La millor vacuna és preservar la biodiversitat

• La crisi sanitària del coronavirus SARS-CoV-2 posa en evidència la fragilitat del sistema per enfrontar noves amenaces naturals desconegudes. Si volem ser capaces d’evitar que això torni a passar, hem d’atallar les seves causes. D’entre elles, la pèrdua de biodiversitat és central.

Vulnerabilitat del capitalisme

El SARS-CoV-2 és el virus causant de la malaltia COVID-19 i el seu origen és zoonòtic. El terme zoonosi s’aplica a tota malaltia infecciosa d’origen animal transmissible a l’ésser humà, com l’Ebola o el virus del Zika. El 60% de les malalties infeccioses que afecten l’ésser humà són zoonòtiques, i el 70% de totes les malalties noves o emergents aparegudes en els darrers anys també són zoonosis. Totes les malalties incloses en el llistat de malalties prioritàries per la OMS són d’origen zoonòtic.

Un ecosistema sa manté controlada l’aparició de plagues, patògens, depredadors i paràsits que suposen un perill per a la nostra salut. La conservació de la biodiversitat pot convertir-se en la millor protecció que podem tenir enfront l’aparició de noves malalties zoonòtiques que derivin en futures pandèmies. Està comprovat que a les comunitats pobres en nombre d’espècies, les espècies reservori de patògens tendeixen a estar presents.

Existeixen evidències científiques¹² que demostren que la pèrdua de biodiversitat augmenta el risc d’aparició de malalties infeccioses. Això pot ser degut a l’anomenat efecte dilució: el patogen es “dilueix”· entre les diferents espècies amb què entra en contacte. En contagiar un hoste inadequat, en el qual el patogen no prospera, es redueixen les probabilitats de propagació. A més, el patogen s’enforteix quan es transmet entre membres d’una mateixa espècie, i en ecosistemes amb menor diversitat d’espècies pot haver més espai per a un increment en la població de l’espècie reservori. També hi ha teories que defensen que hostes amb una alta diversitat genètica són un tallafoc natural davant el contagi, conegut com a efecte esmorteïdor.

La cada cop major incursió de l’ésser humà en hàbitats naturals propicia un contacte extrem entre animals i humans, augmentant les possibilitats de contagi. El 75% de la superfície terrestre ha estat significativament alterada per l’ésser humà, principalment degut a la desforestació, l’agricultura, la ramaderia i el creixement de sòl urbà i infraestructures, tot reduint cada cop més l’extensió de terres salvatges intactes. Les àrees urbanes s’han duplicat des de 1992, i la producció agrícola ha crescut un 300% des de 1970. Més de 100 milions d’hectàrees d’expansió agrícola en els tròpics entre 1980 i 2000 han provocat la desaparició de selva verge, principalment degut a la ramaderia a Llatinoamèrica i a plantacions al sud-est asiàtic.

Exemples de com la desforestació està darrere de l’expansió de malalties infeccioses són la malaltia de Nipah (Malàisia), l’expansió del virus del Nil Occidental (EEUU), l’augment de poblacions de mosquits Anopheles, vector transmissor de la malària (Amazònia) o l’esquistosomiasi (Malawi). Són nombrosos els casos científicament documentats que relacionen la destrucció de la biodiversitat amb amenaces per a la salut global d’aquesta índole.

#LaMillorVacuna

En les darreres dècades han augmentat els processos de zoonosi fruit, fonamentalment, de la destrucció ecosistèmica i de la ramaderia industrial. Aquestes noves espècies víriques tenen una alta probabilitat de desestabilització global degut a la vulnerabilitat del capitalisme global. 

A més, el capitalisme és responsable de la crisi socioambiental que vivim. 

Davant d’això, necessitem un sistema econòmic que, en lloc de generar problemes globals, els minimitzi i estigui preparat per a resistir-los. Des d’Ecologistes en Acció sabem que una economia així és una economia ecològica, feminista i solidària. Només d’aquesta manera podem preservar la biodiversitat de la que depenem.

La entrada La millor vacuna és preservar la biodiversitat aparece primero en Ecologistas en Acción.