- La discussió sobre temes crucials per a la defensa de les muntanyes aragoneses (canvi climàtic, crisi de la biodiversitat, impactes de grans obres hidràuliques i l’especulació urbanística, amb especial atenció a les pistes d’esquí) ha centrat la taula rodona “Montañas y valles en peligro. Voces en acción”.
- Les lluites pel territori protagonitzen una taula on s’ha posat en relleu el valor ecosistèmic i social del Pirineu aragonès, i la muntanya alpina en general.
- La taula ha inaugurat el IX Congrés Confederal d’Ecologistes en Acció a Saragossa.
El novè Congrés Confederal d’Ecologistes en Acció, que se celebra aquests dies a Saragossa, s’ha inaugurat amb la taula rodona oberta al públic “Montañas y valles en peligro. Voces en acción”. S’hi han escoltat les veus de les diferents lluites que, des de l’acadèmia, els moviments socials i el món rural, han analitzat les principals amenaces ambientals que assetgen el Pirineu.
La taula ha comptat amb la participació de Federico Fillat (Instituto Pirenaico de Ecología), Lucía López Marco (espaci digital rural Mallata), Ricardo Aliod (Fundación Nueva Cultura del Agua), Paco Iturbe (Plataforma Defensa Montañas Aragón) y Lila Righetti (Ecologistas en Acción de Aragón), que han dialogat sobre la importància de mantenir un món rural viu i de protegir el Pirineu aragonès de les diferents amenaces.
Marina Gros, integrant del grup local d’Ecologistes en Acció Osca-Onso, membre del grup Ecolojóvenes i responsable de la campanya ‘Gas no és solució’, ha moderat la taula i, en les paraules inaugurals, ha declarat que “Aragó és un exemple, que no l’únic, d’un territori travessat per diverses tensions i dinàmiques del capitalisme extractivista que exacerben l’emergència climàtica, des de les macrogranges al regadiu, passant per la implantació sense planificació de les energies renovables, fins a la turistificació pròpia del monocultiu de la neu, que és la mera excusa de l’especulació immobiliària, on la despoblació és un agreujant”.
Després de la presentació, Federico Fillat ha fet una exposició sobre els canvis que ha patit el Pirineu durant els darrers 50 anys i les principals amenaces que hi ha, especialment el canvi climàtic. Segons les seves paraules, “hauríem de considerar els canvis al Pirineu de les darreres dècades com un entrenament privilegiat per desenvolupar amb eficàcia les correccions i canvis de rumb que ja necessitem seriosament”. Fillat ha donat també la notícia de la declaració de l’ONU de la Transhumància tradicional com a Patrimoni de la Humanitat, que indica com el futur passa per conèixer l’entorn i els sabers tradicionals, i que dona esperança perquè Canal Roya, un espai amenaçat pel projecte de connexió de les pistes de Formigal i Astún, segueixi sent el que és.
Tot seguit, Lucía López Marco ha centrat la seva exposició en les amenaces que pateix el medi rural per seguir viu: el turisme, els projectes de macrorenovables o l’augment de la ramaderia industrial. Una de les conseqüències és l’augment de la bretxa de gènere: “Aquesta bretxa és més aguda al món rural”, ha apuntat López Marco. «Les lluites socioambientals», ha continuat López Marco, «estan liderades per dones a tot el món però, alhora, són les primeres a abandonar el món rural perquè no hi ha serveis, perquè veuen com aquestes amenaces impacten en les vides de les persones i al territori. Alhora, són les dones, sobretot les més joves, les que estan emprenent per suplir aquesta manca de serveis i garantir les cures”. «Per exemple, a Arieda, hi ha un projecte d´acompanyament a persones grans», ha conclòs López Marco.
Per la seva banda, Ricardo Aliod ha fet referència a l’agricultura de regadiu com a principal problema amb l’aigua i a l’excessiu creixement de la cabana porcina (Aragó en primer lloc a l’estat espanyol i Catalunya en segon, molt d’aprop) com a gran focus de consum i contaminació de l’aigua. Una ramaderia intensiva que es ven a la població com ‘economia circular’ però que en realitat acapara el sòl amb cultius per a l’alimentació animal i contamina els aqüífers i rius per l’abocament de purins. El regadiu, ha dit també, serà el primer sector productiu forçat pel canvi climàtic a experimentar el decreixement. En les seves paraules, “això és tot un antecedent per comprendre allò que ens espera després. Si en ple declivi de recursos, especialment energètics, ens entossudim a voler mantenir els actuals models de consum irracionals, ens precipitarem, en un termini més curt que llarg, una guerra planetària amb les pitjors conseqüències imaginables”.
Paco Iturbe ha posat èmfasi en els ecosistemes aragonesos i el seu valor a nivell natural, social i cultural i ha assenyalat el desviament de diners a “altres perversions especulatives. El nostre Pirineu, les nostres muntanyes, no són un parc temàtic o un solar per especular amb projectes basats a negar el canvi climàtic, sinó un valuós patrimoni de totes que hem de preservar i de què sentir orgull. Per això cal la protecció d’espais com Canal Roya (mitjançant el Parc Natural Anayet) o Castanesa”. Com també assenyalen a Catalunya StopJJOO o SOSPirineu, Iturbe ha remarcat que el problema no és l’esquí, sinó l’especulació immobiliària que es fa en el seu nom, perquè els propietaris de les estacions són els constructors que venen els seus projectes immobiliaris.
També al costat de les propostes, Lila Righetti ha parlat de la transició energètica com una mesura necessària, però no de qualsevol manera. A la seva ponència, ha afirmat: “El model pel qual s’ha optat i que s’està imposant al territori aragonès no respon a cap justificació ambiental ni social real. Atén, una vegada més, interessos econòmics, amenaçant seriosament el medi ambient, el territori i la població. L’energia serà renovable quan sigui local i quan entenguem que cal consumir menys. Demanem polítiques per al decreixement”. Righetti també ha presentat el visor cartogràfic d’energies renovables d’Aragó –elaborat amb l’eina col·laborativa instamaps.cat- que permet facilitar a la població la seva participació (que hauria d’afavorir l’administració) en la implantació d’aquestes infraestructures.
La taula rodona “Montañas y valles en peligro. Voces en acción” ha estat oberta al públic i s’ha seguit en directe de manera en línia i en xarxes socials a través de l’etiqueta #MontañasSinEspeculación.
Properes activitats del IX Congrés Confederal de Ecologistes en Acció
Divendres a la tarda tindran lloc les reunions de les àrees d’acció, on es reflexionarà sobre el treball desenvolupat durant l’any que s’acaba i els objectius per al 2024. També es renovaran les coordinacions de les àrees. La jornada de divendres conclourà amb una representació teatral del col·lectiu Cactus Teatre sobre el 25è aniversarid’Ecologistes en Acció.
El dissabte se celebraran les sessions plenàries del congrés ecologista. Durant aquest dia també es votaran diferents resolucions, entre d’altres: en suport a les llengües pròpies d’Aragó, en solidaritat amb el poble palestí, per l’estat de conservació adequat del llop i contra diversos projectes de gran impacte ambiental. La jornada conclourà amb una celebració del 25è aniversari al Centre Musical Las Armas, amenitzada amb els concerts de Luis Pastor, Radio Parranda i Las Guindillas, obert a tothom.
Diumenge es posarà punt final al Congrés Confederal del 2023 amb una acció reivindicativa.
Programa del IX CongrésConfederal d’Ecologistes en Acció
La entrada “El nostre Pirineu no és un parc temàtic, sinó un valuós patrimoni que hem de preservar i del qual sentir-ne orgull” aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires