[Informe] Guía Next Generation EU: més ombres que llums

Guia Next Generation

Per què aquesta guia?

Aquesta guia pretén ser una eina pràctica per a col·lectius, moviments socials, periodistes, tècniques d’ajuntaments i institucions públiques, i per a la ciutadania en general. El seu objectiu és millorar el coneixement sobre els processos i els riscos dels fons europeus NextGenerationEU (NGEU). A la vegada, oferir 8 propostes dirigides al Govern d’Espanya per tal de contribuir a una transformació ecosocial justa.

Context del NextGenerationEU

Després de la proclamació del brot de covid-19 com a pandèmia per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’11 de març de 2020, les institucions públiques europees i estatals van activar diferents mecanismes i ajudes públiques per rescatar l’economia europea. La primera onada de rescats s’ha implementat bàsicament sense aplicar criteris climàtics, ecològics, socials o de gènere, i ha beneficiat especialment les grans empreses i sectors convencionals, com l’aviació i les energètiques¹.

La primera etapa està marcada per l’inici de la pandèmia de la covid-19, que va desencadenar una recessió econòmica el 2020 com no es veia desde feia gairebé un segle. Davant d’aquest context, la Comissió Europea va respondre ràpidament i el 23 de març d’aquest any va suspendre temporalment el Pacte d’Estabilitat i Creixement. La decisió va permetre als estats membres poder endeutar-se sense límits per esmorteir els impactes econòmics de l’emergència sanitària. D’aquesta manera, es van implementar mesures i instruments de rescat del teixit econòmic que es poden caracteritzar com a polítiques de “rescat” i ”d’emergència”².

El 21 de juliol de 2020, amb el NextGenerationEU, s’inicia una segona etapa, una fase diferent que la mateixa Comissió Europea qualifica de “reconstrucció verda i digital”. Els aspectes relacionats amb la perspectiva ambiental es regeixen per un programa que ja era present abans de la pandèmia, el Pacte Verd Europeu (European Green Deal). I Per això, s’estableix que un mínim del 37% de les inversions i reformes han de contribuir a la neutralitat climàtica europea pel 2050, el 10% en biodiversitat i un mínim del 20% hauria de donar suport a la transició digital. A més, totes les inversions i reformes han de respectar el principi de “no causar danys significatius” i, pertant, no han d’anar en detriment dels objectius climàtics i mediambientals. Semblen passos interessants davant de l’emergència ecològica, però comveurem després, tant el detall com la materialització de les polítiques qüestionen que siguin la solució a la crisi que vivim.

La tercera etapa s’iniciarà amb el pagament del deute i les polítiques d’austeritat. El Pacte d’Estabilitat i Creixement està suspès des de març de 2020, però la Comissió Europea el pot reactivar en qualsevol moment. Probablement això passarà a finals de 2021 o 2022. II La clàusula activada que permet als estats superar el seu sostre de dèficit, és a dir endeutar-se sense límits, és la “clàusula de salvaguarda general”. Aquesta clàusula estipula que no s’ha d’aplicar si posa en risc la sostenibilitat fiscal i que les desviacions han de ser temporals. La Comissió afirma que en mantindrà l’aplicació el temps que calgui, la qual cosa no vol dir que la deixin d’aplicar. Per llavors, els estats estaran altament endeutats i el retorn a les exigències del Pacte d’Estabilitat no serà fàcil.

La entrada [Informe] Guía Next Generation EU: més ombres que llums aparece primero en Ecologistas en Acción.