La contaminació atmosfèrica cau als seus nivells més baixos de l’última dècada

La reducció de la mobilitat per la crisi de la COVID–19 ha provocat una millora general sense precedents de la qualitat de l’aire. No obstant això, 42 milions de persones han continuat respirant aire contaminat durant 2020, en l’Estat espanyol.
L’informe anual de qualitat de l’aire d’Ecologistes en Acció conclou que el 88% de la població i el 80% del territori van estar exposats a un aire insalubre.
A l’any més càlid a Espanya des de 1961, les mesures de lluita contra la pandèmia han pal·liat els episodis de mala qualitat de l’aire, excepte a Canàries.

La calidad del aire en el Estado español durante 2020

L’informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides en 800 estacions oficials de mesurament instal·lades en tot l’Estat espanyol, entre elles les dels principals aeroports i ports estatals. Presenta dades exhaustives de la qualitat de l’aire, desglossats per comunitats autònomes i per substàncies contaminants.

Entre les seves principals conclusions, destaquen:

Durant 2020 la qualitat de l’aire ha millorat substancialment a Espanya, amb una reducció notable dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2) i ozó troposfèric, i en menor grau de les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), en els seus mínims de l’última dècada i segurament també des que existeixen mesuraments, en 1990. El resultat ha estat una menor població i territori afectats per la contaminació.
L’informe d’Ecologistes en Acció pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’objectiu a llarg termini per a protegir la vegetació de la Unió Europea. D’acord amb aquests nivells, l’aire contaminat va afectar en 2020 a 42 milions de persones en l’Estat espanyol, el 88% de la seva població, així com a 402.000 quilòmetres quadrats, el 80% del territori.
Si es prenen els estàndards de la normativa, més laxos que les recomanacions de l’OMS, la població que va respirar aire contaminat per sobre dels límits legals va ser de 8,5 milions de persones, una cinquena part del total i 4 milions d’afectats menys respecte a 2019. I la superfície exposada a nivells de contaminació que danyen la vegetació va aconseguir 210.000 km², el 42% del territori espanyol i 40.000 km² menys que l’any anterior.
Les baixes precipitacions i l’estabilitat atmosfèrica dels primers mesos de l’any han activat els episodis de contaminació per partícules, en la seva major part procedents del nord d’Àfrica. La primavera en canvi ha resultat inestable i humida, afavorint la dispersió i deposició dels contaminants típicament hivernals (NO2 i partícules). La intensa calor estival no s’ha traduït en un augment de les concentracions d’ozó.
El factor essencial per a explicar la millora de la qualitat de l’aire durant 2020 és la reducció general de la mobilitat i l’activitat econòmica derivada dels dos estats d’alarma declarats per a combatre la COVID-19, amb la dramàtica situació sanitària i social que encara vivim. El tancament de la majoria de les centrals tèrmiques de carbó també sembla haver contribuït localment a la dràstica disminució de les emissions.
La principal font de contaminació en les àrees urbanes, on es concentra la major part de la població, és el trànsit motoritzat. En determinades àrees fabrils i a l’entorn de les grans centrals termoelèctriques són aquestes fonts industrials les que condicionen de manera decisiva la qualitat de l’aire. El transport aeri i marítim té gran repercussió en la qualitat de l’aire de l’entorn d’aeroports i ports.
L’ozó és el contaminant que va presentar un any més una major extensió i afecció a la població. No obstant això, la freqüència de les superacions dels estàndards legal i de l’OMS ha estat molt inferior a la d’anys precedents, amb un descens de respectivament el 55% i el 41% en relació a la mitjana de les registrades en el període 2012-2019, en el conjunt de l’Estat, i una caiguda dràstica en les superacions del llindar d’informació.
Les partícules (PM10 i PM2,5), el diòxid de nitrogen (NO2) i el diòxid de sofre (SO2) en l’aire van afectar a una mica més de la meitat de la població de l’Estat. Tot i la caiguda general del NO2 en un 27% respecte al nivell mitjà entre 2012 i 2019, Madrid va continuar incomplint els límits legals de NO2, per la qual cosa el Tribunal Europeu de Justícia continua instruint un procés contra Espanya, que podria derivar en multes milionàries.
Les partícules en canvi van augmentar en algunes comunitats, a causa de la major freqüència dels episodis d’intrusió de pols africana, especialment durant el primer trimestre de l’any. Canàries va registrar per aquest motiu el pitjor episodi de contaminació de l’última dècada, durant gener i febrer, sense cap intervenció per part de les administracions. No va ser fins a la seva finalització que la població canària va ser confinada, a causa de la COVID-19.
La contaminació de l’aire hauria d’abordar-se com un problema de primer ordre. Cada any es registren fins a 30.000 morts prematures en l’Estat espanyol per afeccions derivades de la contaminació de l’aire, segons l’Agència Europea de Medi Ambient (*AEMA). Segons l’Institut de Salut Carles III, 10.000 d’elles moren en episodis d’alta contaminació. La millora de la situació en 2020 és en aquest sentit una excel·lent notícia.
Els costos sanitaris derivats de la contaminació atmosfèrica representen almenys 50.000 milions de dòlars a l’any, un 3,5% del PIB espanyol, segons el Banc Mundial, sense considerar el cost dels danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.
Els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire són obligatoris segons la legislació vigent. Però, en molts casos no existeixen, i en uns altres són inefectius per falta de voluntat política. Una desena de Comunitats Autònomes continuen incomplint la seva obligació d’elaborar plans de lluita contra l’ozó en les zones on s’excedeixen els objectius legals. El Tribunal Suprem ha posat de manifest en 2020 aquesta negligència administrativa.
L’única manera de millorar la qualitat de l’aire a les ciutats és disminuir el trànsit motoritzat, potenciant el trànsit per als vianants, la bicicleta i el transport públic net. També és necessari promoure l’estalvi energètic, adoptar les millors tècniques industrials disponibles, tancar les centrals tèrmiques de combustibles fòssils, penalitzar el dièsel, reduir l’ús de l’avió i del transport marítim, i declarar sense dilacions una àrea de control de les emissions del transport marítim al Mediterrani, com les existents en la Mar Bàltica i la Mar del Nord.
La crisi de la COVID–19 ha demostrat que la reducció estructural del transport i la descarbonització de la indústria són les úniques eines per a millorar la qualitat de l’aire que respirem, a les ciutats i en les zones rurals. La dramàtica situació creada per la pandèmia corrobora que la reducció de les emissions urbanes millora la salut pública i la vida ciutadana. Ecologistes en Acció està desenvolupant a Espanya la campanya europea ‘Clean cities’ per a reclamar a les administracions mesures en aquesta direcció.