmula per sortir de la crisi ecològica, social i econòmica: ajustar el nostre model econòmic als cicles de la natura i repartir-ne la riquesa. Això implica combatre les polítiques orientades al lucre ia l’acumulació que promou la UE.

Per això, l’organització ecologista promourà durant la Presidència espanyola de la UE un procés de mobilització plural que confronti l’Europa solidària dels pobles a la UE dels negocis. També perseguirà col·locar la lluita contra l’emergència ecològica al centre de totes les accions i processos negociadors. Per això, participarà i impulsarà en tots els actes de protesta que es realitzaran a tot el territori amb motiu de les reunions de ministres.