- Davant l’onada de projectes d’instal·lació d’energies renovables, Ecologistes en Acció fa públiques les seves posicions sobre aquestes tecnologies a través d’un document resum.
- Resulta peremptori compatibilitzar la necessària descarbonització de l’economia amb la protecció de la biodiversitat, la justícia social i l’equilibri territorial.
- L’organització recorda que cap model serà just social i ambientalment, si es continua incentivant un sistema econòmic insaciable de recursos, que troba en les poderoses empreses energètiques i en els seus grans projectes insostenibles la forma de perpetuar els seus beneficis.
Les indicacions científiques són clares: enfrontar l’emergència des de la justícia climàtica i garantir un increment de la temperatura global per sota de 1,5 ºC exigeixen reduccions globals superiors al 7,6% anual dels gasos d’efecte hivernacle. Per això, és fonamental procedir a la immediata descarbonització de l’economia, on és imprescindible arribar a la producció elèctrica un horitzó 100% renovable amb la major brevetat possible. Objectiu que no només contribuiria de manera exemplar i responsable a la lluita contra l’escalfament global, sinó que suposaria una notable millora per a la salut de la població i per a la biodiversitat més amenaçada pels canvis globals en marxa.
Però cap model serà just social i ambientalment si es continua mantenint un sistema econòmic insaciable de recursos, que troba en les poderoses empreses energètiques i en els seus grans projectes insostenibles la forma de perpetuar els seus beneficis, encara que això comporti la degradació planetària. Sent conscients que la lluita contra el canvi climàtic té uns efectes molt beneficiosos contra la pèrdua de la biodiversitat, no és menys cert que el procés de transició energètica no pot ser una amenaça per a la vida, ni que no s’han de perdre espècies, ecosistemes o espais, que són irreemplaçables o de molt complexa i incerta restauració.
Hi ha una enorme i perillosa distància entre els objectius previstos en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2020-2030, que preveu per a l’any 2030 una potència instal·lada de 50 GW energia eòlica i 39 GW solar fotovoltaica, i els projectes en tramitació dels permisos d’accés a xarxa Elèctrica d’Espanya, on el 31 de desembre de 2020 hi ha 130,4 GW de potència eòlica i fotovoltaica amb els drets d’accés i connexió a la xarxa concedits, més altres 45,3 GW en tramitació, un total de 175,7 GW, el que significa que aquest volum de potència d’eòlica i solar excedeix clarament el que recull el PNIEC. De fet, la proposta de planificació de la xarxa elèctrica 2021-2026 manté que «les expectatives dels promotors de nova generació, que es reflecteixen en el volum de sol·licituds d’accés […] superen en més de tres vegades la nova potència a instal·lar al 2026 en el cas de l’eòlica i en més de tretze vegades en el cas de la fotovoltaica «.
La manca d’una planificació rigorosa i vinculant i d’instruments de selecció d’emplaçaments adequats, està generant ja avui l’ocupació i la fragmentació de nombrosos hàbitats i la desaparició d’espècies quan les ubicacions dels projectes renovables són incompatibles o les seves dimensions excessives. Principalment, davant l’absència d’una gestió adequada per part de les administracions, són les empreses promotores les que estan fent aquesta selecció d’emplaçaments, no només per la disponibilitat del recurs eòlic o solar, sinó també sobre la base del menor cost de terra i de la menor resistència social.
Si bé és cert que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va presentar a finals de l’any passat un mapa de zones de sensibilitat per identificar els potencials condicionants ambientals, no va desenvolupar cap mecanisme d’obligatorietat a aquesta caracterització. Fins i tot es segueixen observant deficiències en aquest mapatge, com és el cas de les 10 plantes solars que es tramiten en un buit «robat» al parc natural de la Vall d’Alcúdia i Serra Madrona (Ciutat Real), que continua sent un lloc apte en el mapa, tot i que ja es va posar de manifest l’ inadequada que seria aquesta ubicació.
Tampoc les comunitats autònomes, responsables d’aprovar els projectes de menys de 50 MW, compten amb instruments de planificació i de zonificació creïbles. Com a mínim, les diferents CCAA haurien de tenir en compte el nivell de sensibilitat ambiental, especialment els indicadors ambientals associats, i la possible presència de projectes merament especulatius, per a modificar en el seu ordenament jurídic i territorial, totes aquelles zones, en els seus diversos graus de sensibilitat ambiental assenyalades en la zonificació del MITERD que encara no ho estiguessin, i amb especial atenció i urgència a les zones de màxima sensibilitat ambiental. També haurien d’incorporar amb més claredat criteris d’exclusió en la implantació d’aquestes energies en aquells llocs que per vàlua ambiental, o per situar-se en l’entorn immediat a aquests, resultin incompatibles amb la conservació de la biodiversitat.
És precisament a nivell autonòmic on en aquests moments s’estan ignorant els problemes ambientals de molts dels projectes concrets amb un elevat impacte. Són les instal·lacions de menys 50 MW les que més estan proliferant en el territori, fins i tot, segueixen repetint les males pràctiques de fraccionament dels projectes per evitar la tramitació pel MITERD o bé per evitar l’avaluació dels impactes sinèrgics de diversos projectes concentrats en un petit territori. Al que se suma l’actitud de governs regionals com el d’Andalusia, que acaba de retirar a instància de l’associació de promotors renovables andalusos, la guia i zonificació de renovables per ocultar els conflictes de molts projectes amb la conservació de les aus estepàries.
Tampoc s’està tenint en consideració que es van a implantar noves tecnologies en energia eòlica que no s’han avaluat correctament i que són susceptibles de generar un salt qualitatiu d’impredictibles conseqüències en la mortalitat de la fauna alada. Tal és el cas, dels grans aerogeneradors de més 100 metres de diàmetre de pales i de més de 2-3 MW de potència.
Ecologistes en Acció segueix denunciant com actuen les prepotents empreses de l’oligopoli energètic, que són les que han dictat les normes del mercat elèctric i del seu desenvolupament, empreses que juguen també amb el sector de les energies renovables repetint els errors que ens ha portat a la crisi planetària actual. Davant d’aquesta realitat, resulta urgent establir fórmules que afavoreixin els consums energètics i elèctrics amb beneficis a la comunitat i penalitzin els privatius i acaparadors, mitjançant, per exemple, l’impuls a la gestió de l’electricitat des de l’economia social i solidària, eliminant o reduint la tributació dels projectes energètics generats des d’aquesta òptica no lucrativa. Es necessita més ambició en aquest sentit i potenciar aquestes petites i mitjanes instal·lacions de poca potència instal·lada, i que res poden fer en el mecanisme de subhastes. Aquestes instal·lacions, d’iniciativa municipal, de comunitats energètiques o de cooperatives, cobririen demandes locals i es perdria poca energia en el transport.
La entrada L’allau de grans projectes d’energies renovables posa en risc una transició energètica justa i ecològica aparece primero en Ecologistas en Acción.
0 Commentaires